Des de la diàspora-10

Estimats!

Desena edició Des de la diàspora! Anem ja intuint ( si és que no ens ha arribat ja) el final de les vacances i l'inici del ritme ordinari. I aquesta notícia, que potser ens fa una mica de mandra, també ens recorda que és ben proper el moment del retrobament de la nostra comunitat i, per tant, la finalització d'aquest "estat en diàspora". Seguim doncs!

I aquí l'evangeli d'avui:Lc 14,1.7-14

1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. 7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
8 --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Convidar els pobres
12 Després digué al qui l'havia convidat:
--Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!

Llegeixo aquest fragment i no deixa de molestar-me una mica. Existeix algú a qui no li agradi ser el primer? Ocupar la primera filera? Ser reconegut com a important? Rebre reconeixement i paraules d'admiració per allò que som o que fem? Jo crec que a tots ens agrada tot i que, sovint, fem el paper de treure importància al que ens diuen....però, en el fons del fons, ens agrada i segurament ho necessitem.

I Jesús em provoca una mica, en aquest evangeli perquè sento que ens està dient ( i m'està dient): "No t'equivoquis. La felicitat no passa per aquest "gust" de ser el primer. Si vols seguir-me, t'hauràs de col·locar en un altre pla perquè només el qui s'humilia serà enaltit."

I, a sobre, crec que Jesús no es queda satisfet amb el que acaba de dir i encara remata més bé la feina amb la darrera part:"quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids,coixos i cecs". No n'hi ha prou amb situar-se EN un altre pla. Jesús ens demana viure i sentir AMB els qui ja són en un altre pla: els desvalguts, els abandonats, els qui no tenen res, els qui mai no han pogut ni tan sols pensar en seure els primers en una taula.

No n'hi ha prou amb humiliar-se. Jesús ens crida a ser humils. Bé, a mi, avui Jesús em provoca. I amb això, ja hi ha feina per la pregària i la meditació.

I ara, unes quants pensaments més de la nostra comunitat en relació a la pregunta:"I vosaltres, qui dieu que sóc jo?

-Tu ets TU, especialment encarnat en tots els "tu's" sofrents de la humanitat.

- El meu consol i la meva força. La roca que em salva.

- Ets el meu amic i company de viatge.

- Aquell que dóna sentit a tot.

- El mestre. El camí, la veritat i la vida.

- Dios hecho hombre para estar con nosotros y enseñarnos su amor.

-Tu, Jesús. ets qui dónes sentit a la vida, una raó per viure...Ens ensenyes a viure la fraternitat.Ets el millor!

Que el nostre cor esdevingui humil. Que Jesús ens ensenyi la seva ruta!

Una abraçada!

Montse