Informe missa dia 26 de febrer

Estimats!

Dissabte rere dissabte, anem avançant en aquest temps ordinari que d'aquí a poc temps, deixarem per donar pas a la Quaresma. Celebració, com sempre, viscuda, profunda, viva! Amb la presència de tantes persones d'edats ben diverses...testimoni visible de comunitat que Crist reuneix en el seu nom. I aprofito, abans d'iniciar l'informe, per convidar tothom qui vulgui a elaborar aquest resum setmanal. És una eina al servei de la comunitat i seria ben enriquidor compartir-la!! Només cal que ho digueu i ens organitzem! Aquest espai és de tots i està al servei de tots!

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: al senyal de perill, afegíem la frase: "No us preocupeu"

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Rubén Garcia, Xavier Fernàndez, Laura Ballescà i Maria Semur ( guitarres), Àngel ( teclat) i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 49,14-15

14 Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,

el meu Déu s'ha oblidat de mi.»

15 El Senyor li respon:

«¿Pot oblidar-se una mare

del seu infantó,

pot deixar d'estimar

el fill de les seves entranyes?

Però, ni que alguna l'oblidés,

jo mai no t'oblidaria.

Salm 61

2 Només en Déu reposa la meva ànima,

d'ell em ve la salvació.

3 Només ell és la roca que em salva,

el castell on em trobo segur.

6 Reposa només en Déu, ànima meva;

d'ell em ve tota esperança.

7 Només ell és la roca que em salva,

el castell on em trobo segur.

8 En Déu tinc la salvació i la glòria,

és la meva roca inexpugnable;

trobo en Déu el meu refugi.

9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell,

esplaieu davant d'ell el vostre cor:

Déu és el nostre refugi. 

1C 4,1-5

1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels designis de Déu. 2 Ara bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. 3 Quant a mi, m'importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. 4 La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m'ha de judicar és el Senyor. 5 Per tant, no judiqueu abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s'amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

Mt 6,24-34

24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. 5 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

HOMILIA: El títol de l'homilia d'aquest dissabte podria ser: "Què va primer?". Certament, llegint l'evangeli ja ens descol·loca la frase "No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu". I la pregunta és: hi ha algú que no es preocupi per això? Què ens està dient Jesús en aquest Sermó de la Muntanya? Que ens oblidem d'alimentar els nostres fills? Que vivim de tal manera que esperem totalment que Déu ens solucioni les coses més quotidianes i, alhora, tan necessàries? No seríem una mica ingenus, imprudents? I encara més, què ens diria el món? Que estem bojos!! Una vegada més, l'evangeli ens posa al davant el món al revés. Una proposta que, com a poc, no podem acceptar!! Però volem seguir insistint que l'evangeli ens parla a nosaltres. Que té molt a dir-nos. Que potser la dificultat és la que està essent, de fet, el fil conductor de tot aquest temps: no comprenem el missatge, ens resulta talment com un jeroglífic...i què millor que endinsar-se en les lectures per entreveure el sentit...i aleshores, el sentit arriba en el verset 33: busqueu primer el regne de Déu!! I aquí és on potser ens convé aturar-nos del tot. Buscar primer el Regne potser no és altra cosa que dipositar tota la meva vida en mans del Pare; confiar plenament en el fet que tot el que tinc, el que sóc, el que posseeixo és de Déu i a  Déu ho retorno. Qui mana primer en la meva vida, doncs? El tenir? El diner? El posseir? Quines seguretats m'impedeixen posar Déu en el centre de la meva vida perquè el meu centre ja està massa ocupat i ja no deixa espai per a res més? Buscar Déu  en la vida com a únic centre  és buscar la justícia. Fer el que Ell vol és respondre el pobre. I segurament, és mirar la pròpia pobresa i també posar-la en mans de Déu. Nosaltres ens neguitegem per tenir una feina, uns estudis, un futur, un àpat a taula...i no està malament!! Però el neguit ens esclavitza? El neguit és tan central en el nostre cor que no permet que sigui consolat, acompanyat,il·luminat per Déu mateix? Per això escrivíem al senyal de perill: NO US PREOCUPEU!! I aquesta confiança en Déu és ja una vida veritable.

POSTMISSA: una vintena de joves han participat en un debat ben interessant entorn el tema SEXE I FE.

Que aquesta setmana la nostra pregària busqui recollir tots els "centres" que tenim instal·lats en la nostra vida que bloquegen un encontre personal amb Déu des de la confiança i la fidelitat. Que busquem servir Déu i servir el Regne en tot el que som, amb tot el que tenim i en tot allò que fem.

Una abraçada!

Montse