Informe missa dia 6 de novembre

Estimats!

El llibre de la història de les misses conjuntes al casal ahir va escriure una nova pàgina, plena de sentit i d'esperança per a la nostra comunitat: el baptisme de l'Iñigo, fill de l'Arkaitz i la Marga, nascut el passat mes d'agost. Tot i que el Casal ja ha acollit, en nombroses ocasions, altres celebracions del baptisme, sempre havien estat en moments preparats exclusivament per a l'esdeveniment. Ahir va ser diferent. Els pares de l'Iñigo desitjaven que el seu fill rebés el sagrament en el si de la comunitat del Casal, de la que ells en formen part a través del grup d'Universitaris Loiola. És un gran motiu de joia el baptisme d'aquest nou membre de l'església i també és un gran motiu de joia haver estat testimonis d'aquest sagrament. Veurem créixer l'Iñigo. Ahir els seus pares es van comprometre a educar-lo en la fe. Però també nosaltres, comunitat reunida al seu voltant, ens comprometem amb aquesta família i amb aquest infant per acompanyar-lo en el seu creixement en la fe. Aquest primer baptisme, en el si de la comunitat, ens uneix encara més i crea, entre nosaltres, un vincle encara més profund: la coresponsabilitat en el procés de fe de cadascun dels germans que ens reunim cada dissabte; la crida a ser comunitat cristiana en la que la fraternitat preval i s'imposa entre tots nosaltres.

I, en aquesta línia, em sembla oportú avui fer un esment de la celebració que s'ha produït aquest matí a la Sagrada Família. Podem fer un informe de la vida del Casal, el dia 7 de novembre de 2010, sense deixar palès el que ha estat un fet històric i eclesial per a la nostra ciutat? Jo penso que no. He seguit aquests dies tantes notícies, articles, comentaris, tantes opinions...en un sentit o en un altre, amb més adhesió i amb menys adhesió però, en qualsevol cas, el que és clarament objectiu és que som església de Crist i en Crist estem units. Jo crec que avui s'ha viscut experiència d'església universal. I universal implica la suma de moltes sensibilitats alhora! de moltes tendències i de moltes opinions. Església que Pere, mogut per l'Esperit, va iniciar i de la que nosaltres en som hereus. Església en la que tots tenim la nostra veu i en la que tots aboquem les nostres inquietuds per fer-la cada dia més evangèlica, més justa, menys pecadora. És massa agosarat dir que estimar Crist és també estimar l'església? No sóc teòloga i m'encantaria saber-ne molt més, però del que sí estic segura és que la mare Església és, per a mi, un regal del Crist i d'aquells primers apòstols que, donant la vida, van ser capaços de gestar una comunitat que és present, avui, a tot el món. I només per això, la meva fidelitat i adhesió ja és total.

I ara, l'informe!

PREVERES: Llorenç Puig ( presidint) i Alexis Bueno (concelebrant)

SÍMBOL: A la fossa hem afegit la frase: "no és un Déu de morts sinó de vius"

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta); Oriol Martín, Maria Semur i Jordi Llop ( guitarra) i un amic de l'Arkaitz i la Marga a la bateria. Una servidora als cants.

HOMILIA: Com deia al principi, ahir va ser un dissabte d'experiència de comunitat ben evident: CIM, joves de l'ESO que havien estat al voluntariat tota la tarda, moltes persones aplegades, el bateig:COMUNITAT VIVA!I el Llorenç ens ha parlat precisament d'això:d'un Déu que és Déu de vida, un Déu que estima la nostra vida i la vida dels qui vénen al darrere nostre. M'ha agradat molt l'expressió del Llorenç: UN DÉU DEL SÍ. Efectivament, sabent el camí recorregut fins ara, sabent que som el que som, amb les nostres petiteses, amb la nostra incapacitat d'estimar totalment, descobrim una mirada tendra de Déu sobre nosaltres a través de la que ens diu SÍ a la vida, Sí a cadascun de nosaltres, Sí a la humanitat sencera. La pregunta és: sentim aquest SÍ de Déu en el nostre interior? Experimentem aquesta mirada tendra del Pare en la nostra vida? Segurament, i com ens suggeria el Llorenç, ens caldrà trobar l'espai de la pregària profunda a través de la que descobrim el SÍ de Déu. La pregària, el silenci, la trobada personal amb Déu pot fer ben minsos els sorolls del nostre ritme quotidià per deixar esclatar la seva Veu.

POSTMISSA: Un grup forç nombrós de joves han allargat la nit amb un sopar i un debat sobre la visita del sant Pare i la significació de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família.

Potser aquesta setmana podem llevar-nos cada matí recordant que el primer que ens està contemplant és Déu mateix i que diu SÍ a la nostra vida a punt d'engegar motors de nou. Potser el dia prendrà un color diferent i novedós.

Bona setmana!

Montse