Informe misses dia 18 i 25 setembre 2010

Estimats!

Seguim amb el sistema del blog per continuar la tramesa de missatges a la comunitat! La diàspora s'ha acabat! Ja fa dos dissabtes que ens retrobem de nou per celebrar i compartir la fe. Quin goig i quin regal de Déu! Us demanem disculpes per no haver fet la publicació de l'informe de la setmana passada. Engegar el curs és una mica difícil i el temps se'ns ha tirat a sobre. Faig avui un resum del que han estat aquests dos dissabtes i, a partir d'aquí, intentarem continuar amb la publicació setmanal dels informes.

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: una fossa immensa en la que cada setmana s'hi col·loca una frase de l'Evangeli. I tot sota el lema "Trobarà fe a la terra?"

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Victor Jordà ( bateria), Eugènia Alsina, Maria Semur, Ignasi Queralt ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA (reescric anotacions fetes per l'Alexis): El dissabte 18 ens trobàvem davant d'una paràbola una mica estranya: com és que el Senyor lloa aquell que sembla corrupte? Ha malversat els béns del seu amo, i ara sembla que està fent un frau en les factures que els clients tenen amb el seu amo... Cal tenir en compte que aquest administrador dolent, en aquest punt no és corrupte, ja que està esborrant la seva pròpia comissió.El que el Senyor lloa és l’habilitat amb la riquesa enganyosa... habilitat que és prendre consciència de qui és ell, què ha fet, i què li espera... Però el sentit profund al qual se’ns convida, quin és?: Se'ns convida a prendre consciència que nosaltres també som administradors infidels d’una cosa molt més important! La gràcia de Déu, els seus talents. I que també estem a punt de ser cridats a judici. I la longitud de la vida que tenim ara no depèn de nosaltres! Darrerament hem estat testimonis de dues situacions ben doloroses: la pèrdua sobtada de la Maria Carreras, i la mort sobtada de la Núria que tot just estava a punt de néixer a la vida. El judici serà un Judici de misericòrdia: Què hem fet amb el que hem rebut?

El dissabte 25 ha estat continuació de la reflexió iniciada el dia 18. Hem destacat la frase de l'evangeli: Una fossa tan immensa!. Un Evangeli dur que empalma amb la fossa que hem dibuixat, i amb la pregunta inquietant del principi: “trobarà fe a la terra?”, “estaré en el costat correcte de la fossa quan arribi el moment?”.Com serà en la fi dels temps? No sabem. Però sí sabem que s’il·luminarà la veritat sobre la nostra vida... la nostra vida d’ara.I el cert és que aquesta “fossa immensa” és ja la nostra fossa d’ara: la fossa que a mi em separa de Déu! Imaginem la situació que un pidolaire entrés per la porta del casal: primer hauria de superar el “filtre” de la recepció... i ens incomodaria! Ja no diguem si comencés a mirar els nostres sacs. Davant dels pobres que ens puguin “incomodar” tenim raons, arguments... tenim una feina... no em puc portar a casa a tot pobre que trobi pel carrer!

La fossa em separa de Déu mateix! La fossa tan immensa és el nostre punt de partença. No és visible, però és la realitat més fonda de la nostra vida. El “judici final” no farà més que il·luminar el que en vida s’ha anat cavant.... naixem en un món dividit, ple de murs, barreres, algunes ben subtils: d’una mirada ja sabem si aquest home, o jove... és “com cal” o no, dels meus o no, me’n puc fiar o no.... La fossa que fem més gran cada dia per la nostra indiferència ens separa dels pobres... ens separa de Déu mateix! Les nostres decisions van esdevenint irrevocables. Trobarà fe a la terra? Podem tendir ponts? l'Alexis ens ha parlat d'una intuïció ben preciosa: El Crist va ser crucificat en el centre de la Fossa. Per tal que els seus braços fessin de pont. Va ser tret fora de les muralles de la ciutat, com una darrera crida de Déu als qui s’emmurallaven, per dir-los que fora de la muralla, entre els leprosos, els esperava.

També ahir es va fer una pregària pel Marc Vilarassau. Jo imaginava aquest Crist crucificat enmig de la fossa amb els braços estesos i pensava que, en aquests moments, aquest mateix Crist abraça fortament el Marc. Seguim pregant i demanant un miracle. Que el Pare Arrupe, a qui tanta devoció té el Marc, intercedeixi per ell i li retorni la salut.

Preguntem-nos aquests dies: Quan vingui Jesús, trobarà fe a la terra?I el Casal Loiola, i totes les nostres activitats... són bona notícia per als pobres? Som un pont en la Fossa? I diguem-nos a nosaltres: "trobarà fe a la terra"? Trobarà en tu algú que l'espera, algú que el considera realment el seu Senyor?

Una abraçada!

Montse