dilluns, 1 d’octubre del 2012

Informe missa dia 29 de setembre de 2012



Amics,

Seguim avançant i seguim introduint novetats...renovar-se o morir, diuen!! Vam poder pregar junts el Credo - que no estàvem massa acostumats a resar- i vam fer la prova de la processó de la comunió per fileres ( des del final fins les primeres fileres)..el repte no era fàcil perquè, com sempre, la capella estava ben plena! El resultat, exitós i ja podem dir, també, que hem amortitzat l'obertura d'accés a la capella perquè cada setmana la gent arriba fins el límit de la porta o una mica més, fins i tot.  En la nostra celebració, vàrem tenir un record pel pare de l'Àngels Dumé ( membre de la comunitat Berchmans) i, també, vam pregar pel Luis Jordà que, tot i que era de sortida amb el CIM, celebrava el seu aniversari. Per molts anys, doncs, al nostre saxofonista.

PREVERE: Enric Puiggròs
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Alex Miralles ( violoncel), Júlia Diaz i Eulàlia Serra ( guitarres i veus), Victor Jordà ( bateria) i Montse Puiggròs a la direcció de cants.
LECTURES:

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,38-43.45.47-48)
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»

HOMILIA: No sé si hi esteu d'acord, però aquesta setmana és un Evangeli que a priori sembla complicat, i  tanmateix, l'Enric va donar algunes pistes clares i senzilles per fer-ne la lectura avui en dia.  Som conscients que vivim en la societat del "carnet"? Una societat en la que, si tinc el "carnet", puc entrar allà on jo vulgui (a la disco, al grup del mes guais, al grup de...),  però si no el tinc em quedo fora.


I és més.. sovint,,,si escoltem el fons del nostre cor, ¿no ens molesta una mica que aquell que és menys carismàtic que jo, o menys popular, o menys intel·ligent, o menys líder.. sigui capaç de "treure dimonis", de sorprendre’ns...?,.
Davant d'una societat que ens diu " si vols ser tu MÉS has de fer a l'altre MENYS",  Jesús es va passar la vida potenciant a l'altre. I no només això, si no servint i rentant els peus !! Que no podem ser nosaltres MÉS ajudant a que l'altre també creixi per tal que arribi també a ser MES?. Perquè no veiem a l'altre com algú a potenciar, ajudant-lo a que tregui el millor d' ell mateix, en lloc de veure’l com un competidor?

Davant d'una societat que ens diu  "si vols ser  important compra aquell "carnet" que únicament tu puguis tenir, especialitza't !! ", Jesús ens convida a igualar-nos !!!

Una vegada més, doncs, les paraules radicals de Jesús ens interpel·len i ens provoquen per anar a contracorrent, gens fàcil per altra part, és clar !!!

I nosaltres?  Què fem com a cristians? Potser aquí tenim la pregunta per tota la setmana...¿ No serà que a vegades demanem també el carnet... i se'ns fa difícil entendre que algú de "fora", "sense el carnet", que no és "dels nostres"...pugui fer el be? Malauradament crec que massa sovint !!!

I què fem com a comunitat de Casal Loiola? Ens tanquem o ens obrim als altres? És un espai on ens ajudem a créixer els uns als altres? És un espai on hi té entrada tothom?

Jesús ens recorda que el més important no és el "carnet" d'entrada sinó el producte de sortida. Tant de bo sapiguem tenir-ho present !!

Saida Francia

2 comentaris:

  1. Felicitar a tots els que han participat en les noves propostes per la celebració de l'eucaristia: des de les de caire litùrgic,també organitztiu per la comunió, recordar-se dels cel.líacs, recolocació dels músics, etc. Certament cada cop és ben viscuda i penso que també l'Alexis estarà content de tot plegat, alhora que el recordem sensatament i cap anyorança estranya. pac.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel resum, Saida, i molt bona homilia, Enric. Quan sigui gran vull ser com tu! jaume

    ResponElimina