Informe 1r Diumenge de Quaresma 2011

Estimats!

Ahir,primer diumenge de Quaresma i celebració del dia de Sant Ignasi. Diu una antiga dita llatina "unus christianus, nullus christianus", és a dir, "un cristià sol no és un cristià". Jo crec que, després de la missa d'ahir, no podem fer altra cosa que donar gràcies a Déu per tantes persones que tenim al costat, amb les que fem camí i amb les que compartim el més íntim que tenim: la fe. Ahir la capella estava plena a vessar: els amics del Casal, la xarxa Manresanet, el grup del reciclatge que venien de Manresa acompanyats pel Carles Marcet i moltes altres persones que es van sentir convocades a celebrar, en aquesta Eucaristia, el dia de la canonització de Sant Ignasi: el nostre inspirador i el nostre model.  I vam tenir ben presents els amics del CIM que eren d'excursió de cap de setmana!.I jo mirava la gent i pensava: Montse, hi ha moltes cares que desconeixes i, en canvi, quanta comunió i quanta fraternitat inspira el fet de trobar-te pregant amb l'altre, cantant amb l'altre, celebrant la fe amb l'altre. El Crist elimina barreres, desconeixements, distàncies, i ens fa, per damunt de tot, germans, convocats en l'església en el seu nom i enviats, des de l'església, a portar el seu nom a tot arreu. La comunitat universal és el que dóna ple sentit a la vida del cristià. Que sapiguem viure com a autèntics germans!

Aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Quim Pons, Llorenç Puig i Carles Marcet ( concelebrant).

SÍMBOL: El dimecres de cendra ja vam "estrenar" el nou fil conductor per a aquest temps de Quaresma: RECOBRAREU LA VIDA. I en el moment de post-comunió, vam resar, tots junts, una pregària que tothom va trobar a la seva cadira, davant d'un Crist il·luminat enmig d'una capella a les fosques.

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Xavi Casanovas ( trompeta), Maria Semur, Eugènia Alsina i Xavier Fernàndez 

( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES:

Gn 2,7-9;3,1-7

 3 Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. 4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. 7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l'Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. 1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona:

-Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

2 La dona va respondre a la serp:

-Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

4 La serp li va replicar:

-No, no moriríeu pas! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.

6 Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.

Rm 5,12-19

12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.

15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.

Mt 4,1-11

1 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. 3 El temptador se li acostà i li digué:

--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.

4 Però ell li va respondre:

--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

5 Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple 6 i li diu:

--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

7 Jesús li contestà:

--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.

8 Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li diu:

--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.

10 Li diu Jesús:

--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.

HOMILIA: Ahir, l'Alexis ens parlava del desert, del pecat, de les temptacions de fama,poder i glòria que el temptador provoca en Jesús. Temps de Quaresma en el que, per començar el nostre itinerari, ens toca mirar el "temptador" que té cadascú de nosaltres en el nostre interior. I, en el dia de Sant Ignasi, també ens va parlar de la seva conversió i del Magis. I aquí és on jo m'aturo i contemplo; des de les meves paraules i sota el filtre del meu ressò ben personal. Ignasi de Loiola, de bona família, disposat a guanyar batalles de caràcter polític, heroi del seu temps, va ser ferit en una cama i aquest fet el va deixar convalescent. No tenia al seu abast cap altra cosa que llibres de sants i es commoure tant amb aquesta lectura que va fer un gir en la seva vida. Volia ser un gran heroi de la fe, en l'església...disposat a fer, de la seva vida, una vida de sant que d'altre poguessin llegir en segles posteriors i poguessin admirar i, sobretot, imitar. Nosaltres no som Ignasi de Loiola però...podríem ser honestos amb nosaltres mateixos i reconèixer que el mateix temptador d'Ignasi viu, també, en el nostre interior? Fem camps de treball, donem diners als pobres, omplim la missa del Casal, muntem activitats per als més joves, fem de catequistes, anem a recessos, muntem el Magis 2011...per a què? En el fons del fons...no busquem una recompensa? No som temptats, com ho van ser Jesús i Ignasi, per un afany de fama, de glòria, de poder? No "exigim" una miqueta que Déu ens compensi d'alguna manera? Entendríem que Déu, en el moment del judici final, ens digui..."molt bé, has estat bona gent però abans que tu, n'han de passar molts d'altres...i que els altres siguin ben pecadors en aquesta vida!!!Bufff....a mi no em fa cap gràcia! Jo, que en broma- o potser no?- sempre dic que Déu està encantat amb nosaltres!

Però la historieta segueix...i aquest Ignasi disposat a tot, contra viento y marea, es troba aturat a Manresa perquè no pot accedir a la ciutat de Barcelona. I és aquí on es produeix, en Ignasi, la seva veritable conversió: Adora el teu Déu, ell tot sol! Com deia Jesús al desert.  I Magis - aquest MÉS que corre perill de ser manipulat i adulterat- esdevé ple de sentit. Perquè Ignasi es desmunta del tot, perquè el seu "anar a més" "ser més i millor" no era altra cosa que donar un SÏ estrepitós al temptador en la seva hàbil missió d'embrutir el nostre eperit i de posar-hi un déu fals que no porta el nom del Crist sinó el nom propi de cadascú de nosaltres. Vivim la nostra vida jugant a ser déu i maquillant el pecat amb paraules precioses de Jesús i de l'evangeli per fer-ho més discret? Quanta por ens fa mirar l'evidència del nostre pecat, de la nostra limitació! Ignasi va mirar el seu pecat, el va contemplar i va caure de genolls. Perquè Magis és més al servei del Regne, més sota la voluntat del Pare, més Ell i menys tu. Vivim aquest temps de Quaresma fent memòria especial del nostre patró i de la seva autèntica conversió. I com a proposta de pregària, us escric aquí sota, la pregària que ahir vam resar junts en el moment de postcomunió; moment preciós, intens en el que la foscor del nostre pecat només troba consol i resposta en un Crist crucificat per nosaltres que és llum i és vida.

1r DIUMENGE DE QUARESMA

Gràcies, Senyor, pel do de la vida;

pel teu alè dins la nostra pols

que ens ha fet vivents.

Obre´ns, Tu, els ulls, perquè sapiguem reconèixer els falsos camins

que per molt temptadors que siguin

 són un “no” a Tu.

Sols de tu ve la Vida.

Dóna´ns l´abundància de la teva Gràcia.

Dóna´ns la força per dir:

 “Aparta´t de mi, Satanàs!”

PARAULES DE L´ESCRIPTURA PER MEDITAR

« El Senyor-Déu va modelar l´home amb pols de la terra. Li va infondre l´alè de vida, i l´home es convertí en un ésser viu. » (Gn 2, 7)

« El do no té comparació amb la falta, perquè si tant han mort per la falta d´un de sol, molt més abundosament s´ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. » (Rm 5, 15)

« L´home no viu només de pa ; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. » (Mt 4, 4)

POSTMISSA: Ahir ens vam desplaçar a l'església de Casp per participar en un concert  Gospel pro-Magis  que va ser una passada! Gràcies!

Una abraçada a tots!

Montse