Informe Missa del Gall

Estimats!

Ens ha nascut un Salvador! És el Messies, el Senyor. I aquesta bona nova la vam rebre junts en comunitat més de 320 persones!!! 310 persones dins la sala ( havíem comptat les cadires) i un bon grup a fora. Aquests dies han estat un no parar de trobades familiars, cantades de Nadales, sopars amb amics, converses telefòniques..i sento que encara no he paït del tot el que va suposar aquesta missa del Gall.Però intentaré fer un resum per no endarrerir més aquest informe!

Aquí va!

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Llorenç Puig ( concelebrant)

LECTURES:

Is 9,2-4.6-7,1-5

2 Tu, Senyor, els has multiplicat,els has omplert

d'una alegria immensa.S'alegren davant teu com la gent a la sega,com els vencedors que es reparteixen el botí.3 El jou que els afeixugava,la barra que duien a l'espatlla,el garrot del seu opressor,tot ho has trossejat com el dia de Madian.4 Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.6 Estendrà arreu la sobirania,i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David,establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d'ara i per sempre. Això és el que farà l'amor ardent del Senyor de l'univers.7 El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel.

Tt 2,11-14

11 Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom 12 i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, 13 mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. 14 Ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lc 2,1-14

1 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

SÍMBOL: La corona d'Advent tota encesa i una icona preciosa de l'Infant amb la Mare de Déu. Hem iniciat la celebració amb la lectura d'aquest pregó a càrrec de la família Mitjans.

"Avui no hi ha dibuix. Hi ha llum. Una llum que ens encega i que surt de dins estant, del no-res. Aquest home abatut que ens ha acompanyat l’Advent se sent de cop i volta transformat per un foc que neix enmig de les seves misèries, les seves preocupacions i problemes, la seva pobresa, enmig de la palla del seu estable. Aquesta llum surt d’on no la cercava, del més petit i indefens (el nen) per mostrar-li, pobre d’ell i pobres de nosaltres bocabadats, el més gran i gloriós: Déu és aquí per salvar-nos! Déus és aquí per transformar-nos! Déu és aquí per assenyalar-nos el camí!

Deixem-nos amarar d’aquest Déu que descobrim enmig d’allò petit que tenim al costat mateix, un nen i un estable petits i resplendents enmig de la nostra nit de preocupacions, i que ens pica l’ullet i ens diu, salvador: aquí estic jo, tranquil, camina i segueix endavant, obre els ulls i el cor i em veuràs al teu costat, agafa aquesta llum i malda per portar-la arreu! Allò que semblava impossible es pot fer realitat, es fa realitat, S’HA FET REALITAT! Alegrem-nos-en i celebrem-ho!"

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Josep M. Martinez ( violí), Victor Jordà ( batreria), Ignasi Queralt, Eugènia Alsina, Albert Mitjans i Maria Torras ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: A partir de l'homilia que va fer l'Alexis, us escric el que m'ha suggerit a mi. Crec que aquesta missa només té sentit en la mesura que hem pogut seguir tot el relat que hem anat vivint des del mes de setembre. Recordem la fossa dels primers mesos del curs: Només pot ser salvat aquell que necessita ser salvat. Només pot veure la llum el qui ha vist la fosca. Només pot clamar l'esperança aquell que ha viscut la desesperació. I la fossa ens recordava que, en moltes coses, nosaltres som ben al fons, ben a la foscor, encara que no ens ho sembli. Pensem que ho tenim tot controlat, pensem que mai no ens passarà res, pensem que les nostres forces són suficients per menjar-nos tot el món...i caiem en un absurd sentit de la vida on la felicitat que potser vivim no és més que un miratge enganyós, susceptible d'esfondrar-se en qualsevol moment.I, alhora, érem testimonis d'un Jesús que ens anava dient: " si no despulles del tot el teu cor...no podràs sortir mai de la fossa!".I, després, el relat de l'Advent que rescatava aquesta línia de la fossa marcant un itinerari cap a l'esperança: pots estar sotmès a les teves fragilitats però el Jesús que ens ha nascut és tan meravellós que ens desvetlla, ens sacseja, ens obliga a mirar en una altra direcció, ens converteix! I això és Nadal. Déu s'encarna, es fa un de nosaltres perquè es compromet amb nosaltres, vol viure amb nosaltres. La mà que allargava mentre seguíem la fossa, ara és una abraçada amorosa. Ara és l'Infant que ens ve a dir: "Mira, no m'expliquis tonteries que jo ja sé de què vas. I precisament per això, t'estimo, vull viure en tu. Mira'm i agafa't de la meva mà, si vols". Jo sento que el Nadal és això, i no goso dir que no a aquesta invitació! Més aviat, abaixo el cap i poso la meva mediocritat al seu servei. I crec que sí que cal parlar de mediocritat perquè segurament només se sent salvat i viu en l'esperança aquell que ha tocat ben fons a la vida, aquell que ho ha perdut tot i que, tanmateix, sent que Déu l'abraça i li fa un petó. I els qui anem passant per la vida d'una manera relativament afable i serena..podem percebre la salvació i l'esperança d'aquest infant nascut entre els pobres i per als pobres?? Prenem almenys com a testimonis aquells que ens parlen d'experiència de salvació viscuda en la pròpia carn.

Que aquest Nadal contemplem aquest Infant i ens tranformi completament!

I recordeu: PRIMERA MISSA DEL 2011: DIA 8 DE GENER A LES 19:30H!!

Una abraçada,

Montse