Des de la diàspora 7 i 8

Estimats!

Setena i vuitena edició Des de la diàspora! Dues en una perquè no m'ha estat possible mantenir la publicació setmanal. Avui escric una mica més breu- perquè escric des d'un ordinador del que només puc disposar durant una estoneta- després d'uns dies sense connexió. Aquesta vegada us escric des de la comarca de l'Alt Urgell; terra de cultiu, de ramaderia, de temps que passa poc a poc, d'aire ben fresc ( més aviat fred, aquest any!!), de passejades i de tranquil·litat. Espero que tots els qui formem aquesta comunitat estigueu descansant, gaudint, carregant energies...des d'allà on sigueu!!

Avui només us escric la cita l'evangeli de demà, dia 15 d'agost: L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU: Lc 1, 39-56. És el text que relata la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet amb el preciós text del Magnificat.

Abans de començar: felicitats a totes les Maries, Assumptes, Assumpció..... Per molts anys! Que el testimoni de Maria sigui un model a seguir i a imitar.

Tant l'evangeli d'avui com el de la setmana passada trobo que contenen paraules en les que un pot quedar-se hores i hores assaborint, deixant ressonar, deixant-se amarar...Diumenge passat ens deien: "El Pare es complau en donar-vos el Regne" "On teniu el vostre tresor, hi tindreu el cor". I aquesta setmana trobem una dona, imatge de senzillesa, de disponibilitat, de docilitat. MARIA DE NATZARET. Una dona que ha estat la primera en donar-se de tal manera al Pare que a mi em deixa profundament impressionada. Es dóna fins a tal punt que és capaç d'acceptar la missió de portar un fill al món sabent que el seu camí serà ben dolorós. I això, les que som mares sabem més bé que ningú el que representa. Només una mare sap el que pot significar perdre un fill que ha nascut de les teves entranyes. M'equivoco? I, tanmateix, ella accepta i el seu cor se n'alegra: "El Totpoderós obra en mi meravelles".

El Magnificat és una pregària d'aquelles que ens caldria rellegir periòdicament. Cada paraula conté tanta força i profunditat que, en aquesta edició "Des de la diàspora" us convido a llegir algunes de les frases i a fer-ne una estona de pregària i meditació:

"La meva ànima magnifica el Senyor": La meva ànima...salta d'alegria en la meva trobada amb Jesús? Em sento ple de goig i d'agraïment per aquest Jesús que ha vingut a trobar-me?

"Ha mirat la petitesa de la seva serventa": Em sento, de debò, en petitesa? I el meu orgull? Les meves defenses?

"Derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res": Com és la meva pobresa i la meva humilitat? O bé estic sota l'esclavatge de la riquesa, d'un cert poder?

Maria ha cregut; ha cregut de debò. I ella sap la història de fidelitat i d'aliança que Déu ha establert amb la humanitat. Ella, que ha cregut de veritat, veu molt més enllà del que podem veure nosaltres. Experimenta l'Amor de Déu en una dimensió que, per a nosaltres, crec que és inabastable.

Que ressonin dins nostre les seves paraules, la seva fe. Demanem al Pare que ens ensenyi la ruta per creure i estimar com Maria ho va fer.

Una abraçada molt gran a tots!!

Montse

Aquí va l'evangeli, doncs: