dilluns, 17 de gener del 2011

Informe missa 15 de gener de 2011

Amics!

Aquest cop em toca la difícil tasca de substituir a la Montse!!!
Així que serà molt més sosso (segur) i breu (això no estic tan segur).

Simplement us adjunto aquí les lectures de la Missa del dissabte i l'Homilia....

Eucaristia preciosa, on tornem a quasi no cabre! Protagonistes: els joves de 3r i 4rt ESO que havien fet voluntariat per la tarda, i també els nens del CIM, com no!


Aquí teniu l'informe d'avui:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Pedro Rivero com a diaca.

SÍMBOL: Un misteriós CRDT es convertia en "CRIDAT PER VOLER DE DÉU".

MÚSICS... Boníssim (no tinc aquí la llista!).

LECTURES:


Primera lectura: Isaïes 49,3.5-6
El Senyor em digué : «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
Ara ha parlat el Senyor, ell que m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo sóc preciós; el meu Déu és la meva força. M'ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel. Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra.»

Segona lectura : 1ª Corintis 1,1-3
Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Evangeli (Jn 1,29-34)
L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia."
Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.» Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.» HOMILI

HOMILIA

Una petita lliçó sobre el mirar i el veure

Introducció: mirem i no veiem
- “Graveu les meves paraules”.... aquest és el manament, el lema de tota aquest temps... i les paraules no s’entenen! Paraules com: “Mireu l’anyell de Déu”... i només veiem un home, Jesús.
- “He vist l’Esperit Sant que davallava sobre ell com un colom”. I nosaltres no veiem res!!!!
- Hem tornat a néixer (com el Francesc Padrosa!), estem en la necessitat d’aprendre tot de nou...

Què ha vist el testimoni?
- Mirar i veure, que importants aquests verbs.... Joan Baptista sembla haver vist en Jesús el que es prometia a Isaïes, algú que seria “llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”.
- Què va veure Christian de Chergé, el superior de la comunitat de monjos assassinats a Argèlia fa uns anys (ara surt la pel·lícula “des dieux et des hommes”). Això va escriure en la carta que calia obrir en cas de la seva mort violenta:
En este GRACIAS en el que está todo dicho, de ahora en más, sobre mi vida, yo los incluyo, por supuesto, amigos de ayer y de hoy y a vosotros, oh amigos de aquí, junto a mi madre y a mi padre, mis hermanas y hermanos y los suyos, ¡el céntuplo concedido, como fue prometido! Y a ti también, amigo del último instante, que no habrás sabido lo que hacías. Sí, para ti también quiero este GRACIAS, y este “A-Dios” en cuyo rostro te contemplo. Y que nos sea concedido reencontrarnos, ladrones bienaventurados, en el paraíso, si así lo quiere Dios, Padre nuestro, tuyo y mío. ¡AMÉN! Tibhirine, 1 de enero de 1994

- Què va veure quan mirava el valor de la seva pròpia vida? Què va veure quan mirava la mort cara a cara? I què veiem nosaltres en la seva vida, en la decisió dels monjos de quedar-se, malgrat l’amenaça directa dels islamistes? Un gest inútil? Un sacrifici que no serveix de res?
- Un exemple molt més senzill, més proper (un company em diu que sempre parlo de màrtirs!): Manolita, la religiosa de la Casa d’Exercicis de Sarrià, que et fa sempre tots els favors que li demanes: “veu les coses fàcils”, realment les veu així. Té una mirada més simple que jo!

La fe, fiar-nos del testimoni
- Sembla com si tota la vida del Baptista només ha servit per donar testimoni, per assenyalar al Crist: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.
- Aquell que sembla enfrontar-se al Món i la seva violència, la seva mentida... i el venç encara que aplastat... com els monjos de Tibhrine.
- I aqui mirem nosaltres? Qui agafem com a testimonis i què ens assenyalen? A qui mirem? De qui ens fiem?

Una comunitat que té testimonis i assenyala
- Més encara: què veu la gent quan ens mira a nosaltres, a la nostra comunitat?
- Molts miren i no veuen. Però segur que qui no mira no veu! Que important és assenyalar en la direcció correcta!
- En què se’ns nota la fe?
- La nostra vida assenyala vers Jesús?
- Alguns dels nostres joves es confirmen aviat: a qui miren ells?
- Nosaltres, avui, cridats a ser apòstols com Pau, a ser testimonis com el Baptista... a donar la vida com el monjo a Argèlia?
- Demanem el do de l’Esperit per veure profundament en la realitat, en la gent. - Demanem de confiar en aquells que veuen més, i més lluny que nosaltres, com els monjos d’Argèlia.
- Què heu vist vosaltres, els joves, en el voluntariat? A Déu mateix? Qui ens ajudarà a veure aquesta veritat produnda?

Que aquests punts de reflexió condueixin la nostra pregària aquesta setmana!

Alexis Bueno sj.

1 comentari:

  1. Que l'Esperit ens inspiri perquè la nostra mirada pugui veure més enllà de totes les persones i descobrir el fons que a tots Déu ens ha donat. Gràcies un cop més per conduir les nostres reflexions i pregàries!

    ResponElimina