Informe missa 29 de gener de 2011

Estimats!!

Ahir celebràvem l'Eucaristia enmig d'un cap de setmana ben especial. Entre  divendres i dissabte rebien el Sagrament de la Confirmació un bon grup de joves que, al llarg d'un any i mig, s'han estat preparant al Casal Loiola. Que la nostra pregària sigui, avui, especialment per a tots ells. Que l'Esperit els infogui fermesa, fe i coratge per donar testimoni del Crist en les seves vides.

Ahir no hi havia CIM, per tant, teòricament, el Casal havia d'estar més aviat "quiet"...doncs,no!..sempre passen coses. Ahir un equip de l'Espai Ignasià van estar tot el dia dedicats a pintar el segon pis del Casal. La veritat és que tots plegats feien molt de goig. El Casal és la nostra comunitat. Ve a ser el nostre cor, el lloc on recollim la nostra vida i on rellancem la nostra vida de nou. El lloc en el que rebem aliment i renovem el compromís de ser aliment per als altres...Per tant, tenir-ne cura, cuidar-lo, mantenir-lo net, estimar-lo, en definitiva, no deixa der ser cuidar la casa que ens acull, la que ens obre les seves portes i la que avui i ara nosaltres hem de garantir que pugui seguir sent el que és per a generacions quye encara estan per arribar. Gràcies, doncs, a tots els qui van col·laborant en aquest "vetllar" per Casal Loiola.

I ara, l'informe!

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: Ahir destapàvem el signe +. A sota apareixia la frase "Gent que no compta" però col·locada al revés. Es va recol·locar bé de nou.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Rubén Garcia, Albert Mitjans, Xavier Fernàndez, Ignasi Queralt ( guitarres), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

So 2,3;3,12-13

3 Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país, que compliu els seus preceptes. Cerqueu la bondat, cerqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia de l'enuig del Senyor. 12 Jo faré que resti dintre teu una gent humil i pobra que cercarà refugi en el meu nom. 13 La resta d'Israel no farà res de mal ni mentirà, no tindrà als llavis paraules enganyoses. Podrà pasturar i reposar sense que ningú l'esveri.»

Salm 145

7 fa justícia als oprimits,

dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els presos,

8 el Senyor dóna la vista als cecs,

el Senyor redreça els qui ensopeguen,

el Senyor estima els justos;

9 el Senyor guarda els forasters,

manté les viudes i els orfes,

però capgira els camins dels injustos.

10 El Senyor regna per sempre;

és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

1C 1,26-31

26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. 27 Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, 31 perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

Mt 5,1-12

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

HOMILIA: L'evangeli d'aquesta setmana ens presenta un d'aquells textos que hem llegit i rellegit moltíssimes vegades. Les Benaurances. Text preciós. Text del que se n'han fet nombroses pregàries. Text que ha esdevingut una mena de full de ruta per a la vida del cristià. Text que problablement no hem entès mai perquè mai no ens hem aturat a pensar-lo de debò. L'Alexis ahir ens deia: "No podem acceptar les Benaurances! Són un escàndol!" I jo pensava....quanta raó té! Què ens està dient Jesús? Que només són feliços aquells que ploren, els qui són calumniats, els perseguits, els insultats? Que només són feliços els qui de debò suporten una creu autèntica  a la seva vida? I jo, força descol·locada, seguia pensant...doncs jo sóc feliç!! Tinc feina, família, salut, amics, estabilitat, dedico part del meu temps a la comunitat, col·laboro en accions dedicades per als més desvalguts...No és aquesta la mateixa radiografia vital de molts de nosaltres?....què hem d'entendre, doncs? Que Jesús no ens parla a nosaltres? Que les Benaurances no van per mi?. L'Alexis seguia parlant i compartia amb nosaltres una intuïció: en aquest text, Jesús ens parla d'una visió, d'una mena de transfiguració de la realitat. Jesús ens parla d'un món que ara encara no és però que és el món i la Paraula definitiva: la realitat  autèntica de Déu i no pas la dels homes; la realitat del Regne i no pas la que segueix la llei del més i fort; la realitat del Cel i no pas la de la terra...i només aquells que viuen aquesta realitat seran recompensats en el cel perquè, de fet, el Regne ja és ben present en les seves vides. Només des d'aquesta perspectiva podríem dir que els màrtirs són benaurats; que els qui estan de dol són benaurats; que els qui han vist la seva vida "transfigurada" són benaurats.

I jo seguia pensant: d'acord, probablement així és; però aleshores, ara jo què faig? He de desitjar que la meva vida sigui transfigurada? Què m'ha de passar per ser acollida al Regne d'aquesta manera? Si no hi ha autèntica creu a la meva vida...no sóc benaurada? Penso que seria molt antinatural desitjar la creu; tendim a desitjar que en la nostra vida hi hagi pau, repòs, serenitat. I a mi em sembla que demanar tot això està molt bé. 

Per tant, potser la possible resposta al "I a mi, que no sóc màrtir, ni estic de dol, ni em calumnien ni em persegueixen...on em porten les Benaurances? Què em demanen?" seria viure amb els ulls ben oberts  per descobrir el Regne de Déu en aquells que sí que han estat transfigurats. Aquells que ara mateix són màrtirs del nostre temps; aquells que pateixen la persecució, aquells que suporten forts trencaments en les seves vides. Aquells que, de fet, són autèntics testimonis del Crist. Autèntics testimonis de benaurança. I davant d'aquestes persones, no ens resta altra cosa que abaixar el cap, reconèixer que jo no sóc digne d'entrar a la casa del Pare i deixar que aquests testimonis ens obrin els ulls, el cor i la ment a una manera de nova de viure i de ser en el nostre petit món tan immensament feliç.

POSTMISSA: un grupet de joves van compartir sopar i van veure la pel·lícula "El efecto mariposa"

La meva proposta per aquesta setmana és que cadascú de nosaltres busquem un testimoni de Benaurança real, autèntic. Que la nostra pregària sigui: Senyor, benaurat ell perquè viu autènticament en Tu.Que la meva vida s'inspiri en el seu testimoni.

Una abraçada!

Montse