diumenge, 6 de febrer del 2011

Missa dia 5 de febrer de 2011



Estimats!

Ahir missa també ben multitudinària! Amb la presència dels nens del CIM i amb un grup de professors del Col·legi Sant Ignasi que iniciaven un recés fins avui diumenge. La nostra segueix esdevenint, cada dia que passa, una comunitat viva, que s'aplega per rellegir l'Evangeli i per rebre el Cos de Crist en comunió amb els germans.


Aquí teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
SÍMBOL: descobríem darrere del signe - ( MENYS) la frase "vesteix els qui van despullats".
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia i Xavier Fernàndez ( guitarres), el PPT amb les lletres dels cants que sempre ens prepara la Mercè Garí i uns cants molt ben escollits, com sempre, pel Xavi Casanovas. I una servidora als cants.
LECTURES:

Is 58,7-10
Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, 10 si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia.

Salm 111
Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes!
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.
A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat dura per sempre.
L'home just, compassiu i benigne,
és, per als justos, llum que apunta en la fosca.
Sortós l'home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai
i deixarà un record inesborrable.
Viu sense por de males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor,
té el cor incommovible, res no tem
i a la fi veurà vençuts els enemics.
Reparteix el que té, ho dóna als pobres,
la seva bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.
10 L'injust, quan ho veu, es consumeix,
estreny les dents d'indignació:
l'ambició de l'injust acaba malament.

1C 2,1-5
Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d'eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

Mt 5,13-16
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.


HOMILIA: L'Alexis ens va conduir per un camí que probablement ens desconcerta o, com a poc, ens sobta. Intento recollir, amb les meves paraules, el que em ressona a mi. I us animo moltíssim a publicar també els vostre comentaris i el vostre ressò personal. Aquest espai és de la comunitat i per  a la comunitat. Fem-lo viu entre tots! Llegint l'evangeli, ens adonem que seguim el discurs de Jesús que ja es va iniciar la setmana passada amb les Benaurances: el Sermó de la muntanya. Aquest evangeli me'l llegien molt al meu cole quan era joveneta i a mi m'omplia de satisfacció: estem cridats a ser sal i llum a la terra! Quin privilegi més gran. Jesús em mira a mi i a tu i ens diu: tu ets la sal del món, tu ets la llum del món. A qui de nosaltres no se li eixampla el cor sentint que Déu compta tant amb nosaltres? He estat escollit!! i, com no, l'autoestima pels núvols...I aleshores, oh sorpresa, quan llegim la 1a lectura i ens diu que seré llum quan "comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat"...i d'aquesta manera " la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia". Ja hi som una altra vegada! Les homilies de l'Alexis són com el Dragon Khan de Port Aventura: comences en plena ebullició, et trobes al capdamunt de la muntanya russa i domines tot l'escenari: aquest món als meus peus, que miro des de dalt pensant: espereu-me que ara arribo! I resulta que, de sobte, et giren, et capgiren, et maregen, et fan perdre el dibuix del món que tenies tan ben controlat..i ja no penses "espereu-me que arribo" sinó " que la terra s'aturi, que algú em reculli, qui em pot salvar?" I quan s'atura, tot està desdibuixat, la realitat és una altra i, com a màxim, tens temps de pensar només si estàs viu o no. Potser el nom de la capella podria ser Dragon Loiola? Aquest Jesús que jo pensava que s'estava complaent en mi, resulta que em diu: seràs llum quan acullis el vagabund a casa teva...i jo, sincerament, penso: I un xurro! Jo crec que m'apunto a l'estil del jove ric que marxa capcot quan Jesús li demana que ho deixi tot. 
L'únic problema que tinc és que no em dóna la gana de ser com el jove ric. I aleshores, què? Què faig amb la meva vida quan sé que probablement ja no seré aquesta sal i aquesta llum de l'evangeli? Tanquem la barraca? Ens esperem a trobar Jesús al Regne per preguntar-li de què va? O potser que ens ho aclareixi ara perquè n'hi ha molts que estem treballant de valent pel Regne..o almenys ens ho pensem...però aquí, una servidora, és positiva i, sobretot, molt tossuda i ara mateix em queden moltes ganes de seguir explorant el textos sagrats de la manera que ho estem fent al Casal, en aquestes Eucaristies. Sí, hem de retornar a la font, a l'evangeli i aprendre a llegir-lo i a descobrir-nos en ell. La sal i la llum del món són ells, els pobres, els malalts...el qui no tenen la possibilitat de pensar en el seu benestar, en la seva felicitat. La llum ens ve d'ells. Qui, sinó ells, poden presentar-se davant del Senyor tan desposseïts, tan abandonats? La llum són ells.
Què fem aleshores nosaltres? Doncs jo diria que el primer de tot és mirar la Creu i abaixar el cap sense tenir esma de pronunciar cap paraula. El Crist en creu és el vagabund de la 1a lectura. En segon lloc, deixar-nos il·luminar per aquells que de tant necessitats i desposseïts, són capaços de confiar la seva vida a la bondat del Pare. I, en tercer lloc, seguir treballant de valent pel Regne. Ens presentarem davant del Pare amb les llums minses que haguem pogut ser enmig del món. I li direm: "Senyor, això és tot el tinc. No n'he sabut més. Aquí em tens, Senyor".
POSTMISSA:un grup de joves han estat sopant i fent jocs que havien preparat la Rosa Santomà i la Tibisay Navarro, que s'han estrenat com a dinamitzadores de l'espai postmissa. Gràcies!

Aquesta setmana la meva proposta és posar-nos davant d'una creu i restar en silenci. Res més. No cal res més. I també donar gràcies al P. Arrupe perquè està obrant un miracle en el Marc Vilarassau! Sembla que la malaltia va millor. Ell mateix deia: la batalla no està guanyada però hi ha motius per agrair al P. Arrupe i  a tots els qui estem units en la pregària per ell. Agraïm i seguim pregant!

Una abraçada,



Montse



5 comentaris:

  1. Gràcies per l'informe! gràcies per la comunitat que prega i celebra junts, gràcies per aquest espai on llegir junts l'Evangeli i deixar-nos tocar, descol·locar, esperonar, despullar per aquesta Bona Nova tan sorprenent!

    Alexis

    ResponElimina
  2. Fem el que podem sent llum i sal on es toca viure: a la familia, a la feina,...

    No sabeu quina cançó vam aprendre l'altre dia en el Gospel: "This little light of mine, I'm gonna let it shine, this little light of mine, I'm gonna let it shine,..." Tot això en perfecte harmonia, es clar. Tranquils, ja us la cantarem.

    ResponElimina
  3. Gràcies per fer-nos sentir sacsejats un cop més i adonar-nos de la nostra petitesa davant la Creu!

    Yolanda

    ResponElimina
  4. Gràcies per fer aquest resum cada setmana. Aquesta setmana no vam escoltar l'Alexis perquè feiem la catequesi dels nens i ho llegim encantats. Cada setmana ho llegim i agraïm la Montse per l'esforç que fa.

    ResponElimina
  5. Aquesta setmana no vam poder compartir amb vosaltres la Eucaristia, tot i que us vàrem tenir molt presents. Gràcies a l'informe de la Montse ens hem sentit més propers a tots vosaltres.
    Ricard i Anna

    ResponElimina