diumenge, 12 de desembre del 2010

Informe 3a setmana d'Advent

Estimats!

3a setmana d'Advent. Amb una capella tan plena que no hi cabia ni una agulla! Amb una activitat impressionant des de primera hora de la tarda amb el CIM, la campanya d'aliments i joguines, la venda de llibres i el recés del grup fix ESO-Batxillerat. Quanta vida! Déu ens està parlant a través de tot això. Darrerament, parlem molt dels miracles, d'un Déu que fa impossibles i jo penso: no és un impossible feta realitat aquesta comunitat tan forta, tan intensa...quan fa 2 o 3 anys anàvem somniant en alguna cosa així? El somni d'aquell moment és avui una realitat; la celebració de l'Eucaristia al Casal ens compromet en la vida de cadascú, està generant amistats, vincles, coneixement mutu. I això no és mèrit nostre sinó de Déu que està despertant en tots nosaltres un desig gran de viure i celebrar plegats la nostra fe i de sortir-ne tan enrobustits que es noti i se'ns noti que som cristians, que irradiem una profunda experiència de Déu, que estem enamorats de l'evangeli, que volem proclamar-ho sense por i amb molta alegria. Donem-ne gràcies a Déu!

Avui el nostre relat ha fet un pas més amb la col·locació del 3r dibuix. Aquí teniu la monició d'entrada que s'ha llegit a l'inici de la celebració:
"Contemplem avui el tercer dibuix. Algun miracle s’ha produït en la història d’aquest home tancat en si mateix, absort en les seves preocupacions...en la seva presó apareix una certa claror...ni se n’havia adonat...al seu costat mateix...com és possible que no l’hagués vist abans? O potser estava tan centrat en si mateix que no era capaç de veure cap altra cosa que els seus propis problemes?....avui s’ha produït un miracle...Més enllà de la pròpia foscor de cadascú hi ha Algú que vol il·luminar la nostra vida. I aquesta llum cada vegada més clara ens descol·loca, ens descentra i ens fa girar la mirada per contemplar alguna notícia meravellosa que és ben a prop. ..."

I, a partir d'avui, trobareu també, en els informes, les lectures que vam escoltar. Per rellegir-les  de nou i per fer-ne contemplació i pregària. Podem cantar molt bé, podem tenir uns músics genials, podem escoltar homilies precioses i muntar fils conductors que ens ajudin a comprendre el sentit de cada celebració i de cada temps però l'autèntica font per al nostre creixement en la fe es troba, sense dubte, en les Escriptures. Us convidem a fer de la lectura de la Bíblia una constant en la nostra vida diària. És un gran tresor que tenim. Estimem-lo i preservem-li un lloc i un temps especial i únic!

ISAÏES 35, 1-6a.10
Que s'alegrin el deseri i la terra eixuta,que l'estepa exulti i floreixi!Que s'ompli de flors primerenques,que salti i cridi de goig i d'alegria!Li són donades la glòria del Líban,l'esplendor del Carmel i de Saron.Tots veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants.Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,que ve per fer justícia;la seva paga és aquí.Ell mateix us ve a salvar.»Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran.Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig,perquè l'aigua ha brollat al desert,han nascut torrents a l'estepa.10 Els seus redimits retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d'una joia sense fi.Arribaran la felicitat i l'alegria, fugiran els planys i la tristesa.

Jaume 5,7-10
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. 10 Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor. 

 Mateu 11,2-11
Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»
Jesús els respongué:
--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

I avui:

PREVERE: Alexis
SÍMBOL: el tercer dibuix que podeu veure aquí mateix.
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez, Eugènia Alsina, Miquel Escuer i Albert Mitjans ( guitarres) i una servidora als cants.
HOMILIA: Igual que el nostre personatge de relat...encara no ens acabem de creure el que se'ns està anunciant! Potser estem igual que els exemples de la primera lectura:  "genolls que no s'aguanten...mans que es deixen caure..." i l'anunci és ben contundent: afermeu, enrobustiu, sigueu valents!! I això no vol dir caure en el parany fàcil de pensar que arriba la solució als nostres problemes. Aquesta seria una lectura ben simplista. Arriba l'esperança, arriba Aquell que l·lumina la nostra foscor. I, nosaltres, com el nostre personatge, ens hauríem de sentir sacsejats per aquest anunci imminent. El moment d'aquesta setmana em recorda, una mica, una situació ben quotidiana:un d'aquells en què el cel es va cobrint de núvols amenaçadors, el vent bufa cada vegada més violentament, el soroll del moviment dels elements es fa sentir clarament.....i la reacció de tothom és comentar-ho, fixar-s'hi, conversar sobre "el que està a punt de caure" a totes les taules de treball, a les cases, amb els companys de feina. En un dia així, tothom està expectant i atent. Contemplem i esperem perquè alguna cosa que no sabem massa per on anirà està a punt de succeir. No ens hauríem de sentir exactament així davant l'anunci del Messies? Què hem sortit a contemplar? L'espera del Salvador ens hauria de mantenir espectants, desperts, posant la mirada en el que està a punt de passar, compartir-ho, comentar-ho...perquè el que s'anuncia és meravellós: El Senyor és a prop!
POSTMISSA: un bon grup de joves han estat fent el joc de l'oca a partir d'unes preguntes que afavorien el coneixement i l'amistat entre ells. Ha estat tot un èxit!

Que aquesta setmana posem la mirada en l'anunci imminent de l'arribada del Salvador. Posem-nos dempeus, contemplem i deixem-nos enamorar pels textos que trobem a les Escriptures. I seguim pregant pel Francesc Padrosa que està recuperant-se, ben satisfactòriament! Donem gràcies a Déu!


Una abraçada,

Montse




2 comentaris:

  1. Mil gràcies, Montse, un cop més !!

    I tant que aquesta comunitat és un impossible feta realitat !!! I unicament podem donar-ne gràcies a Dèu i gaudir-la !!!

    Aix, i despres de tres setmanes seguides sense venirmotius varis...quines ganes tinc de retrobar Dissabte vinent la eucaristia del casal

    Un enorme petonas

    Saida

    ResponElimina
  2. A mí, la lectura del evangelio de esta semana me ha hecho pensar en quién es para mí Jesús.
    Tambien me ha hecho pensar en las veces en que me he sentido como Juan Bautista, ¿puedo confiar en Jesús?
    Y mis dudas a veces no me deja ver la luz de las cosas, pero entonces algo cambia, y aunque mis dudas no se vayan mi corazón siente que puede confiar en Él.

    Mi corazón se alegra de escuchar sobre Él, pero también siente la preocupación de no poder seguirle. Pero esta semana he entendido una cosa: sí, es muy difícil ser como Jesús, pero hay que seguir adelante, con sinceridad y sin perder la esperanza.

    Y el adviento, a fin de cuentas es la espera de la buena noticia, de que el Reino de Dios no está tan lejos, solo tenemos que saber mirar; no buscar el Reino en un gran palacio, sino un pequeño establo, allí donde moran las personas sencillas, otra persona diría, allí donde se encuentran los abandonados de Dios.

    Un gran abrazo a todos y hasta la próxima semana de adviento.

    ResponElimina