Amics! Aquest cop em toca la difícil tasca de substituir a la Montse!!!
Així que serà molt més sosso (segur) i breu (això no estic tan segur).
Simplement us adjunto aquí les lectures de la Missa del dissabte i l'Homilia....
Eucaristia preciosa, on tornem a quasi no cabre! Protagonistes: els joves de 3r i 4rt ESO que havien fet voluntariat per la tarda, i també els nens del CIM, com no!
Aquí teniu l'informe d'avui:
PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Pedro Rivero com a diaca.
SÍMBOL: Un misteriós CRDT es convertia en "CRIDAT PER VOLER DE DÉU".
MÚSICS... Boníssim (no tinc aquí la llista!).
LECTURES: Primera lectura: Isaïes 49,3.5-6
El Senyor em digué : «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
Ara ha parlat el Senyor, ell que m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo sóc preciós; el meu Déu és la meva força. M'ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel. Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra.»
Segona lectura : 1ª Corintis 1,1-3
Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.» Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.» HOMILI
HOMILIA
Una petita lliçó sobre el mirar i el veure
Introducció: mirem i no veiem
- “Graveu les meves paraules”.... aquest és el manament, el lema de tota aquest temps... i les paraules no s’entenen! Paraules com: “Mireu l’anyell de Déu”... i només veiem un home, Jesús.
- “He vist l’Esperit Sant que davallava sobre ell com un colom”. I nosaltres no veiem res!!!!
- Hem tornat a néixer (com el Francesc Padrosa!), estem en la necessitat d’aprendre tot de nou...
Què ha vist el testimoni?
- Mirar i veure, que importants aquests verbs.... Joan Baptista sembla haver vist en Jesús el que es prometia a Isaïes, algú que seria “llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”.
- Què va veure Christian de Chergé, el superior de la comunitat de monjos assassinats a Argèlia fa uns anys (ara surt la pel·lícula “des dieux et des hommes”). Això va escriure en la carta que calia obrir en cas de la seva mort violenta:
En este GRACIAS en el que está todo dicho, de ahora en más, sobre mi vida, yo los incluyo, por supuesto, amigos de ayer y de hoy y a vosotros, oh amigos de aquí, junto a mi madre y a mi padre, mis hermanas y hermanos y los suyos, ¡el céntuplo concedido, como fue prometido! Y a ti también, amigo del último instante, que no habrás sabido lo que hacías. Sí, para ti también quiero este GRACIAS, y este “A-Dios” en cuyo rostro te contemplo. Y que nos sea concedido reencontrarnos, ladrones bienaventurados, en el paraíso, si así lo quiere Dios, Padre nuestro, tuyo y mío. ¡AMÉN! Tibhirine, 1 de enero de 1994
- Què va veure quan mirava el valor de la seva pròpia vida? Què va veure quan mirava la mort cara a cara? I què veiem nosaltres en la seva vida, en la decisió dels monjos de quedar-se, malgrat l’amenaça directa dels islamistes? Un gest inútil? Un sacrifici que no serveix de res?
- Un exemple molt més senzill, més proper (un company em diu que sempre parlo de màrtirs!): Manolita, la religiosa de la Casa d’Exercicis de Sarrià, que et fa sempre tots els favors que li demanes: “veu les coses fàcils”, realment les veu així. Té una mirada més simple que jo!
La fe, fiar-nos del testimoni
- Sembla com si tota la vida del Baptista només ha servit per donar testimoni, per assenyalar al Crist: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.
- Aquell que sembla enfrontar-se al Món i la seva violència, la seva mentida... i el venç encara que aplastat... com els monjos de Tibhrine.
- I aqui mirem nosaltres? Qui agafem com a testimonis i què ens assenyalen? A qui mirem? De qui ens fiem?
Una comunitat que té testimonis i assenyala
- Més encara: què veu la gent quan ens mira a nosaltres, a la nostra comunitat?
- Molts miren i no veuen. Però segur que qui no mira no veu! Que important és assenyalar en la direcció correcta!
- En què se’ns nota la fe?
- La nostra vida assenyala vers Jesús?
- Alguns dels nostres joves es confirmen aviat: a qui miren ells?
- Nosaltres, avui, cridats a ser apòstols com Pau, a ser testimonis com el Baptista... a donar la vida com el monjo a Argèlia?
- Demanem el do de l’Esperit per veure profundament en la realitat, en la gent. - Demanem de confiar en aquells que veuen més, i més lluny que nosaltres, com els monjos d’Argèlia.
- Què heu vist vosaltres, els joves, en el voluntariat? A Déu mateix? Qui ens ajudarà a veure aquesta veritat produnda?
Que aquests punts de reflexió condueixin la nostra pregària aquesta setmana!
Alexis Bueno sj.
Que l'Esperit ens inspiri perquè la nostra mirada pugui veure més enllà de totes les persones i descobrir el fons que a tots Déu ens ha donat. Gràcies un cop més per conduir les nostres reflexions i pregàries!
ResponElimina