Informe missa amb el bisbe Taltavull ( 22 gener de 2011)

Estimats!

Fins avui no trobo el moment d'escriure aquest informe. La vida té aquestes coses: els afers "urgents" sovint bloquegen els "importants", però, vaja!, al final he trobat l'espai per escriure.
El passat dissabte 22 no va ser un dissabte com els altres. Teníem un convidat: el bisbe Sebastià Taltavull. Com que ja es preveia una eucaristia molt concorreguda, els del CIM van cedir el seu espai per la formació final per tal que poguéssim encabir el màxim de cadires possibles ( de fet,en vam col·locar exactament 264 que es van omplir del tot). Mentrestant, un grup de CVX Berchmans preparava el piscolabis que després tancaria l'espai de col·loqui amb el bisbe posterior a la missa i el Pere Cortiella es disposava a rebre el bisbe i ensenyar-li el Casal abans de l'inici de la celebració. No cal explicitar que el moviment que hi ha haver entre les 18h i les 19:30h va ser força interessant! Crec que cal agrair l'esforç de tots i, especialment, als del CIM no tan sols per cedir i facilitar l'espai sinó per l'ajut a l'hora de col·locar les cadires a la sala, cosa que suposa una activitat física bastant considerable.

Després de la missa que descric a continuació, un grup de persones vam compartir una estona de diàleg amb el bisbe. Moment en el que vam poder parlar amb ell de l'església, dels joves, del Casal, del seu itinerari personal en un clima de proximitat i cordialitat. No deixa de ser una oportunitat ben interessant poder parlar amb un bisbe del que són les esperances i les preocupacions dels creients d'avui; dels reptes que se'ns presenten en el segle XXI, del paper dels laics...jo diria que ens vam quedar amb ganes de seguir conversant amb ell. Potser podrem repetir algun altre dia aquesta proposta per tal que molts d'altres s'hi puguin afegir.

Bé, aquí va l'informe!

PREVERES: bisbe Taltavull (presidint), Alexis Bueno i Joaqui Salord ( concelebrant)
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia, Albert Mitjans i Ignasi Queralt ( guitarres).
SÍMBOL: Destapàvem un interrogant on apareixia escrit "veniu amb mi".
LECTURES:

Is 9,1-4
1 El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós. 2 Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplert d'una alegria immensa. S'alegren davant teu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí. 3 El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian. 4 Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.

Salm 26
El Senyor m'il•lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
4 Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.
13 N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
14 Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.

1C 1,10-13.17
10 No murmureu, com alguns d'ells murmuraren, i van morir a mans de l'exterminador. 11 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.
12 Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure. 13 Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.
17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.

Mt 4,12-23
12 Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13 però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:15 Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: 16 el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. 17 Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia:--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. 18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 19 Jesús els diu:--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. 20 Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. 21 Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22 Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. 23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

HOMILIA: No faig una transcripció de l'homilia del bisbe Sebastià sinó algunes idees que voldria compartir amb vosaltres. Em va agradar molt la frase del bisbe, en el seu parlar menorquí: " el Regne és un poc el món al revés". Em va semblar suggerent. Així és. Com podem proclamar, en el nostre món d'avui, la nostra fe si, en la concreció de les nostres paraules, dels nostres gestos i de les nostres accions no hi ha el descobriment d'anar una mica a contra-corrent? Jesús mateix, en la seva vida, va ser un incomprès, un rebutjat..fins a la mort en Creu. Els primers deixebles varen ser perseguits i tractats com a "perillosos" pels seus coetanis....I nosaltres avui heretem aquesta fe, rebuda pel Baptisme i confirmada en la Confirmació. Alimentem aquesta fe en la comunió i en l'Eucaristia. No significa això que vivim lliurats a ser també testimonis d'un missatge que ha de ser interpel·lador? Que ha d'incomodar el nostre món? Dos moments forts de l'evangeli del diumenge són les paraules:"Convertiu-vos" i "Veniu amb mi". Unes paraules adreçades als primers deixebles que ens cal escoltar amb atenció. Jesús avui ens diu també a nosaltres "Convertiu-vos". I convertir-se no és altra cosa que canviar el sentit i la direcció de la nostra mirada. Vol dir ser capaços de renéixer de nou, rellegir la vida de nou, ser a la vida de manera nova! I ens hem de preguntar,ara i avui, al segle XXI, què significa viure d'una manera nova. Ens hem de preguntar en què la nostra vida pot ser més autèntica i més explícitament cristiana. I després...veniu amb mi! Viure amb Ell implica impregnar-nos d'Ell, que esdevingui el centre del nostre cor. Seguir-lo significa respondre a una crida. Ens sentim cridats? Convocats? Si així és, sabrem trobar la manera de respondre des de la fidelitat i l'autenticitat.

Que aquesta setmana la nostra pregària ens faci mirar dins el nostre cor: Jesús em converteix? La seva crida em mou a ser en el món de manera nova?

Una abraçada!

Montse

I aquí teniu un link per veure les fotos!

http://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=montsepuiggrosllavines&target=ALBUM&id=5566234038304755521&authkey=Gv1sRgCN-Onv-g0OG3Zw&feat=email