Eucaristia dia 26 de maig de 2012

Estimats!

Ahir celebràvem el darrer dissabte del temps Pasqual recordant, d'una manera especial, totes les persones que estan patint aquesta greu crisi econòmica. Per aquest motiu, el Casal s'ha sumat a la Marató de la pobresa. Volem ser veu que crida a la ciutat, presència de llum i esperança per als més desvalguts. I així ho vam verbalitzar proclamant el següent manifest:

Manifest Casal Loiola Maig 2012

Portem ja uns anys immersos en aquesta crisi que va començar sent financera, després econòmica i més tard social. Encara no sabem quina serà la seva durada i tampoc la seva profunditat, tot i que ja s'ha emportat per endavant moltes víctimes - empreses, governs i, sobretot, persones. El que sí sabem és que durant els darrers mesos la situació ha empitjorat enormement a casa nostra i també en altres indrets del nostre continent. I també sabem que, com passa la majoria de vegades, aquells que s'estan emportant la pitjor part son els que partien d'una situació més desfavorable i que menys culpa tenien en l'origen de la crisi.
Durant aquests dies, la Marató per la Pobresa impulsada pel govern a través de TV3, ens ha portat als ciutadans de Catalunya a fer un esforç solidari extraordinari, per tal de poder recolzar econòmicament la tasca de tantes organitzacions que es dediquen dia rere dia a mitigar les conseqüències de la pobresa a casa nostra. Al Casal Loiola ens hi hem sumat a la causa organitzant diversos actes per recollir diners, però també hem volgut anar més enllà i preguntar-nos per les causes que ens han portat a que més del 20% de la població del nostre país es trobi en situació de pobresa. Tal com dèiem a la taula rodona del passat dilluns, “Com sortir del fora de joc?”. O, formulat d’una altra manera, “Per què tanta gent es queda fora de joc?”.
No hem volgut caure en anàlisis simplistes de posar tota la culpa als governs, als bancs o als constructors, però sembla clar que tots ells en són especialment responsables, ja que van posar per endavant l’avarícia, els diners fàcils i el curt termini en comptes d’actuar pel bé de la ciutadania. No obstant, la situació actual també ens ha de fer reflexionar sobre la societat que estem construint entre tots: Quins valor estem transmetent als nostres fills? Quins són els pilars del nostre “contracte social”? Quins són els nostres “irrenunciables”? Segurament haurem de moure’ns cap a models on el consumisme, el materialisme i l’individualisme siguin substituïts per la responsabilitat, la fraternitat i la solidaritat.
En aquest sentit, com a cristians ens sentim especialment cridats a treballar amb esforç i humilitat, amb responsabilitat i creativitat, amb actitud de denúncia però també d’optimisme, a construir el Regne de Déu a la terra. Amb un Casal acollidor, obert a la ciutat, i donant resposta a aquells que més ens necessiten.


Com hem anat fent aquests dies, començàvem la celebració amb la processó d'entrada del ciri pasqual i aquestes paraules:

 Us enviaré el Defensor, l´Esperit de la veritat,

Ell donarà testimoni de mi!

Els fruits de l´Esperit són l´amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat.

Comunitats del Casal Loiola,

ja que l´Esperit ens dóna la vida, 

deixem-nos guiar per l´Esperit!

PREVERE: Alexis Bueno sj

MÚSICS:Jose Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Marc Mitjans ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:
Ez 37,1-14

1 La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d'ossos. 2 Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d'ossos: n'hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. 3 Llavors em preguntà:

-Fill d'home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos?
Jo li vaig respondre:
-Senyor, Déu sobirà, només tu ho saps.
4 Ell em digué:
-Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: "Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. 5 Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. 6 Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor."
7 Jo vaig profetitzar, tal com ell m'havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d'enrenou, els ossos es van ajuntar l'un amb l'altre. 8 Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida. 9 El Senyor em digué:
-Fill d'home, profetitza, profetitza a l'esperit. Digues-li: "Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida."
10 Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia ordenat, i l'esperit va entrar dins d'ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran.
11 Llavors ell em digué:-Aquests ossos, fill d'home, són tot el poble d'Israel. Ells van dient: "Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l'esperança; per a nosaltres, tot s'ha acabat." 12 Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d'Israel. 13 Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. 14 Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."
Rm 8,22-27
22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 
Jn 7,37-39
37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
-Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.39 Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.


HOMILIA: Prenem com a punt de partença algunes imatges de les lectures d'avui:  Una plana plena d’ossos descarnats, esquelets. Cadàvers dins el sepulcre. El dolor de la mare quan infanta, l'univers que gemega. Els qui tenen set...què està passant? hem perdut l'esperança! Tot plegat semblen imatges que descriuen la nostra situació actual: la d'un món trencat, en el que sembla que cada dia hi ha més dificultat, més foscor, més incertesa..."per a nosaltres, tot s'ha acabat"...quanta desesperació! I, sobtadament, descobrim que no hi ha desesperació possible perquè ja hem estat salvats; perquè la nostra història ha de ser la d'aquells que viuen en l'esperança. Com es pot tenir esperança en allò que ja ha arribat? L'esperança prové d'allò que esperem, d'allò que anhelem, d'allò que encara no veiem. Aquesta és la nostra fortalesa. I en una festa com la d'avui, rebem i demanem el do de l’Esperit en forma d’una fe que aferma l’esperança. Una esperança que, com a comunitat, estem cridats a proclamar per tot arreu. El nostre somni d'avui i ara i aquí seria que del Casal brollessin rius d'esperança i de denúncia de les injustícies per tot arreu, per als altres. Rius que ja brollen i que ja són una realitat a través del testimoni i el compromís de moltes persones de la nostra comunitat que es mantenen en aquesta esperança i que aporten esperança a d'altres...ho vam poder copsar en els testimonis ben preciosos del sopar de la fam de la setmana passada! Siguem un riu que brolla! Siguem una comunitat que surt enfora, deixem-nos guiar per l'Esperit i que sigui Ell qui ens faci descobrir el do que hem rebut personalment..i posem-lo als peus del nostre món, als peus dels qui necessiten, als peus del Crist Ressuscitat.

I deixem avui una imatge preciosa de S. Köder....tot el món en l'esperança d'un Crist que abraça, estima i es dóna a la humanitat sencera.


Bona setmana a tots!


Montse