Informe quarta setmana d'Advent

Estimats!

Quarta setmana d'Advent. I quin goig feia la nostra capella tan plena de tantíssima gent reunida en comunitat al voltant de l'altar! Dissabte teníem els nens del CIM, uns 70 joves de 3r i 4t ESO que havien estat al voluntariat, un grup de joves de Confimació que havien acabat un recés, la campanya de recollida d'aliments i joguines que ha estat tot un èxit ( 850 quilos d'aliments i 100 joguines). Gràcies a tots!!!

Aquí va l'informe:

MONICIÓ D'ENTRADA:

Quarta setmana d’Advent. Avui som testimonis del SÍ incondiconal de Maria de Natzaret. Una noia senzilla, normal, com tantes d’altres. En el seu sí hi ha posada una confiança total en Déu. És un sí a una Bona Nova però, alhora, un SÍ que sap que inclou el dolor, el patiment, la pèrdua del fill que li ha estat donat. Al costat de Maria de Natzaret, pensem avui en totes les dones del món que viuen immerses en el patiment, en el dolor; aquelles dones – com la que veiem a la imatge d’avui, que són víctimes de la violència i l’agressivitat, pensem en totes aquelles dones que suporten el seu dolor calladament. Que Maria sigui llum i testimoni per a totes elles. Que l’arribada imminent de Jesús pacifiqui els seus cors.

PREVERES: Jaume Flaquer ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant).

MÚSICS: Xavi Casanovas, Jose Paz, Júlia Diaz, Albert Mitjans ( guitarres) i Victor Jordà ( caixa) i Roser Peyró als cants.

LECTURES:

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.» Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. »He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. »El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar. HOMILIA ( transcric literalment el que el Jaume Flaquer ens envia per aquest blog):El text de l’Evangeli del diumenge era el de l’anunciació. L’homilia feia notar que l’Anunciació, el Nadal i l’Epifania eren com un tríptic d’un mateix misteri: el de Déu que ve a habitar entre nosaltres. En cada escena d’aquest tríptic, Déu es revela d’una manera particular, manifesta un tipus de presència, i convida a una transformació i santificació determinada. A l’Anunciació, Déu revela que Jesús serà Salvador i Fill de l’Altíssim, es fa present en Maria i opera en ella una transformació que la fa ser pura transparència al Crist que porta a les seves entranyes (=Cristòfora). En l’Anunciació cadascú de nosaltres som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres. En la segona escena del Tríptic, aquell anunciat com a Salvador i com a Gran, se’ns revela petit i marginat. Els pastors que aniran a veure’l, marginats per no poder complir la llei del dissabte, sentiran a Jesús com “algú d’ells” perquè neix marginat com ells i entre animals com ells. Pel naixement Jesús ja no és un Déu-amb-mi, sinó un Emmanuel, un Déu-amb-nosaltres. Jesús neix en el si d’una família i en el si d’un poble. En aquesta segona escena del tríptic el Poble d’Israel, i ara l’Església està cridada a ser testimoni de Jesús en el món. Finalment, en la tercera imatge del tríptic, en l’epifania (epi-fanum), Déu és revela com un Déu-amb-nosaltres on el nosaltres no som solament els de la meva comunitat o els del meu grup, o els de la meva Església. Es un Déu de tots, simbolitzat en els tres reis. Si Déu estè en tot, estem cridats a veure Déu en totes les coses. Docs bé, ara que Jesús ve, ve a cadascú de nosaltres, ve a habitar enmig de l’Església i ve al nostre món, que preparem el nostre cor, la nostra Església i el nostre món, per acollir-lo. POSTMISSA: tot un èxit!!! Fi de trimestre amb un sopar i una festa impressionants. Enhorabona! I, abans de desitjar bona setmana, dos recordatoris! - DIA 24 A LES 23:30h: MISSA DEL GALL ( s'habilitarà la zona de l'altell per poder acollir tothom instal·lant un sistema de vídeo i de so) - DIA 7 DE GENER DE 2012: PRIMERA MISSA DE L'ANY 2012 a les 19:30h. Us esperem! Bona setmana! Montse