Informe missa 8 gener 2011

Estimats!

Bon any 2011! Avui hem celebrat la primera missa del nou any al Casal en una celebració que pensàvem que seria poc concorreguda.....i, en canvi, capella plena una vegada més! Serà veritat que haurem de comprar un carril del carrer Balmes per engrandir el nostre Casal?? Bromes a part, quin goig aquest retrobament. Aquests diumenges, sense missa al Casal, un se sent una mica "fora de casa" i, el moment del retrobament, no deixa de ser un esclat ben preciós d'experiència comunitària, de poble que camina junt i en fraternitat. I retrobament avui amb germans de la nostra comunitat com el Guille i la Mónica que han estat un any a Nicaragua i que han compartit amb nosaltres aquesta experiència; un compartir que segur que podrà ser molt més ampli i extens en altres moments.Benvinguts a casa a tots, doncs!

Aquí teniu l'informe d'avui:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Jesús Renau i Pablo...no sé el cognom... ( assistent de CVX-Espanya).

SÍMBOL: Hem encetat avui un nou fil conductor. Sota el lema "Graveu les meves paraules" han aparegut un conjunt de símbols i lletres que són, a priori, inintel·ligibles.

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Jordi Llop, Albert Mitjans i Xavi Casanovas ( guitarres), Luis Jordà ( saxo) i Alex Miralles ( violoncel) i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 42,1-4.6-7

1 «Aquí teniu el meu servent,que jo sostinc, el meu elegit,en qui m'he complagut. He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.2 No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers.3 No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, 4 sense vacil·lar ni doblegar-se,

fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.» 6 «Jo, el Senyor, t'he cridat amb benvolença, t'he pres per la mà i t'he format, perquè siguis aliança dels pobles,

llum de les nacions. 7 Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca.

Fets 10,34-38

34 Llavors Pere prengué la paraula i digué:

--Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots els homes. 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar. 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell

Mt 3,13-17

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:

--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

15 Jesús li respongué:

--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

HOMILIA:Abans de començar, voldria dir que aquests "resums" de les homilies són, a voltes, fidels al que ens ha dit el prevere i, a voltes, són un deixar ressonar el que s'ha escoltat afegint percepcions pròpies. No és, en cap cas, una transcripció literal del que ha estat l'homilia.

 Avui, festa del Baptisme del Senyor. Venim del Nadal, temps en què hem celebrat el naixement de Jesús. Hem acompanyat, aquests dies, un Jesús infant que es fa home entre nosaltres, que ens porta alguna notícia novedosa i meravellosa, que ens fa mirar la vida i la realitat des d'un altre punt de vista, com li va passar al nostre personatge del relat de l'Advent. Aquell home del relat ( que som tots i cadascun de nosaltres) s'adonava que molt més enllà de les seves petiteses, hi ha vida, hi ha llum, hi ha salvació per a ell i per a la humanitat sencera. Amb aquesta notícia gravada als nostres cors, hem celebrat aquests dies les festes de Nadal. Però avui hem fet un pas més...perquè aquest Jesús Infant té molt a dir-nos i molt a ensenyar-nos. Ens trobem en el moment del Baptisme a la desembocadura del Riu Jordà. Sembla que el naixement del dia de Nadal no ha estat més que un tast del que ha de passar en realitat. Avui Déu mateix ens diu: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". No ho teníem clar, ja? Per què aquesta insistència en dir-nos qui és Jesús? No ens va quedar ja prou clar la Nit de Nadal? Doncs sembla que no!! Avui som testimonis d'un re-naixement. L'Infant que neix el dia Nadal és el Déu que s'encarna i que es compromet amb nosaltres fent-se home. L'adult que avui rep el Baptisme a mans de Joan Baptista, és Aquell que neix en la profunditat de la seva identitat i de la seva missió. Avui, Déu mateix agafa de la mà Jesús i ens diu a tots nosaltres que camina amb Ell, que viu en Ell, que pateix amb Ell i que es complau en Ell. Contemplem ara aquesta escena contemplant-nos a nosaltres mateixos. Avui Jesús reneix a una nova vida: inici de la seva predicació i de la seva vida pública. Punt de partença d'un itinerari en el que no deixarà de fer el bé, en el que estimarà el més pobre, en el que acollirà el qui està més sol, en el que consolarà el més avergonyit. I nosaltres?Rememorem el que devia ser el nostre baptisme...aquell dia, més llunyà o més proper, ens va succeir alguna cosa meravellosa de la que potser mai no n'hem estat conscients. Déu ens va assenyalar, Déu va obrir el cel per nosaltres i ens va dir: t'estimo, tu ets el meu fill/a estimat/da. En tu m'he complagut....tanquem uns segons els ulls, agafem una alenada d'aire i deixem que ressonin fort, en el nostre interior, aquestes paraules de Déu que ja no s'adrecen només a Jesús sinó a cadascun de nosaltres - amb nom i cognom- que hem estat batejats en Crist i per Crist, agafats de la mà de Déu amb tanta tendresa i amb tanta complaença. I, com Jesús, anar per la vida agafats de la mà de Déu no és altra cosa que viure desvivint-nos per aquells que no tenen motius per viure. I per això avui pren molt de sentit aquest símbol que hem presentat i que ens acompanyarà fins a la Quaresma.Avui el signe dels dos punts negres s'han descobert i ha aparegut a sota la mateixa imatge però en blanc. Dos punts blancs amb unes paraules escrites: "Aquest és el meu Fill". Si som re-nascuts. Si tu i jo i l'altre som el seu fill/a. Si admetem que acabem d'obrir els ulls a una nova vida, a una nova identitat en el Senyor..tenim tantes coses per aprendre!! No sabem ni llegir! No entenem res de res. Cap lletra, cap símbol té lògica..necesitem la mà d'algú que sap el missatge que s'amaga al fons per anar-lo descobrint, per créixer, per fer  la gran descoberta d'un missatge tant potent que no farà cap altra cosa que deixar-nos de genolls, davant de Déu i oferir-li les nostres mans i tot el nostre ésser per sotmetre'l a la seva voluntat. I, per part nostra, com un nadó en braços de la mare, viurem en l'absoluta confiança que, malgrat la incapacitat d'entendre-ho tot, ni ara ni potser mai, ens sabem estimats per algú que és capaç de donar la vida per nosaltres. Algú pot negar-se a un amor tan incondicional?


Per a aquesta setmana, us proposo, senzillament, l'exercici que cada dia dediquem uns minuts a fer ressonar aquestes paraules de Déu: Tu ets el meu fill estimat, en tu m'he complagut...simple ressonar que faci créixer en nosaltres una cega confiança en Aquell que ens parla d'aquesta manera.


I si encara voleu més reflexió...aquí teniu un link ben preciós: les homilies del Marc Vilarassau. Val la pena!http://homiliadelmarc.blogspot.com/


Una abraçada!


Montse