Informe 1a setmana d'Advent

Estimats!

Per tal d'introduir aquest informe, transcric literalment el que ha estat la monició d'entrada:

"Avui és cap d’any per a tots nosaltres. Inici de l’Advent i, per tant, inici d’any litúrgic. Advent és temps d’espera en l’esperança. Temps que parteix del record del Crist crucificat i coronat Rei de la darrera setmana de l’any litúrgic. L’Advent recull la història de tantes dones i homes que esperen l’esperança. Us convidem a contemplar el primer dibuix, dels quatre que veureu envoltant el Crist en Creu i a escoltar l’inici d’un relat que s’anirà completant al llarg d’aquestes quatre setmanes.

Aquest és el relat d’algú immers en la desesperança; la història de l’home o dona aturat, sense feina, víctima de la crisi. Immers en la presó de l’abandonament, la solitud...en la seva habitació completament tancada, sense oxigen. En la seva vida, només hi ha foscor.....De qui estem parlant? De tu? De mi? D’un familiar? D’un amic? D’un veí?....aquest “algú” avui no pot ni tan sols copsar que, en algun lloc, comença a anunciar-se – tímidament - una bona notícia que esdevindrà llum i oxigen per a la humanitat sencera."

Així hem iniciat, doncs, la celebració d'aquest vespre amb una capella plena de gent...aviat ens caldrà posar pantalles al passadís!!!!

I aquí l'informe:

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: Sota el lema "Desvetlleu" un primer dibuix ( l'explicació i la imatge a la part superior de l'informe)

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez i Ignasi Queralt ( guitarres), Xavi Casanovas ( trompeta) i una servidora als cants.

HOMILIA: El dibuix que hem trobat avui a la capella ens situa en un punt de partida ben concret. La contemplació de l'home abatut, tancat en si mateix, amb tantes cabòries al cap que no és capaç de veure res de res, ni tan sols de sentir res.....com li podem parlar de l'Advent? Esperar...el què? En el seu petit món no hi ha espai per a l'esperança en res; ni tan sols hi ha temps per pensar en l'esperança de tant agitat que té el cap i el cor. El nom d'aquest home és el nostre nom, el de cadascú de nosaltres. La història d'aquest home és la nostra història. Els nostres patiments, les nostres preocupacions, la nostra activitat ens permet veure i sentir i trobar espai per a l'esperança? Té lloc l'Advent en la nostra agenda? Ni l'agenda, ni els patiments ni l'activitat són el problema! El problema sóc jo, i ets tu i som tots. Pobre Jesús! Ell persisteix, any rera any, a trucar la nostra porta tancada i mai ens agafa a punt. Sempre atrafegats, sempre mirant-nos a nosaltres mateixos, sempre convençuts que el que no puc fer amb les meves forces ningú no ho pot fer...I aleshores ens sentim tan febles,tan sols..perquè les nostres forces són limitades i la nostra fe...encara molt més! Avui hi ha un clam que s'imposa: DESVETLLEU!!! I quanta raó té aquesta paraula! Ja és hora de despertar. Ja n'hi ha prou de pensar i sentir que el meu món ho és tot! Aquest Jesús que se'ns anuncia ens ve a dir que Déu està molt per sobre de les nostres petiteses. I tot i que el que escriuré ara sigui una mica prosaic, em fa la sensació que Déu ens està donant un bon clatellot...i amb raó! De què tenir por, si sabem que ens arriba el Salvador? De què desconfiar si sabem que Déu fa el que amb la meva força és impossible de fer? És el Déu dels miracles!! I ho podem dir ben fortament perquè ho estem veient i en som testimonis! No és un miracle la força de la fe, el bon humor i la confiança del Marc Vilarassau enmig del seu patiment? El nostre Déu fa miracles perquè el clatellot de l'Advent ens recol·loca de nou i ens fa dir: tinc problemes, preoupacions, limitacions, egoismes, incoherències...sí, tinc tot això...I TINC EL MEU SENYOR QUE M'ESTIMA, EM SALVA, IL·LUMINA LES MEVES FOSCORS PERQUÈ NO PRENGUI MAL...i quan expresses TINC EL MEU SENYOR...el meu jo queda ben difuminat per fondre's en una abraçada amorosa que ve directament de Déu.

I com que els miracles són possibles, us convidem a tots a deixar el vostre comentari escrit en aquest blog responent una pregunta que ens formulava avui l'Alexis:

Quin miracle, quin impossible demano per aquest Advent?

Bona setmana a tots! Una abraçada,

Montse