Informe 2a setmana d'Advent

Estimats!

Ni el fred ni el pont han estat obstacle, avui, per reunir de nou aquesta comunitat que comença a ser ben nombrosa. I a sobre, la vaga dels controladors aeris ha fet que alguns que no esperàvem es fessin presents a la celebració...siguem positius,oi?

Avui li dediquem l'informe al Francesc Padrosa. Molt sovint, quan me'l trobo, m'atura per fer-me algun comentari sobre l'informe de la setmana i ara li deixem aquest perquè el pugui llegir quan estigui recuperat. En Déu confiem, a Ell elevem la nostra pregària i ens sentim units tots en comunió amb el Francesc. En aquests moments, es troba ingressat a l'UVI per una intervenció cardíaca ben seriosa. L'operació ha anat bé; cada minut que passa és una bona notícia. El Francesc ha patit un d'aquells ensurts inesperats que la vida ens porta; que no busquem, que no sabem quan ens trobarà a nosaltres, que ens fa viure tenint ben present la nostra fragilitat i  feblesa. I, a més, en un moment de la seva agenda en què havia de marxar, demà mateix, cap a Terra Santa. Estava pensant, avui, que la millor homilia de l'Advent ens la mostra el mateix Francesc: el camí que passa de la foscor a la llum, de la desesperança a l'esperança. El seu moment és el de la lluita, el de la donació total i absoluta a les mans de Déu i a la voluntat de Déu. I nosaltres preguem per l'esperança, per aquest camí d'Advent en el que avui, a través de la primera lectura, escoltàvem: "les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, el nen ficarà la mà dins l'amagatall de la serp...."..el Déu que fa possible el que sembla impossible!!! I encara més: "de la soca de Jessé sortirà un rebrot...": de la mort a la vida, de la malaltia a la salut, de la creu a la Resurrecció! Només Deú pot amb això i només la nostra pregària pot ajudar a donar la força que necessita ara el nostre germà Francesc. Per tu, Francesc, doncs, aquest informe d'una missa celebrada en comunió amb tu!

I aquí les dades:

PREVERES: Alexis Bueno (presidint), Llorenç Puig ( concelebrant) i....Pedro Rivero!!!! que va ser ordenat diaca i que serà amb nosaltres sempre que pugui. Gràcies, Pedro, per aquest servei a la comunitat i al Regne.

SÍMBOL: hem afegit el segon dibuix del nostre relat presentant-lo amb aquestes paraules:" Us convidem, avui, a contemplar el segon dibuix. La història de la dona o l’home abatut, tancat en si mateix, abandonat a la desesperació més absoluta és la història de tots els qui cerquen sortides i camins que facin realitat una nova vida. Cerquen i no troben. Com l’home aturat que s’agafa a petits indicis d’esperança que s’esvaeixen ràpidament...encerclo la possible esperança i tatxo, una vegada i una altra, aquella petita llum que em semblava haver trobat. Res no surt bé. On aferrar-se quan tot sembla cridar un NO rotund i contundent?...i, tanmateix, aquella llum tímida de la primera setmana d’Advent..avui ja es torna més clara....alguna novetat s’està intuint...però seguim tan capficats en les nostres desesperacions..."

MÚSICS:Victor Jordà ( bateria). Luis Jordà ( saxo). Alex Miralles ( violoncel), Maria Semur, Rubén Garcia, Albet Mitjans i un altre noi ( guitarres) i Xavier Fernàndez als cants.

HOMILIA: Joan Baptista, enmig del desert, crida: "Convertiu-vos que el Regne ja és aquí". En aquesta desesperació del nostre personatge dels dibuixos...On aferrar-se? On trobar l'esperança? Avui, escoltant l'homilia de l'Alexis, pensava que quan toques fons ( i jo crec que tots hem tingut algun moment així a la nostra vida, de maneres diverses però importants per a la història de cadascú) no pots trobar l'esperança tu sol. Quan no saps on aferrar-te, quan tens la sensació que tot s'enfonsa, que una foscor immensa s'instal·la en tot el teu món...no veus res de res més enllà de la teva pròpia preocupació, patiment, angoixa...i només et surt el plor, l'abandonament, l'ensorrament. Jo he tingut un moment així a la meva vida i l'esperança me la van regalar d'altres persones que, al meu voltant, encenien petites espelmes que em van ajudar a veure-hi més clar...a canviar la direcció de la meva mirada...a convertir la meva ofuscació en una força que em va fer sortir del cau, del forat, de la presó. Tots podem rememorar algun moment així, potser més d'un. I la vida és això: no existiria la claror sense la foscor, no existiria la vida sense la mort, no existiria la salut sense la malaltia, ni existiria l'esperança sense la desesperació. Les persones que han encès petites espelmes de llum al nostre voltant en el nostre moment de foscor són Joan Baptista; són els qui, cos a cos, et parlen a tu, et miren a tu, et busquen a tu per dir-te: desperta! mira en una altra direcció! La llum hi és....cerca-la, admira-la, desitja-la! L'esperança ens la porta l'altre, el qui ens ve a rescatar en el desert en el que estem perduts i desorientats, com va fer Joan Baptista. I el missatge esperançador que ens arriba és la notícia d'Aquell que està a punt de venir que serà capaç de fer, amb nosaltres, el que a voltes pot semblar un somni impossible: renéixer de nou, ser batejats en l'Esperit.

POSTMISSA: un grupet de joves han compartit el sopar i una vetllada de músiques d'esperança. Ben preciós!

Us demano avui una pregària intensa pel Francesc Padrosa. Que la nostra esperança  sigui també l'esperança de veure la seva recuperació. Units, doncs, en la pregària!

Una abraçada,

Montse