Informe missa 13 novembre

Estimats!

Aquesta setmana , com veieu, l'informe arriba ben tard. Us demano disculpes. De vegades, fer compatibles els ritmes i les obligacions diàries amb el temps que ens dóna les 24 hores del dia és una mena de sudoku ben complex. Tanmateix, val més tard que mai,oi? Per tant, aquí va!

Aquest dissabte passat, la missa va tenir un caire ben especial. Al llarg del dia s'havien produït algunes activitats que penso que convé esmentar: al migdia, inici de la trobada de monitors de l'ESO: moment per establir vincles i sintonia, per aturar-se enmig de tantes activitats que es proposen per als més joves i contemplar agraïdament tot el camí recorregut. A mitja tarda, reunió de l'IPI ( Itinerari Pedagògic Ignasià): una trobada de monitors de Joves Loiola ( ESO i Batx) i els Universitaris Loiola (UL) per tal de començar un camí de reflexió - guiats pel Pere Borràs sj - entorn els fonaments ignasians que han de marcar la nostra línia d'actuació amb els joves per tal d'acompanyar-los en el seu procés. I després de la missa, s'iniciava el recés de monitors de JL al Casal Arrupe: moment d'aturada, d'amistat, de comunitat i de missió compartida.

Com veieu, molta vida i moltes ganes d'aprofundir, de créixer i d'alimentar la fe.

I enmig de tot això, la celebració de l'Eucaristia! Moment comunitari ben preciós!

PREVERES: Alexis (presidint), Francesc Padrosa, Llorenç Puig i Pere Borràs ( concelebrant)

SÍMBOL: estem acabant el temps ordinari i encara afegíem alguna paraula més a la nostra fossa: "tot serà enderrocat"

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Xavi Casanovas, Albert Mitjans i Jordi Llop (guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: "tot serà enderrocat". Arribem al final de l'any litúrgic. Sembla que les lectures anunciïn alguna mena de catàstrofe de la que no ens en podrem escapar. Si repassem cadascuna de les paraules de l'Evangeli, el cor se t'encongeix..Vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra....si se m'apropa

algú amb un missatge com aquest crec que em poden passar dues coses: la primera, pensar que està ben boig! I la segona, començar a preparar-me..per si de cas...i quantes coses em passarien pel cap si imaginés, per un instant, que el temps ja se m'acaba.

El final de l'any litúrgic ens demana mirar la vida des d'aquesta perspectiva: des del final. I aleshores, apareix la pregunta: "tot s'acabarà?"I tot el que he construït fins ara..per a què?"...Quina sensació més estranya: Quan arriba el final d'any del calendari "civil" fem festa, celebració, estem contents!!...i quan arriba el final de l'any litúrgic, et quedes ben abatut. Amb quina clarividència es veu ara la fossa que ens ha acompanyat aquestes setmanes...tot serà enderrocat. Tots som a la fossa perquè necessitem ser salvats i creure, en la dimensió més gran de la paraula. Confiar que hi ha Algú que vindrà a salvar-nos, a treure'ns de la fossa, a dir-nos que tota la nostra història no se sosté per les nostres gestes ni pels nostres treballs. Se sosté només per Algú que ha estat coronat Rei des de la seva Creu: en ella trobem el pèrdó, la salvació, una vida nova, reconstruïda que no se sosté amb les lleis d'aquest món....però això vindrà el dissabte vinent: Crist Rei.

Que en aquest final d'any, sapiguem contemplar la nostra història i la història de la humanitat sencera amb una mirada confiada en un Jesús que ja ara ens anuncia que vindrà a rescatar-nos. Senyor, dóna'ns fe!

Fins dissabte!

Montse