Informe missa 6 octubre de 2012

Amics,

comunitat plena de vida! N'hem de donar gràcies a Déu. Dissabte passat, primer dia del CIM. També han començat aquests dies els grups de Confirmació i les activitats dels Universitaris Loiola. Capella pleníssima de gent. Sort en tenim de la nova porta que permet que els qui arriben amb el temps més just vagin col·locant cadires al fons de la sala i part del passadís.

Aquí va l'informe:

PREVERES: Jaume Flaquer, Llorenç Puig i Francesc Padrosa.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)

El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 2,9-11)

Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,2-16)

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»

La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Lluís Busto, Júlia Diaz, Eulàlia Serra i Albert Mitjans ( guitarres), Victor Jordà ( bateria), Roser Peiró ( veus) i una servidora als cants.

HOMILIA: Seguim amb el fil conductor que proposa el grup de litúrgia per tot aquest temps litúrgic. Un gran interrogant negre, enganxat a la paret, ens recorda que, cada setmana, els evangelis ens plantegen una pregunta davant de la que Jesús ens deixa descol·locats, perquè la seva resposta no està en el mateix pla que podríem esperar des de la nostra petitesa i els nostres esquemes mentals i les nostres posibilitats. La pregunta d'avui la fan els fariseus: el marit es pot divorciar de la seva dona?

Jesús apunta aquí a un ideal: la donació entre l'home i la dona està cridada a ser absoluta: absoluta en el què (donació de cos i d'esperit) i en el quan (donació per sempre). Per tant es tracta de donació total.Igual que en el seguiment de Jesús, se'ns demana lliurament absolut, també en la relació matrimonial es demana entrega total. Per això, el matrimoni és un sagrament! Perquè és una expressió humana de la relació de Déu amb l'home.

Segurament nosaltres direm: això és impossible o utòpic. Doncs sí. Però és que hem de posar aquest evangeli al costat de tots aquells textos de Jesús que senyalen l'utòpic, l'ideal:

-qui vulgui venir amb mi, ha de negar-se a ell mateix.

-jove ric: ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me

-para l'altra galta als enemics.

-si l'ull et fa pecar talla-te'l.

El nostre problema amb el text d'avui és que l'hem interpretat jurídicament i literalment, i en canvi no hem interpretat literalment el donar-ho tot als pobres. Però en la intenció de Jesús i en el seu gènere literari és el mateix: quan es tracta d'estimar, dóna-ho tot: dóna-ho tot als pobres, i dóna't totalment a la teva parella.

Per això igual que som comprensius (a vegades massa) amb els que no ho donen (o donem) tot als pobres o amb els que no paren l'altra galta, o no estimen els enemics, també ho hem de ser amb aquells que fracassen en la seva relació de parella. I al contrari: hauríem de ser exigents amb el compromís envers els pobres en la mateixa mesura que ho som en el compromís de parella.

L'argumentació de Jesús es basa en el mite del Gènesi. L'home i la dona són en un principi una sola carn. Déu extreu la dona de l'home, estableix la dualitat i els crida a retornar a la unió originària. Aquest mite està en la mateixa línia d'aquell de Plató en el Convit quan intenta explicar l'amor com la recerca de la parella amb la que un estava unit.

En fi, el nostre amor per Déu té molt també de desig de tornar allà d'on vam sortir. De Déu venim i a Déu tornem.

Bona setmana a tots!

Montse