Des de la diàspora-11

Estimats!

Onzena i penúltima edició Des de la diàspora! Aquests darrers dies ja hem encetat algun contacte amb el Casal; la maquinària es comença a activar; se sent, de fons, el so d'una mena de tren ( AVE com a mínim!) que engega motors i que va agafant velocitat sense aturador!! Ja es va fer la primera reunió de l'equip de monitors de l'ESO; segur que els del CIM ja van preparant el seu calendari del curs; l'equip de litúrgia també està a punt de fer alguna trobada...i molts d'altres que ben segur ja heu començat. Endavant, doncs, amb força, il·lusió i vocació renovades!! I, per cert, ahir es van casar dos membres de la comunitat: la Rosa Coma i el Xiscu Bassas. Moltes felicitats a tots dos! Dipositem a les mans del Pare tota la seva vida i el seu amor. I li demanem que els acompanyi en tot el que porti el seu camí en comú.

I sense més preàmbuls, l'evangeli del dia: Lc,14,25-33

"25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
26 --Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell 30 dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."
31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.
33 »Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu."

Evangeli ben conegut; si més no, un parell de frases que segur que hem sentit tantíssimes vegades...i segueix en la línia de provocació que us comentava la setmana passada, diria jo. Evangeli que ens parla de seguiment de Jesús. Seguir-lo vol dir donar-ho tot. Entregar-ho tot. Estic pensant que si llegir aquest evangeli suposa notar un cert pes a l'ànima, potser ens cal redirigir la mirada, el cor i el pensament. No crec que Jesús ens estigui demanant una heroïcitat en el sentit de dir que seguir-lo és assumir una càrrega feixuga per a tota la vida. Jo més aviat crec que ens parla de fidelitat. Una fidelitat al seu projecte - que és el projecte de Déu-, una fidelitat a la seva Paraula i a la seva manera de viure. Una fidelitat que no viurem com un pes a l'esquena sinó com a experiència d'una felicitat fonda, plena.

Gosaria dir que aquest redirigir el cor i la mirada i el pensament parla d'enamorament: un cristià viu enamorat de Jesús. I des d'aquest sentiment tan intens és capaç de donar-se del tot, confiar cegament, desitjar viure per a Ell i amb Ell. Fer-lo centre de la pròpia vida. I el seu Amor, ben arrelat en cadascú de nosaltres, ens farà viure en plenitud estimant tot i tothom.

I ara, uns quants comentaris més a la pregunta: I vosaltres, qui dieu que sóc?

- Un germà gran que ens protegeix de tots els mals, ens acompanya en tot moment, ens uneix en comunitat i ens diu que prediquem i ajudem.

- Aquell que sempre està al meu costat i en qui puc confiar.

- Llum

- Tot!

- El Pare, gran flama de l'Esperança. Allò únic que necessitem per poder tirar endavant.

- Principi i Fi de totes les coses, la teva vida va donar sentit a les nostres.

- Un desconegut perquè tot i que truques a la porta amb insistència, jo no l'obro.

- Es un amigo. ¡ está siempre a nuestro lado! Es el Hijo de Dios. Es el marginado, es sencillo, es amor.

Que els nostres cors se sentin enamorats de Jesús. Que tot el que estimem i vivim brolli d'aquest Amor ofert i regalat a tots nosaltres.

Un petó!

Montse