dijous, 21 de juny del 2012

Informe missa dia 16 de juny de 2012


Estimats!


Abans de començar, demano disculpes per la poca puntualitat dels informes setmanals. Per als qui ens dediquem a l'àmbit docent, el mes de juny és una mena de marató impressionant. Jo ho descric com viure un mes sencer enfilat al Dragon Khan sense haver demanat entrada!! En fi...fem el que podem,oi?

Dissabte passat..dia impressionant al Casal! Quanta gent, quanta vida, quantes coses a compartir, celebrar i agrair. Anem per passos:

- des del migdia, l'equip de monitors de l'ESO es trobaven ja per dinar plegats i per preparar la festa final que s'iniciava a les 17h.A aquella hora arribaven els nois i noies de l'ESO:joves que al llarg del curs han trobat al Casal un espai per créixer, per posar-se al servei dels altres i per tastar el que significa caminar en comunitat.
- Cap a les 17:30h arribaven una seixantena de joves de 4t ESO de diverses procedències per escoltar la invitació que fa el Casal de cara a la catequesi de la Confirmació.
El detall dels nens de la catequesi
tot cantant


- I a les 19:30h, després d'uns minuts repassant els darrers detalls de l'Eucaristia, inciàvem una celebració d'acció de gràcies per haver pogut compartir tots aquests anys amb l'Alexis que, com bé sabeu, emprèn el proper curs una nova missió a les terres de Ponent. No sabem encara si sospitava alguna cosa - segurament sí!- perquè la moguda de les darreres setmanes va ser impressionant! En qualsevol cas, va ser una Eucaristia viscuda en un profund agraïment i, sobretot, amb la certesa que, vagi on vagi, forma part de la nostra comunitat i el tindrem ben present sempre, com a amic i germà en la fe. També des d'aquest espai virtual, li desitgem el millor. Tenim el convenciment que la feina que faci a Lleida donarà bons fruits i que els fruits que ha deixat entre nosaltres seguiran creixent i madurant amb força, cercant com sempre el que ell diu :que el nostre Casal sigui una porta oberta a la ciutat, especialment als qui més ens necessiten.
escoltant els parlaments
Malgrat els esforços que feia l'Alexis de "portar" la celebració a la "normalitat", li vam posar força difícil entre els parlaments de l'inici, les pregàries, el preciós detall dels nens de la catequesi i la cançó fnal que van crear els monitors del postmissa.Gràcies a tots els qui van fer possible aquesta celebració i gràcies al Joan Tortajada que ho va coordinar tot amb una simpatia i un bon saber fer ben maco!
els peveres

PREVERES: Alexis Bueno, Francesc Padrosa, Jaume Flaquer, Joaqui Salord i Bruno Bérchez ( delegat de pastoral juvenil de l'arquebisbat de Barcelona)
MÚSICS: Jose Paz, Eulàlia Serra, Luis Jordà, Albert Mitjans ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), Victor Jordà (saxo) i una servidora als cants. I tot amb l'ajuda de la Mercè Garí que ens envia el PPT dels cants cada setmana! Gràcies!
LECTURES:

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 17, 22-24)
Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5,6-10)
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 4,26-34)
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.


Alexis iniciant homilia
Bea Castelló
HOMILIA: El títol de l'homilia podria ser: qui i què ens farà entendre l’actuar de Déu? Certament, el que decobrim és que Jesús necessitava paràboles per explicar l'actuar de Déu. En coneixem moltes i totes elles precioses! I avui, a la lectura de l'evangeli, en tenim un exemple. Potser ara, al segle XXI, la pregunta seria: I nosaltres, com explicaríem l'actuar de Déu? Quina seria la nostra resposta a la pregunta que algú ens fa quan ens diu "Parla'm de Déu"? Ens ho hem pensat mai? Només que ens hi aturem un instant, ens adonarem que se'ns fa impossible si no cerquem algun exemple, alguna comparació..algun testimoni que ens parli de Déu i, a través d'ell, poder dir: Aquí hi ha Déu! Quines són les nostres paràboles d'avui? Quins exemples posar que parlin d'un Déu que és viu entre nosaltres i que actua en el món?  Entenem qui és Déu perquè Jesús es va rodejar dels pobres, abandonats, dels maleïts per la religió, pels exclosos de l’economia i del temple... per la seva manera d’estimar i actuar... I avui podem entendre qui és Déu si busquem, al nostre voltant, aquells testimonis que ens parlen d'entrega, d'estimació al límit, de buidar-se totalment d'un mateix per donar-se a l'altre...que bé que estaria que algú digués... “Jo no sé si crec en Déu, però un dia vaig veure un de la meva edat que se n'anava a un voluntariat”, “vaig conèixer una persona que es dedicava als altres....”, " vaig veure com pregava i....." . I l'última paràbola d’aquesta homilia: "hi havia una noia jove... que un dia va sentir que Déu la cridava a deixar-ho tot... i que parli ella...". En aquest moment de la celebració, la Bea Castelló, monitora de l'equip de l'ESO i membre de l'Espai Ignasià va compartir amb la comunitat la seva opció, a partir del setembre, de deixar-ho tot per servir únicament el Crist a través de la vida religiosa. Testimoni impressionant, planer, senzill, directe i profund:


“Deixa-ho tot i segueix-me”. Son paraules que donen respecte, que sempre m’han deixat intranquil·la. 
Que volia dir-me Jesús amb aquestes paraules?
Poc a poc anar caminant, per suposat, ni pensar en la vida religiosa, potser perquè ens queda lluny, ens dona por, sempre el respecte que suposa un compromís.
A vegades volem tenir tot massa controlat. Ara faré això, després estudiaré tal, treballaré en qual, formaré una família... i a Déu posant-li sempre condicions.
Però arribat un moment, buscant el sentit de la meva vida, hem vaig parar davant Seu i li vaig dir, “que vols de mi Senyor?”
Jo només sabia tres coses: volia seguir Jesús, volia viure per els altres i conscient de que la meva vida es una, volia aprofitar-la. Però de quina manera fer-ho? La resposta no es immediata, els temps de Déu no nos els nostres. Anar vivint i Déu devia anar actuant silenciosament.
Va ser en el moment més inesperat de la meva vida, en un Erasmus a Itàlia, que vaig conèixer les Esclaves del Sagrat Cor, i en aquest camí hem vaig sentir plena d’aquest amor de Déu que és immens, i poc a poc la vida religiosa començava a ser una opció. Simplement el vaig deixar fer.
Aquella llavor potser havia madurat i vaig començar a trobar un camí apassionant, potser perquè era el meu camí, que no vol ser més que la resposta sincera al Sí de Déu.
Per acabar volia agrair-vos a tots els que formeu part del Casal, perquè el pas per aquesta casa ha estat molt important en el meu procés de discerniment i com ja he dit alguna vegada, el meu Sí, no es dona només entre Déu i jo, si no que passa per moltes persones i entre d’elles vosaltres hi formeu gran part.
Gràcies!

Bea Castelló


Aquesta és avui la nostra paràbola per fer que la nostra comunitat parli de Déu i de la seva acció ben viva en el món. Li agraïm a la Bea el seu testimoni, les seves paraules d'agraïment per l'important paper que ha tingut el Casal en el seu procés. 

Pregarem molt per la Bea. Pregarem molt per l'Alexis. Que Déu estigui al seu costat, inspiri la vocació de cadascú d'ells i ompli totalment el seus cors.

Una abraçada,

Montse



5 comentaris:

  1. Què maco que va quedar tot!

    Un parell de correccions quant als músics, però: Luis Busto (baixista) i Víctor Jordà (bateria).

    Una abraçada a tots!

    ResponElimina
  2. Montse,
    Moltíssimes gràcies a tú i a tot l'equip de Pastoral per tota la feina que hi feu al Casal. Molt bon estiu, i descansa!
    Myriam

    ResponElimina
  3. gràcies Montse pel "rapport" de la missa. Vam viure quelcom molt especial el dissabte, gràcies a tots/es.
    jaume

    ResponElimina
  4. Com he dit tantes vegades... gràcies Senyor per tot aquest temps! Per l'experiència preciosa d'aquest caminar comunitari en l'eucaristia dels dissabtes. Gràcies per tantes mans i caps que hi han aportat el seu granet de sorra!

    I com deia dissabte: me'n vaig intentant seguir Jesús. I per tant no vaig lluny (seguiu amb Ell aquí!) i no me'n vaig sol, sinó en Companyia!

    I gràcies per la fidelitat i l'esforç d'aquest preciós informe!

    ResponElimina
  5. Va ser un privilegi, com altres vegades, compartir de nou la vivència de la Fe en comunitat i recordar tants bons moments viscuts. Aquest blog ens ajuda a reviurel's. Gràcies a l'equip de liturgia i a tots els qui treballen perquè els dissabtes la eucaristia sigui el nostre moment especial durant la setmana, que ens dona força per seguir Jesús. Bon estiu a tothom!!! A reveure.

    ResponElimina