Informe tercera setmana d'Advent

Estimats!

Tercer diumenge d'Advent. Enmig d'una setmana de pont que no va deixar pas buida la nostra capella! I ben animats a col·laborar en la campanya de recollida d'aliments per Bellvitge que acabarà el proper dissabte.

Seguim amb el nostre fil conductor: El Crist de la capella queda tapat per alguna imatge de pobresa, de patiment, de dolor. I la monició d'entrada ens ajudava a situar el sentit d'aquest símbol.

MONICIÓ D'ENTRADA:Tercer Diumenge d’Advent. L’anunci de l’arribada de Déu a la terra és ja imminent. Avui el profeta Isaïes ens diu: “m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum”. Posem avui la mirada en aquestes mans que supliquen esperança, en tantes vides que clamen consol; en tants cors que viuen empresonats en la misèria i en la foscor. Déu arriba per agafar amorosament aquestes mans, per aliberar els cors dels qui pateixen. Aquesta imatge que veiem tapa el Crist de la nostra capella del Casal però no pas per amagar-lo sinó per descobrir-lo en tots aquells que ploren i que supliquen la salvació. Aquestes mans són les mans del mateix Jesús. Contemplar-les vol dir mirar Déu cara  a cara i descobrir que és aquí on ens crida i on desitja trobar-nos. Col·loqueu-nos, Senyor, als peus dels més pobres. Segurament és l’únic camí per aprendre a posar-nos als vostres peus.

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Júlia Diaz, Jóse Paz i Carme Grimalt ( guitarres), Marta Molins ( veus) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. HOMILIA:  l'Alexis ens convidava a centrar-nos en la pregunta que li fan a Joan: qui ets tu? Una pregunta que més endavant li faran al mateix Jesús. I perquè no dir, també, que aquesta podria ser una pregunta a fer-nos els cristians? Qui som nosaltres? Joan Baptista sap molt bé el que no és: no sóc el Messies, no sóc el Profeta, no sóc la Llum.Però sí sóc una veu que crida en el desert: Aplaneu la ruta al Senyor!! Probablement devien ressonar fort en el seu cor les paraules d’Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha unigit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”. I si ara retornem a la pregunta vers nosaltres mateixos; si algú, pel carrer, just a la porta del Casal Loiola, ens preguntés "Qui ets tu?"...quina seria la nostra resposta? No hauríem de poder dir, ben fort i clar, clamant com el Baptista en el desert de la nostra ciutat: Som també testimonis del Crist! Som aquí, en aquesta casa i en aquesta ciutat per portar la Bona Nova als pobres!! Proclamem l'any de gràcia del Senyor!!! Quin clam hi ha a les nostres vides? Què anuncien les nostres paraules i els nostres gestos i els nostres pensaments? L'Alexis ens formulava un somni: que poséssim un rètol ben gran a la porta del Casal Loiola que digués:  CASA DELS POBRES

- Per als qui tenen fred

- Per als qui necessiten un cafè calent i conversa.

- Per als qui estan sols

- Per als tristos

- Per a qui necessita una estona de silenci i de pregària

- Per al qui necessita consell, i orientació en temes de lleis

- Per al qui busca amics…

Ens imaginem que el Casal Loiola fos com una Bona Notícia per als pobres? Que els ancians que viuen sols al barri sentissin: que bé que hi hagi això del Casal Loiola.Ens imaginem que al Casal hi hagués un equip de gent d’acollida: que acollís a tothom amb un somriure. Que sempre hi hagués una tassa de te preparada i tothom tingués ganes de quedar-s’hi?

Potser sí que, aleshores, alguns ens preguntarien: qui sou vosaltres? Per què feu el que feu? I potser la resposta seria, senzillament dir: Perquè en tots aquests desvalguts hi ha el Déu que estimem i adorem. Només volem ser i viure al seu costat per deixar-nos fer, per aprendre, per escoltar-lo, contemplar-lo i reverenciar-lo.

Potser dissabte vinent, quan entrem al Casal, podem cercar el germà que necessita ser escoltat, acaronat, atès. En Ell el mateix Jesús se'ns està anunciant cada dia. 

Potser aquesta setmana podem tenir especialment presents aquells germans de la nostra comunitat que estan en diàspora: la Malgo que segur que, des de París, ens té ben presents i el Llorenç Puig que segueix la seva Tercera Prova a Mèxic.  Preguem per ells!!!! Us tenim ben presents! Aquí transcrivim algun fragment del blog del Llorenç:

"L'altra cosa que m'està agradant veure és... la immensa fe d'aquest poble, d'aquestes persones. És impressionant el que es veu i el que vas veient en les converses més personals amb uns i altres. Realment Déu està ben present arreu en el visible, i especialment en aquesta època, on la Lupita (les imatges de la Virgen de Guadalupe) estan per tot arreu, i en totes les cases i espais diversos, com els mateixos autobusos, hi ha petits altarets preciosos i ben guarnits. I, com deia, en les converses més personals amb la gent, m'agrada i em fa tremolar el veure alhora tres coses: la bondat fonda que hi ha en aquestes persones; el patiment que tenen en tants nivells, la tristor de fons que es percep; i la fe 'de cavall' que tenen, una fe que ens dóna mil voltes, franca, oberta, senzilla però profundíssima... És un gran regal el ser testimoni indigne de tot això. Una gran lliçó."

I, per començar, un gest que pot ajudar: oferir cotxes el dissabte vinent per portar els aliments recollits cap a Bellvitge en acabar la missa. I també la invitació a participar a la celebració del perdó d'aquest dimecres a les 20:30h.

I per celebrar junt que Déu arriba..la missa del Gall que l'equip de litúrgia ja està preparant: la Nit del dia 24 a les 23:30h.

Bona setmana!!

Montse