diumenge, 21 de novembre del 2010

Informe missa 20 de novembre

Estimats!

Avui és final d'any per a tots nosaltres! Hem acabat l'any litúrgic i la setmana vinent iniciem un nou camí amb el temps d'Advent que ja se'ns anuncia. I aquest final d'any ens ha portat el regal d'una celebració de l'Eucaristia plena de gent, de gom a gom. Impessionant. Sembla que es fa evident no només que som comunitat viva sinó que, en la nostra celebració, moltes persones d'edats i procedències diverses, troben la seva casa, els seus germans, el seu lloc on celebrar la fe en comunitat. Donem-ne gràcies a Déu!

I aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant)
MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia, Inés Casado i Jordi Llop ( guitarres) i una servidora als cants. I avui no oblido esmentar ( que me n'he oblidat els darrers dies!!) que la Mercè Garí és la persona que ens prepara les diapositives amb les lletres del cants per cada dissabte; unes diapositives molt ben controlades per la Saida Francia durant la missa. Gràcies a totes dues!
SÍMBOL: darrer dia que hem tingut la fossa com a fil conductor; afegint avui la frase: " Recorda't de mi quan arribis al teu Regne".
HOMILIA: Avui, festa de Crist Rei. Quan, a simple vista, penses en Crist com a Rei et ve el cap més aviat la sensació d'un Crist que té poder, que venç, que ho domina tot per damunt de tot. Si agafem l'accepció del diccionari diu: "Persona que exerceix la sobirania d'un regne". Un sobirà poderós; que governa tot un regne. I, de sobte, l'Alexis, a l'homilia, ens convida a contemplar aquest Crist Rei que és coronat clavat en creu, humiliat, torturat, insultat i sol. Quin contrast,oi? Mirar la creu ens hauria de deixar profundament impressionats, ferits.Com és possible que se'ns digui que el nostre Rei, el qui governa la nostra vida, només és coronat des del Creu? Si la creu és un fracàs estrepitós!! O potser encara estem tan agafats al nostre petit món ple de seguretats i de comoditats que mirem la creu com de reüll, com si aquesta part de la història no anés amb nosaltres...."la creu...val, d'acord...que fort...però segur que hi ha alguna cosa més,no?"...Quina mirada més curta que tenim. Els fars curts del cotxe ens funcionen la mar de bé però els fars llargs....estan ben entelats. No serà que en la Creu d'aquest Crist hi ha la nostra pròpia creu? No serà que sense abraçar la Creu no podem, de cap manera, saber-nos salvats per un Crist que, en la seva donació més gran,ens diu: el meu dolor és el dolor de la teva vida, és la mediocritat de la teva vida, és el pecat de la teva vida, és la teva poca fe, és la teva incapacitat d'estimar, és la teva por i la teva supèrbia...és la teva fossa. I quin rei pot governar si no es situa AMB la pobresa de l'altre? En la creu hi ha totes les persones que aquests dies hem anat seguint en els evangelis: Zaqueu, la dona adúltera, el publicà...i jo. I, aleshores, contemples de nou el Crist en Creu i una alenada d'oxigen i una profunda pau s'instal·la en el teu interior perquè prens consciència que Ell coneix tots els teus secrets, Ell es dóna a la Creu per tu i per mi. ELL ET SALVA! Qui no li atorga, doncs, a Jesús, aquesta categoria de Rei? I tant! Crist és Rei i només té sentit que ho sigui des de la Creu.
I a nosaltres ens queda contemplar bocabadats l'escena; amb el cor una mica encongit, i demanar-li, com fa el bon lladre: "recorda't de mi quan arribis al teu Regne". I, aleshores, es produirà aquest miracle tan preciós: jo, que sóc el que sóc, tan lluny d'Ell, tan poca cosa, tan indigne, sento que Crist a la creu em mira i em diu: "seràs amb mi al Paradís". I més que sentir, en aquest moment, una immensa joia, sentiré que no hi ha cap paraula, cap gest, cap sentiment que pugui descriure una experiència d'amor tan gran: la del Crist que em recull de la fossa, m'allarga la seva mà, em perdona i em salva tan amorosament que jo crec que l'enteniment humà queda ben limitat per comprendre-ho i per explicar-ho.
POSTMISSA: Un grupet d'uns quinze joves han allargat la nit fent un debat ben ineteressant. Títol del debat: "No es pot ser cristià i passar de la política"

I la proposta per a aquesta setmana és que cadascú, en la seva pregària personal, es situï davant d'un Crist a la Creu, el contempli i es pregunti: Regna sobre tu? És el rei de la teva vida? Que aquesta sigui, doncs, la nostra pregària.

Bona setmana!!

Montse

4 comentaris:

  1. Caramba!!!

    Gràcies Benet XVI per seguir mantenint que les dones no poden accedir a l'ordenació! Si no, ja sé qui em treuria el lloc en les homilies!!!

    Preciosa contemplació del Crist en Creu i el lladre que som tots!

    Gràcies

    ResponElimina
  2. Quines paraules tan ben trobades! Gràcies, equip de litúrgia! Quin goig que transmeten els teus informes, Montse!

    ResponElimina
  3. I amb humilitat, aprendre d'aquest Amor tan gran que ens rescata contínuament de la fossa i així estendre la mà amb fermesa a aquell que ni tan sols pot alçar els ulls i abatut es deixa véncer per la desesperança.

    Gràcies per acompanyar-me els vespres del dissabte!

    Yolanda

    ResponElimina
  4. Bueno, Benet XVI, a ver si te vas dando cuenta de que las reflexiones de las mujeres son más profundas que las nuestras, las de los curas, así que a ver cuándo empezamos a ordenarlas. (Alexis, ¿Por qué no empezamos a practicar y dejas a la Montse que haga ella las homilías?. Ya verás como va más gente las misas... )
    Gracias Montse!
    Joaqui

    ResponElimina