dilluns, 2 d’agost del 2010

Des de la diàspora-6



Estimats!


Sisena edició " Des de la diàspora!" i, amb aquest missatge, creuem l'Equador perquè són un total de 12 setmanes en diàspora. Com veieu, les edicions de la diàspora ja no "surten del forn" cada dissabte o diumenge perquè una servidora també està voltant per aquests mons de Déu i no sempre és fàcil trobar un ordinador amb connexió fàcil ni el temps per dedicar-m'hi amb la cura que es mereix. Per tant, a partir d'ara, seguireu rebent les edicions "Des de la diàspora" tan puntualment com em sigui possible però difícilment podrà coincidir en cap de setmana...una mica de paciència, doncs! Però no me n'oblidaré!!!

En una de les visites que he fet aquests dies, he descobert el Santuari del Sant Dubte, situat al terme d'Ivorra ( al bell mig de la Segarra). La seva història és ben curiosa però el que més m'ha cridat l'atenció és la imatge del Crist situat darrere l'altar. Pel que ens han dit, és fruit d'un projecte de final de carrera d'un estudiant. Us adjunto la imatge...és ben original i a mi m'agradaria saber què ens vol transmetre l'autor. A veure què us sembla a vosaltres!

I ara, en aquesta setmana amb sants ben coneguts: St.Joaquim i Sta.Anna, Sta. Marta i SANT IGNASI!! demanem que l'evangeli d'aquest diumenge que hem celebrat ens ajudi, ens orienti i ens il·lumini. La cita és Lc 12,13-21:
"13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:
--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.
14 Ell li respongué:
--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?
15 Llavors digué a la gent:
--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
--A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."
20 »Però Déu li digué:
»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu. "
La vida d'un home no prové pas dels seus béns. Així és! Sempre, a l'estiu, tinc una sensació estranya. Per una banda, vaig rebent notícies de gent estimada que em comenta que tot va perfecte: el descans, la família, el turisme, les platges...i, enmig d'aquesta mena d'oasi, esgarrifa veure que el món segueix patint: Pakistán, l'incendi de Rússia, els cooperants de Mèxic, els segrestats de Mauritània, els qui estan rebent tractaments mèdics agressius....Els qui som enmig de l'oasi podem viure enlluernats; ens allunyem de la realitat i ens va quedant molt llunyà tot el que segueix passant al món. Ens aferrem al que tenim en aquest moment: " reposa, beu, menja i diverteix-te".
I no està gens malament descansar i divertir-se i gaudir de les vacances!! ( crec jo, vaja!) però a mi em passa que m'oblido una mica massa de tot...fins i tot la connexió a les notícies es torna una mica més "relaxada". Potser toca preguntar-se quins tresors són els que estem acumulant de debò. Què porto ara ja a les meves mans per oferir-ho al Pare...i no serà ni el cotxe, ni la casa, ni el compte corrent, ni els viatges turístics...Potser la pregunta és: ESTIMO COM JESÚS ENS HA ESTIMAT? CONFIO COM JESÚS VA CONFIAR? Mirem-nos les mans esteses i fem-ne pregària!
I ara, una mica més dels comentaris de la comunitat al "I vosaltres, qui dieu que sóc jo?":
- Es maravilloso, es mi amigo incondicional y el que me ayda y enseña a amar cada día de mi vida.
- Aquell que m'ensenya el camí a seguir i a viure el projecte de Déu. Camina amb mi i davant de mi.
- Tu ets el que "ets sempre amb nosaltres", el que ens vas mostrant el camí, l'amic fidel, l'amic de TOTS els homes, dones,nens, de tothom. Tu ets AMOR.
- Jesús és exemple de vida, exemple d'amor.
- El que dóna sentit a la meva vida.
- Déu, que es féu home per amor a nosaltres
- Jesús és el model de vida que dóna sentit a tot i que omple el cor.
Que viure sigui fer-nos rics davant de Déu en tot allò que sigui agradable als seus ulls. Que la mesura de l'amor sigui un amor sense mesura!
Un petó!!
Montse

2 comentaris:

  1. Estimada comunitat,

    ja hem tornat del camp de treball d'Almeria, diumenge vam arribar després de 15 hores de viatge en tren, d'averia a 20 minuts de Barcelona, canvis de tren... ens va costar però vam aconseguir arribar a casa!!

    Ha estat una experiència increïble, no sé si tenim paraules encara per compartir-la. Hem estat en una petita Àfrica, convivint amb nens i joves africans, de Senegal, Camerun, Mauritania, Guinea... i ha estat un regal preciós! Hem treballat colze a colze amb els joves, per organitzar les activitats dels més petits, i hem fet comunitat en tenir una missió comú, les colonies, que ens ha unit fortament. Hem compartit moltes coses amb ells, ens han ensenyat la seva cultura, dances africanes, la seva aventura de venir a Espanya... nosaltres tanmbé hem pogut compartir amb ells balls tradicionals (amb la Miriam tocant l'acordió) i la organització de les colonies, algo que ells aprenien i continuaran fent durant el curs i alguns inclús quan tornin al seu país. Experiència per tant de donar i rebre, amb les mans i el cor molt oberts a tot el que ens venia de nou cada dia.

    Experiència de Déu també, pels testimonis que hem conegut, tant africans com autòctons, que malgrat les dificultats que es troben a la vida tenen un bastó on recolzar-se i d'on treuen la fortalesa per seguir endavant. Un gran exemple!!

    Tots els que estavem allà hem tingut sempre molt present al Casal, n'erem de fet una representació força significativa: el Pablo Sitges, la Miriam Castaño, la Lucia Mendoza, la Ferchu, el Jordi Llop, la Miriam Tarruell,... tots ens sentiem enviats pel casal a la tasca que hem realitzat.

    Des d'aquí una abraçada ben forta a tots. Marxem demà cap a Nicaragua tres setmanes a trobar-nos amb el Guille i la Mònica i conèixer una nou país i una nova gent.

    Xavi Casanovas i Maria Coll

    ResponElimina
  2. Amics,

    Aquí al Txad em connecto també amb retràs... després d'uns dies a un poblat-centre de formació de catequistes que ens ha robat el cor als quatre joves i servidor que hi hem conviscut 9 dies...

    Realment, l'Evangeli ressona amb una força al costat dels més pobres...

    Una abraçada ben gran!

    Alexis

    ResponElimina