divendres, 9 de desembre del 2011

Informe segona setmana d'Advent

Estimats,

Segon diumenge d'Advent. I, aquesta setmana, entre dies laborables i festes, l'informe arriba ben tard. Disculpeu!! La celebració del passat dissabte més aviat semblava que reuniria poques persones, estàvem en un inici de pont per a força gent i, tanmateix, novament capella pleníssima. Una comunitat que és un autèntic regal de Déu. 

PREVERES:  Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Alexis Bueno.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta) Laura León ( violí), Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Albert Mitjans, Jóse Paz ( guitarres), Marta Molins, Eulàlia Serra ( veus) i una servidora als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»
Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)
Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat.
Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

MONICIÓ D'ENTRADA: Aquesta és la monició que es va llegir a l'inici de la ceelebració i, al costat, la imatge que ens va acompanyar al llarg de tota la missa.

Segon diumenge d’Advent. Avui el profeta Isaïes ens porta un missatge de Déu: “Consoleu, consoleu el meu poble”. “Obriu en el desert una ruta al Senyor”. Avui som convidats a posar la mirada en tants deserts que hi ha en el nostre món; en tanta soledat, tant abatiment, tantes dones i homes afeixugats sense poder ni tan sols percebre un mínim bri d’esperança. La imatge que veiem avui projectada és la imatge del desert del nostre món. L’home abatut, l’home sol, l’home pobre. Déu ve a portar-li esperança. I nosaltres ens preparem perquè faci d’aquest món nostre un cel nou i una terra nova. Que els nostres cors i les nostres actituds siguin dignes de la seva mirada. Veniu, Senyor, Jesús!




HOMILIA:L'homilia d'avui, ha estat centrada en una senzilla frase, però  ben important: Déu arriba! Comença l’Evangeli.

Jesús ens anuncia un Evangeli viu, i com a tal... cada dia comença, i recomença. ¿Quina gràcia té sinó? Això és potser una de les coses que ho fa més apassionant. L'Evangeli comença quan sentim, com Joan, que alguna cosa nova i molt important ha de venir. I, aleshores, mentre esperem, ens adonem que el nostre cor està "potes enlaire", la nostra ciutat, l'hem convertit en un desastre...i intentem canviar, estem atents.... és urgent... volem que el que ha de venir ho trobi tot a punt.

L'Evangeli comença quan Francesc Xavier, després de mensyprear  Sant Ignasi, se sent captivat per les seves paraules "de què serveix conquerir el món sencer si perds la teva ànima", i la seva vida fa un tomb radical portant l'Evangeli arreu del món.

L'Alexis, com sempre, ens fa una pregunta que incomoda.... ¿Què passaria si Jesús entrés per aquesta sala, i busqués gent per canviar el món? ¿Seríem capaços de dir, de tot cor, ENDAVANT i començar l'Evangeli? Doncs segurament, no... començarien les excuses... les justificacions... ja m'encantaria però... és que ¿saps què passa?...
No sé vosaltres, però jo ho visualitzo i començo a posar-me nerviosa, però és que seria així, indubtablement. Està clar, sols, incapaços !!!  Menys mal que tenim missatgers de esperança i bona notícia al nostre voltant.  Potser aquesta setmana ens podem preguntar ¿Qui són  per a mi els Joan Baptistes en el meu dia a dia, en el meu voltant? . I a la vegada ¿Jo ho sóc? ¿Per a qui?.. Potser és el moment d'agrair-ho i, a la vegada, ser-ne conscient. Que la nostra vida sigui missatge d’esperança i bona notícia per els altres.
En definitiva, cal sortir als carrers i proclamar ben alt que esperem un cel nou i una terra nova!  Sense vergonya, sense por, ja és hora que ens ho creiem de veritat. I mentrestant, res d'una espera passiva, no val, no serveix...   Manos a la obra: canviem el  nostre cor i portem esperança a aquells que ens envolten, a la nostra ciutat. Potser així farem que l'Evangeli comenci cada dia.

Com a part final de l'homilia, el Francesc Padrosa ens ha emocionat amb les seves paraules. Justament fa un any de la seva lluita entre la vida i la mort. Un any d'una nova vida, per recomençar diàriament l'Evangeli. Deia que el més important, a part dels metges, ha estat el sentir-se acompanyat i estimat per tanta i tanta gent amiga.

MOLTES GRÀCIES, FRANCESC !!!  AGRAÏM PLEGATS AQUEST ANY DE VIDA I PER MOLTS MÉS !!!!

I com a laics que ens sentim ben units a la Companyia de Jesús, des de diferents àmbits i de diferents maneres, preguem especialment aquesta setmana per la Congregació Provincial dels jesuïtes que s'està celebrant a Manresa. Ben segur que l'Esperit Sant els inspirarà.

Bona setmana!

Saida Francia

2 comentaris:

  1. Gràcies pel preciós informe, gràcies per la celebració en comunitat! Ens encomanem la fe i la urgència de posar-la en pràctica! Per exemple amb la recollida d'aliments i joguines per Bellvitge!

    Alexis

    ResponElimina
  2. Gràcies, Saida! amb quina senzillesa i bellesa ens fas reviure l'Eucaristia. Quanta vida! Quant d'amor! Yolanda

    ResponElimina