Estimats!
Novena edició Des de la diàspora de les dotze que es publicaran en total! Anem entrant a la recta final de l'edició d'enguany. Van arribant notícies de germans de la comunitat del Casal que ja van retornant de les seves vacances. Aquesta setmana ja n'hi ha molts que reprenen el seu ritme laboral després d'aquest merescut temps de descans. Esperem que tots puguem retrobar-nos aviat i compartir les vivències de l'estiu.
En paral·lel, no puc deixar d'esmentar els germans del Pakistan. Terra abandonada pel món. Patiment que llegim a la premsa i que ens fa testimonis muts de tantes vides apagades, de tanta cruesa. Preguem per ells. Preguem pels governants. Que una espurna de fraternitat faci possible l'apropament entre els pobles i l'abandonament de tants recels per deixar pas a la justícia, l'estimació i la llibertat.
Avui no transcric l'evangeli sinó la segona lectura: He 12,5-7.11-13
"5 Germans, heu oblidat les paraules d'encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, 6 perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. 7 Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi? 11 La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida justa. 12 Per això, enfortiu les mans que defalleixen i els genolls vacil·lants, 13 i aplaneu la ruta per on passen els vostres peus. Així el qui va coix no hi prendrà mal i, més aviat, es posarà bo. "
"El Senyor corregeix el qui estima". Així hauria de ser i segurament és així en la mesura que ens posem a les seves mans.
Sabem del cert que és ben normal que un pare o una mare corregeixin els seus fills; no fer-ho seria abdicar d'una responsabilitat assumida en el mateix moment de la concepció. El pare/mare tenen el deure de fer créixer els seus fills no només físicament sinó humanament i espiritual. I això passa, sovint, per preveure camins, avisar dels obstacles, establir vies de comunicació, deixar caure i recollir després afectuosament...fer créixer els fills sobre roca ferma, per tal que la seva solidesa sigui suficient per una vida futura en autèntica plenitud. Malgrat la minsa acceptació dels fills davant les correccions paterno/maternes.
I, davant de Déu, tots nosaltres esdevenim els fills estimats. I ens descobrim, a voltes, reaccionant de la mateixa manera que els infants i els joves: Per què el Senyor ve ara a destorbar la meva pau? No em pot demanar alguna altra cosa? Que em demani el que vulgui...estic a la seva disposició..però aquesta cosa o aquesta altra..que no la toqui!
Ens sentim, davant de Déu, ben vulnerables. Una vulnerabilitat que prové d'una fe massa pobre, potser? Si la nostra confiança en el Senyor, si el nostre amor per Ell és autèntic, fort, profund...de què tenir por? Les correccions del Senyor, que se'ns fan evidents de manera ben insòlita tan sovint, podrien esdevenir un anhel en cadascú de nosaltres. El Senyor ens guia perquè el Senyor ens estima!! I que dediqui el seu temps i les seves forces per a nosaltres a mi ja em sembla una notícia meravellosa.
La imatge que teniu en aquesta edició de la diàspora és d'una fotografia que he fet aquest estiu. Ben simple però ben clara a la vegada: El camí el tenim ben assenyalat. Jesús, a l'evangeli, ens dóna el full de ruta. I nosaltres decidim si acceptem, de grat, créixer i viure en el Senyor sobre roca ferma.
I, en aquesta línia, us deixo una pregària de Sant Ignasi. Potser repetir-la pot facilitar que obrim del tot el nostre cor i ens deixem amarar per aquest amor sense límit que el Senyor ens regala cada instant.
Ànima de Crist, santifiqueu-me.
Cos de Crist, salveu-me.
Sang de Crist, embriagueu-me.
Aigua del costat de Crist, renteu-me.
Passió de Crist, conforteu-me.
O bon Jesús, oïu-me!
Dins les vostres ferides, amagueu-me.
No permeteu que em separi de Vós.
De l’enemic maligne, defenseu-me.
A l’hora de la mort, crideu-me.
I feu-me anar a Vós perquè amb els vostres sants us lloï pels segles dels segles. Amén.
Una abraçada!!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada