Informe missa 2 d'octubre

Estimats!

Algú ha experimentat mai que Déu es fa evident a la pròpia vida? De vegades, anem tan atrafegats - fins i tot fent de catequistes!- que no arribem a percebre que Déu és davant nostre, a tocar, i que ens sosté i ens dóna vida. M'adreço a vosaltres, avui, des d'aquest sentiment. Alguna cosa meravellosa s'està produint a la nostra comunitat. Respiro una mena "d'intensitat" en les nostres celebracions de l'Eucaristia que afecten fortament el pensament, la reflexió, el sentiment, el cor..la vida!

La nostra realitat eclesial la veiem sovint amb una certa desesperança: esglésies sense jovent, sense infants; eucaristies de vegades massa poc cuidades, paraules i litúrgies difícils de comprendre....i tantes persones que tenen ben minsa, en el seu interior, una flama que desitja créixer però que no sap com ni per on ni de quina manera....quanta pobresa espiritual!

No és, doncs, un miracle el que estem experimentant a la nostra comunitat? Ple a vessar, infants, joves, grans, avis....arribant a la celebració des de camins diferents: CIM ( que avui ha començat de nou! Quin goig!), famílies, comunitats ( aprofitem per desitjar que la trobada de la Berchmans, per la que hem pregat, hagi anat molt bé!), espai ignasià, joves de l'ESO, Confirmació, monitors, catequistes, pares i mares. Camins que es troben en un mateix centre i que parteixen d'un mateix centre: l'Eucaristia, aliment que ens vivifica i que ens compromet en tot i per tot. Crec que l'Esperit bufa entre nosaltres, crec que aquesta intensitat de la que us parlava deu ser el Senyor mateix que es troba ara i aquí, des de la seva Creu, estirant els seus braços perquè ens hi agafem i allarguem el seu testimoni i el seu missatge al carrer, a la ciutat, a la feina, al col·legi...a tot arreu. El Senyor ens compromet a això. Ens crida a això. I el miracle que s'està produint en aquestes eucaristies només té sentit i valor en la mesura que irradia llum cap a enfora i il·lumina aquell que es troba enmig de la seva pobresa personal...Siguem doncs els braços oberts del Crist per als altres i acollim també nosaltres els braços d'aquells que tenim al costat atenent la nostra pròpia pobresa.

I, breument, aquí l'nforme:

Preveres: Alexis Bueno ( presidint) i Llorenç Puig ( concelebrant)

Símbol: sota el lema "trobarà fe a la terra?" avui hem afegit a la fossa la frase "Augmenta'ns la fe".

Músics: Luis Jordà ( saxo), Rubén Garcia, Elena Casado, Albert Mitjans i Tomàs ( guitarres) i Xavier Fernàndez ( dirigint cants)

Homilia: L'evangeli d'avui, Lc,17,5-10, ens crida a viure la vida gratuïtament, agraïdament. Se'ns ha parlat de situacions, a través d'uns exemples preciosos i molt vivencials per part de l'Alexis, que segurament tots hem viscut en algun moment de la vida. Situacions en les que hem experimentat que aquell que tenim al costat es fa present per sostenir-nos i per treure'ns de la foscor, del patiment..si més no, per abraçar-nos i compartir el pes del que ens afeixuga. Experiència de ser salvat. Estic convençuda que, en aquest moment de l'homilia, tots hem fet presents rostres, moments ben preciosos davant dels que prens consciència de tot el que hem rebut, de tot el que se'ns regala a cada instant....de tot el que tenim pendent d'agrair i de donar! I Déu mateix fa exactament això amb cadascú de nosaltres: sempre HI ÉS. No calen paraules. La presència ja ho és tot en els moments més essencials de la vida. Déu salva. Sintonitzem, doncs, amb aquest record del Déu que tenim ben dins nostre i seguim celebrant-ho fent-ne memòria amb el pa i el vi; Cos i Sang de Crist lliurat per nosaltres.

Postmissa: un bon grup de joves han seguit compartint comunitat en aquest espai de la nit. Potser algú s'anima a escriure'ns, en aquest blog, què han fet avui!

Que el Senyor ens segueixi il·luminant i acompanyant en aquest miracle de les Eucaristies que estem celebrant. Que vivim, doncs, reconeixent humilment que la vida que tenim no és pas nostra sinó que l'hem rebuda...per donar-la i fer-la fructificar!!

Un petó i bona setmana, germans!

Montse