Missa del Gall al Casal Loiola

Estimats amics de la comunitat del Casal ( i M.Àngels i LLorenç que ara sou una mica més lluny!)

Unes santes festes de Nadal a tothom!! La crònica d'avui intenta ser un repàs cronològic de tot el que va ser la Missa del Gall al Casal, de tal manera que aquells qui no vau poder ser-hi us sentiu com si hi haguéssiu estat; i els que hi vam ser, que serveixi per fer-ne memòria de nou! 

10:30h. L'equip de litúrgia inicia els preparatius de la sala amb la mirada posada en el fil conductor de l'Advent; Jesús neix per a ser llum per als més pobres, per cercar-los a ells i per restar amb ells tota la seva vida, fins a la seva mort. Es prepara l'altar, el pessebre, les imatges de l'Advent al voltant i es deixa, a cada cadira, una branca de llorer o d'olivera o un clavell i el recordatori del Casal.

11h L'equip de persones que organitzaven el piscolabis arriben al Casal per fer tot el muntatge i per ajudar a la col·locació de les cadires per tots aquells que van seguir la missa a través d'un canal de vídeo.

11:30h Arriben els músics i comença l'assaig dels cants i la preparació musical d'acord amb l'equip de litúrgia. Equip de músics excel·lent, impressionant: Xavi Casanovas a la trompeta i liderant la coordinació de tot l'equip, Luis Jordà al saxo donant tota la seva energia, Victor Jordà a la bateria, Cris Isern al violí preparant-se per fer uns quants "solos", Júlia Diaz, Carles Mitjans i Albert Mitjans a les guitarres, sense descansar amb els puntejats de la Júlia i marcant un bon ritme; la Roser Peyró reforçant la veu. El Victor Ribas vetllant pel nivell del so a cada moment..i jo mateixa, fent de directora de cants i ben impressionada pel nivell dels instrumentistes.

14h. Tot a punt.

22:15h El tècnic d'imatge i so del col·legi Jesuïtes Sarrià arriba per fer totes les proves necessàries per poder retransmetre la missa a l'altell.

22:30h comença a arribar gent..i gent..i gent..,gairebé 300 persones a la capella i una quarentena més a l'altell.

23:30h S'apaguen els llums de la capella. Es fa el silenci. Sona la melodia de l'Adeste Fideles i entren en processó el Marc Mitjans, portant una espelma; la Mireia Gomà portant el pregó i els preveres Francesc Padrosa i Alexis Bueno. El Marc i la Mireia s'apropen al faristol de cants i només amb la llum tènue de l'espelma, es proclama el pregó:

“Fa una nit tranquil·la i estrellada. Un estel ens ha estat anunciant des de fa temps l'arribada d'una nova llum. Els àngels avui proclamen que ja és aquí. Estarem preparats? Tant aviat? Sabíem que aquest dia arribaria però les nostres preocupacions, els nostres egoismes, les nostres petites misèries i desencerts ens han ofuscat de nou. No hem estat capaços de gaire, el món segueix sent desigual i injust.  És aquest el millor món per a una nova vida? És aquest el millor món per un infant?

Sí, ja és aquí. Ha nascut Jesús de Natzaret, el Messies, el Salvador, paraules massa grans per a una realitat tan petita i fràgil.  Disposem-nos a rebre aquest infant, que ha escollit néixer pobre entre els pobres i per als pobres, amb senzillesa i humiliat.

Ens caldrà posar la mirada en el desert: en aquells homes i dones afeixugats, amb set d'un Déu veritable, sense tenir un bri d’esperança. Déu és qui allibera els cors dels qui pateixen, qui consola l'afligit,  qui té cura de les seves criatures i ens crida a nosaltres a fer el mateix. Serem dignes d'aquesta tasca? 

Avui som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres”.

I en aquest moment, tot il·luminant-se de nou la capella, la música guanya intensitat i ritme i cantem junts l'Adeste Fideles. Anem entrant en una celebració contemplativa, íntima, de molt ambient de pregària al bon Jesús que ens ve a visitar de nou.

Procedim a la litúrgia de la Paraula amb aquestes lectures:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 9,1-6)

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà. Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.

Salm responsorial [95,1-2a.2b-3.11-12 (R. Lc 2,11)]

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc. R.

Hem vist que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat. R.

 Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,1-14)

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.»
I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»

Seguim la celebració i l'Alexis ens ajuda a la reflexió i la pregària amb la seva homilia que portaria com a títol: si no neix en el teu cor...

La història de la ciutat sense Rei

Aquesta és la història que hem anat seguint durant l’Advent: El Rei va marxar de la ciutat... havia deixat unes lleis per viure en pau, units, en harmonia. Trigava a tornar, i vàrem oblidar...De sobte, alguns diuen, està tornant i alguns es posen a preparar-se, i miren la ciutat... i fa vergonya... el que veuen: els 4 quadres de l'Advent.

L’arribada del Rei

Què celebrem avui? Que el Rei ha entrat a la ciutat... i que ho ha fet silenciosament, enmig de la nit... I que ens deixa a tots ben sorpresos...Nosaltres volíem preparar la vinguda per la Diagonal, i rebre’l en el Palau de Congressos, després al Palau de la Generalitat.... amagar-li les nostres vergonyes... I ha trencat amb el protocol...Resulta que se n'ha anat directe cap als que volíem amagar. De fet, ha nascut com un d’ells: I és una Bona Notícia per a ells!De fet vol ser Bona Notícia per a tots... però s’anuncia des d’ells...No està lluny: és entre ells. Tampoc no és complicat: és difícil perquè ens canvia la vida. Aquests són els pastors: per a ells la Bona Nova: els qui no poden complir la Llei religiosa!: llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós” (Isaïes). I aquest el senyal: el qui ha nascut és un d’ells... un nen que neix al carrer, uns desnonats, uns okupes, uns sense papers, uns “perro-flautes”, uns gitanos romanesos, uns de Badia del Vallès, sense electricitat, sense aigua al pis, que dormen en un cotxe.. "i a la terra pau als homes que estima el Senyo": pau a tots, perquè els estima a tots.. però Pau que arribarà a tots quan els últims respirin i riguin!

Si no neix en el teu cor (Silesius)

El Llorenç Puig envia aquesta frase d'Angelus Silesius des de Mèxic:

Encara que el Crist nasqués 1000 vegades a Betlem, si no neix en tu,

Ell naixeria inútilment, i tu seguiries perdut

 Neix en la fe, no només en la tendresa i l’esperit familiar. La fe és la manera de néixer Déu en nosaltres: la fe que ens diu sí a Déu, a aquest Déu, a la seva bogeria, a la seva proximitat... tan escandalosa!!!! Déu fet home, Déu fet pobre, i ens crida, i ens necessita! El seu dolor, la seva tristesa, la seva soledat... ens diu alguna cosa? Ens fa alguna cosa? Obrim doncs el nostre cor, les nostres mans... demanem el do d’una fe renovada... viva, que ens apropa als preferits de Déu, als que viuen en la foscor... per a ells la Llum.

Que aquests siguin dies de silenci i adoració... per entrar en la lògica boja de Déu, en el seu amor tan inaudit, tan diferent, tan estrany!

I arribem al moment de les pregàries que es converteixen en un preciós moment d'adoració de l'Infant. Cadascú de nosaltres va agafar la seva branca o flor que havia trobat a la cadira i, fent una processó, la deixaven davant del pessebre. I tot això mentre escoltàvem la Maria Coll que ens anava llegint. molt pausadament i amb la tonada del "Noi de la Mare" de

fons una mena de radiografia de l'any..del món que l'Infant troba. Moment de màxima contemplació o adoració. 

 La banya d’Àfrica commou el món: la fam és extrema.

La crisi econòmica deixa milers d’aturats i col·loca moltes persones al llindar de la pobresa.

  ETA anuncia la fi de  la violència

Càritas ha atès 55.500 persones durant aquest any, un 5% més que el 2010

 La societat es mobilitza a través del moviment del 15M

30.000 persones van perdre la vida al terratrèmol del Japó del passat gener

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum

 Les JMJ apleguen més d’un milió de peregrins a Madrid.

Protestes al  Iemen, un dels països més pobres del món àrab

El Nobel de la Pau de 2011 premia la lluita de la dones a l’Àfrica

Moren milers de manifestants a Síria com a conseqüència de les revoltes populars.

una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós

Magis aplega al voltant de 3000 joves a Loiola: joves reunits i units a través de l’espiritualitat ignasiana.

106 periodistes moren mentre cobrien la informació a llocs com Mèxic, Pakistan, Afganistan, Rússia, Irak i Líbia.

Es recullen 1095 tones d’aliments a la Campanya del Gran Recapte.

Heu trossejat la barra que duia a l’espatlla

Almenys 30 morts i 55 ferits en explosions suïcides a Damasc

Es crea una vacuna contra la malària. Els investigadors confien que pugui ser una realitat l’any 2015.

Descobertes noves dades sobre l’Alzheimer que faran possible millores terapèutiques.

Tres cooperants segueixen segrestats quan col·laboraven en un camp de refugiats a Argèlia.

Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà

57 dones víctimes de la violència domèstica a Espanya durant l’any 2011

Més de 100 segrestats a Colòmbia per les FARC

120 morts al terratrèmol de Birmània el passat mes de març.

        Amnistia a Cuba:Les autoritats cubanes han alliberat 52 presos que estaven empresonats des de l’any 2003

44 morts i 166 ferits a dues explosions a Damasc.

I d'aquí al moment de postcomunió en el que es va llegir un poema de Jacint Verdaguer; també instant de silenci intens i de meditació:

L'AMORÓS INFANT

  

Ella està besant

l'amorós Infant;

i ses galtes mira

que els llavis de Judes

també besaran,

i plora i sospira.

Les flors que somriuen,

una a l'altra diuen:

per què plora tant?

Ella està bressant

l'amorós Infant:

tot bressant-lo mira

aquells peus i braços

que en creu clavaran,

i plora i sospira.

L’aucellet que canta,

oint sa complanta

respon gemegant.

Ella va alletant

l'amorós Infant;

alletant-lo mira

aquells dolços llavis

que amb fel rosaran,

i plora i sospira.

L'ànima que l'ama:

Pobra Verge!, exclama,

quin dolor tan gran!

Se va endormiscant

l'amorós Infant;

difunt ella mira

lo Fill que cadàver

sos braços rebran,

i plora i sospira.

Un àngel venia

per dar-li alegria;

se'n torna plorant.

Bona entrada d'any a tots! I recordeu que la primera missa del 2012 serà el dissabte dia 7 de gener de 2012.

Una abraçada!

Montse