Any 2012: Des de la diàspora 1

Amics!!

Després de dos diumenges d'aturada dels informes "virtuals", tornem a agafar el ritme i estrenem la nova edició "des de la diàspora" amb l'objectiu de reconèixer-nos en comunió, siguem on siguem. Intentarem ser fidels a la publicació setmanal d'aquesta edició, sempre que el calendari i les connexions ho permetin. Per altra banda, si algú de la comunitat vol fer la seva aportació alguna de les setmanes, serà molt benvinguda!! Tan senzill com pregar les lectures del diumenge i compartir allò que vulguem.

Recordem avui, especialment, tots els amics que estan en camps de treballs diversos, sigui participant o sigui organitzant-los: el camí ignasià que estan fent els joves de 3r/4t ESO, el camp de treball urbà de 1r/2n batx: camp de treball urbà , el camp de treball a Almería de 2n Batx/1r-2n Univ: camp de  treball a Almería i els Universitaris que estan fent una experiència de comunitat al Casal. De moment, els ressons que ens arriben són molt positius. Preguem per tots ells!!

Lectures dominicals

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Comentari

"Hi ha un profeta enmig d'ells.....i se n'escandalitzaven". Potser aquest podria ser el títol del comentari d'avui. De la mateixa manera que el profeta Ezequiel és enviat al poble d'Israel malgrat el seu cor endurit, també Jesús es fa present al seu poble, Natzaret, per anunciar la Bona Notícia: Déu s'ha fet home en Jesús mateix i, a través d'Ell, desitja actuar entre els homes i les dones en la seva història concreta. Podem pensar que Natzaret és el lloc on la paraula de Jesús tindrà més bona acollida; on trobarà els amics, parents i coneguts que descobriran en el veí, en l'amic, en el fill del fuster aquell que tant han esperat: el Messies, fill de Déu...I no és així. El seu propi poble s'escandalitza de la seva saviesa, de les seves paraules, de la gosadia que mostra al costat dels seus deixebles...Jesús troba, entre els més coneguts i estimats, els mateixos cors endurits i la mateixa incapacitat per escoltar que va patir el profeta Ezequiel. Curiós,oi? O potser no tant. Traslladem-nos a la nostra realitat: quantes vegades ens hem sentit impressionats, interpel·lats pel testimoni profètic de tantes persones que sabem que estan fent accions impressionants ben lluny: tercer món, posicionaments "arriscats" en favor de la justícia en determinats països, opcions de vida radicals. No ens costa admirar aquells que no formen part de la nostra realitat més propera...però quan tenim al costat algú, que enmig del nostre ordre establert, enmig de les nostres "correctes normes socials" aporta un missatge nou, trencador, radical...no ens passa una mica com passà a la gent de Natzaret?; no faríem - més o menys públicament- comentaris del tipus: "aquest no gira del tot rodó" o " acabarà malament" o " ja sabem com és, deixem-lo estar"...jo crec que sí. M'equivoco? A fi de comptes, la pregunta potser és: Volem escoltar més enllà del que coneixem i controlem? Podem deixar entrar als nostres cors les veus profètiques d'aquells que tenim al costat? Podem mirar amb uns altres ulls tots els qui estan fent petits miracles a la nostra ciutat? Penso ara en els qui estan dedicant aquests dies a liderar els camps de treball, en els qui estan fent Exercicis, en els qui estan cuidant els malalts, en els qui estan escoltant els qui pateixen....no són tots aquests profetes com Ezequiel? Que la nostra pregària d'aquesta setmana sigui pregar per tots ells, donar-ne gràcies i demanar que sapiguem descobrir la mà de Déu en tants instants i persones que tenim molt més a prop que no ens pensem.

Una abraçada a tots!

Montse