Informe Eucaristia 9 de juny de 2012

Estimats!

Ahir celebràvem la festa del Corpus,  el segon dissabte de temps ordinari després del temps Pasqual, i és per això que mantenim la comunitat aplegada al voltant de la Trinitat que hem tingut durant el temps Pasqual. El temps en el que s’estableix un vincle d’aliança entre Déu i nosaltres, el temps en el que el seu ESPERIT s’uneix al nostre esperit.  Vam tenir entre nosaltres uns quants joves de quart d'ESO que començaran el curs vinent el camí de preparació cap a la confirmació. Ens vam afegir a la seva pregària.

Preveres: Alexis Bueno, Jaume Flaquer i Francesc Padrosa

Homilia: Per apropar-nos al nostre dia a dia, dues històries reals: Un jove que veu com un camioner mor  per evitar un tràgic accident. Això passa quan ell era petit, i des de llavors, en cada eucaristia, prega per aquest camioner desconegut, però que li va salvar la vida. Un altre jove, Marc Tintoré, ex-alumne de Sant Ignasi, que mor per salvar la vida del seu amic. En situació de vida o mort a alta mar,  li dóna l'única armilla salvavides que havia al vaixell. L’amic es salva i ell mor ofegat.

I ara, la pregunta  interpel.ladora i incòmode, dirigida a cadascú de nosaltres: T’imagines que algú t’ha salvat la vida? És possible que en tinguem experiència, o potser a petita escala, hem experimentat quelcom semblant... 

¿Què faria jo amb l’armilla salvavides, o amb el volant del camioner, si estiguessin a les meves mans després d’haver-me salvat la vida? ¿ho llençaria a les escombraries? ¿passaria a ser un objecte preuat, important, fins i tot sagrat, per a mi?  I encara més... ¿Us imagineu com quedaríeu en relació a la família d’aquell que m’ha salvat? I si conec els somnis d’aquell que m’ha salvat ¿Què faria? ¿restaria indiferent? ¿lluitaria fins al final? ¿donaria també la vida per aquests somnis?

Després de totes aquestes preguntes, el més GRAN és SER CONSCIENT que tots hem estat salvats !!! Hi ha algú que ha perdut la seva vida per nosaltres, que ha entregat la seva vida per cadascú de nosaltres. Una vida donada sobre la creu.  Déu mateix ha donat la vida per nosaltres, per tots nosaltres! La seva única manera de dir-nos, i no només amb paraules, que Ell ens estima, que fa Aliança per sempre... ha estat carregant a sobre seu tota la nostra violència, el nostre pecat, la nostra indiferència... identificant-se per sempre amb els qui dia a dia estan rebent el pes de la injustícia del Món.  Tenim amb nosaltres el volant, l’armilla salvavides... l’objecte sagrat...des de la nit abans de morir,  en les paraules i en el gest: això és el meu cos, aquesta és l’Aliança per sempre.  Una Aliança que és sinònim d’amor incondicional, comunitat, fidelitat, entrega... No necessitem posar-lo en el centre de la nostra vida, trobar-nos, recordar a Aquell que ens ha donat la vida? Coneixem el somni d’aquell que ha donat la vida per nosaltres, es diu EVANGELI. No necessitem ser fidels a aquesta Paraula? comunicar-ho a arreu, ser-ne testimonis, fer que aquest doni sentit a tota la nostra vida? L’Alexis ens donava una petita pista, potser seguir l’Evangeli vol dir tenir constantment una mirada al Sagrari i una mirada als pobres. El Sagrari, el lliurament de Jesús,  ens recorda a aquells més necessitats, als últims.... i tanmateix,  estar al costat dels darrers, dels pobres entre els pobres, ens porta davant del Sagrari i la pregària.  La contemplació i l’acció. La vida que porta a la pregària i la pregària que ens porta a la vida.  Sovint pensem que nosaltres, molt bona gent,  confirmem la nostra fe..i no ens adonem que és Déu mateix qui ens ha vingut a salvar, a confirmar, a fer ferma la nostra raquítica fe. Què faríem si únicament depenen de nosaltres?

Una homilia intensa !!! Deixem que aquesta setmana vagi ressonant dins nostre. Ser conscients que ens han donat la vida, que hem estat salvats. A què ens porta? Per començar, a una profunda joia i un sincer agraïment, però què més? ¿com ho visc? puc quedar-me aturat, com sovint ens passa? Unes preguntes que no s’acaben... però com pot canviar la meva vida si ho vivim des de aquesta nova mirada oi?

Bona setmana!

Saida Francia