diumenge, 13 de febrer del 2011

Informe missa dia 12 de febrer de 2011



Amics,

avui l'informe ens l'ofereix la Saida Francia i afegeix un comentari l'Emi Bordoy.Gràcies a totes dues per la vostra col·laboració!

Aquí va!

un Dissabte més una eucaristia multitudinària, amb els nens del CIM i els joves de 3r i 4rt ESO que havien fet voluntariat per la tarda.I al llarg de l’informe, no puc deixar de compartir amb tots vosaltres el que va suposar per a molts de nosaltres la celebració d’ahir. Que emotiu poder compartir l’eucaristia amb el Marc Vilarassau, el nostre amic per el qual hem pregat tantes vegades en les nostres celebracions. I quin testimoni mes maco la benedicció d’en Yeyu al Marc, i les paraules d’agraïment d’en Marc. Van ser moments molt especials i interpel.ladors, moments on la presència de Déu va ser palesa de manera molt forta.
PREVERE: Alexis Bueno i Marc Vilarassau

SIGNE: descobríem darrere del signe ; (punt i coma) la frase "ets tu qui ha de decidir".

MÚSICS: Luis Jordà( saxo), Rubén Garcia i Ignasi Queralt ( guitarres), Victor Jordà (bateria), el PPT amb les lletres dels cants que sempre ens prepara la Mercè Garí i Xavier Fernàndez dirigint els cants.

LECTURES

Sir 15,15-20


15 Si vols, pots obeir els seus manaments i mantenir-te fidel en el que li plau. 16 Ell t'ha posat al davant foc i aigua: estén la mà cap on vulguis. 17 Davant els homes ha posat la vida i la mort, i darà a cadascú allò que cadascú escollirà. 18 Perquè la saviesa del Senyor és immensa; ell és molt poderós i ho veu tot. 19 Té els ulls posats en els qui el veneren i no ignora res del que fan els homes. 20 No ha manat a ningú que fos un impiu, no ha donat a ningú permís de pecar

1Cor 2,6-10


6 De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, 7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. 8 Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.


Mt 5,17-37


17 »No us penseu que he vingut a anul•lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul•lar-los sinó a dur-los a la plenitud. 18 »Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. 20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. 21 »Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. 22 »Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. 23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. 25 »Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim. 27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. 28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos. 31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. 32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il•legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri. 33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne
HOMILIA

En Marc, amb la seva naturalitat, la seva força i el seu humor ens va dirigir unes paraules precioses i molt interpel•ladores. El nucli de les lectures d’aquesta setmana es l’AMOR a la LLEI. ¿Què estrany, oi? No sé vosaltres, però a mi sovint em costa dir que estimo la llei i la norma. Més aviat és quelcom antipàtic.I el que ens proposa Jesús, aquest jove de Natzaret que sempre descol•loca, és una llei de màxims i no de mínims.
Sovint, ens quedem complint allò que és necessari. Jesús ens repta a complir allò que no és necessari, però és imprescindible per tenir una vida de màxims, per arribar a la felicitat autèntica. Perquè si ens quedem simplement fent allò que és rigorosament necessari, al final, se'ns escapa de les mans.

Segurament el que a cops ens passa és que som una mica com el jove ric, que volem una vida de màxims complint una llei de mínims (allò que és estrictament necessari). I Jesús deixa clar que això no pot ser.Jesús ens esperona a anar més enllà, a donar plenitud a la llei i la norma. És una canya; com sempre va a treure el millor de nosaltres mateixos, ¿oi?

I tant que estic d’acord amb el “no mataràs” de la llei, però Jesús em diu no parlis malament de l’altre, no l’insultis, no el maleeixis….I ¿qui es capaç de complir-ho? Perdoneu però a mi em sembla impossible, em veig incapaç de no enrabiar-me amb el del costat. Com deia el Marc amb aquesta llei de màxims Jesús ens posa al límit.

I és que la fidelitat de Déu és la nostra fidelitat. Vaja, que sols no podem (almenys jo us asseguro que no), aquests màxims són totalment impossibles per nosaltres mateixos. I sovint la temptació és fer una llei de mínims més exigents, és a dir, exigir-nos més, però sense reconèixer que no sén els nostres màxims sinó els màxims de Déu.

Aquesta setmana, desprès de veure l’entorn en el que estic, la meva família, els meus amics, la feina, el casal, i tantes altres coses….la pregunta doncs que porto a la motxilla per aquesta setmana és ¿Quins màxims em demana Jesús en la meva vida? I no vull trobar respostes generals, si no en la meva quotidianitat, en el meu dia a dia. ¿Us llenceu cadascú de vosaltres, des de el seu moment i la seva situació personal, a fer-vos la mateixa pregunta?

I aquest informe no pot acabar sense fer un esment molt especial al final de la nostra eucaristia. En Marc ens va compartir en forma d’agraïment com ha sentit, durant tot aquest temps, la força tant especial de la pregària i la comunió dels sants. Molta gent pregant al Pare Arrupe i a Déu ¡¡¡ I això es nota, malgrat no surti en un tac !!! La vida, deia en Marc, per a tots és una pròrroga, per l’agrair i per estimar, i és el que ell ha entès durant tot aquest temps, el que ha experimentat amb la bona notícia dels darrers resultats. Seguim doncs pregant per que guanyi la propera batalla.Després, en Yeyu va fer una benedicció preciosa al Marc. i Aquest és el veritable sentit de comunitat!

Confesso que per a mi, les paraules queden curtes per agrair al Yeyu i al Marc el seu testimoni d’ahir ¡¡¡ MOLTISSIMES GRÀCIES ¡!!!

SAIDA

I ara, l'aportació de l'Emi!

Las leyes son unos mínimos de obligado cumplimiento.Ir más allá no es necesario. Y, sin embargo, es imprescindible. Es imprescindible repartir amor para que las personas se sientan realmente acompañadas y felices. El amor, cuando flota, es imposible de escribir y de describir. No hay suficiente con no hacer el mal. En eso consisten las leyes del Antiguo Testamento. Pero Cristo aportó la novedad de hacer el bien hasta el infinito. Nunca se consigue, pero tenemos toda la vida para intentarlo. El resto de nuestra vida es un punto y seguido a partir de ya. Es una prórroga que se nos concede; una nueva oportunidad. Si en tu vida buscas “algo más”, da mucho más. En la medida que seas capaz de hacerlo, lo encontrarás.
El amor se ofrece por convicción. No se da para recibir, pero lo que se recibe es muy superior a lo que uno podría imaginar. Hay que experimentarlo en primera persona; no es posible explicarlo y que se entienda. Pero cuando se ve con el corazón, se experimenta un deseo inmenso de transmitir esa sensación, de difundir y compartir el secreto de la Vida. En esto consiste la Comunión. La comunión, como la oración, es poderosa; es capaz de grandes logros no cuantificables, pero absolutamente perceptibles. Marc y Yeyu nos han dado hoy una buena muestra de ello. Muchas gracias a los dos por vuestro magnífico testimonio.

 
Emi Bordoy

4 comentaris:

  1. Senzillament, una eucaristia per recordar i evocar amb emoció! Gràcies!
    Yolanda

    ResponElimina
  2. Para nosotros fué también una eucaristia muy especial,la fuerza de la oración de esta comunidad da su fruto cada día y de una forma especial en los momentos de sufrimiento.Grácias Casal Loiola

    ResponElimina
  3. Es un privilegio poder asistir a estas Eucaristias. Gracias a todos.

    ResponElimina