Informe missa 5 de març de 2011

Estimats!

Ahir celebració de l'Eucaristia més íntima i, alhora, tant en comunió amb d'altres!! Una tanda del CIM era d'excursió; l'Espai Ignasià era de recés a Manresa; un grup d'universitaris també eren de recés. Tots dispersats i, al mateix temps, units en la pregària i en la comunió. Va ser la darrera eucaristia d'aquest temps ordinari. La setmana vinent ja encetem la Quaresma i, per tant, nou fil conductor preparat pel grup de litúrgia. A veure què passarà!

Aquí va l'informe!

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: Les paraules "Fonamentada roca" passaven a ser "Fonamentada sobre roca" i subratllades.

MÚSICS: Maria Semur, Albert Mitjans i Montse Puiggròs a les guitarres. El micro del director de cants va quedar sol. Ja  sabeu! Tots els qui vulgueu afegir-vos al grup de músics esteu més que convidats. Us necessitem! Només cal que us adreceu al Xavi Casanovas que és el "jefe" de l'equip de música.

LECTURES:

Dt 11,18.26-28

18 Graveu, doncs, en el vostre cor i en la vostra ànima les paraules dels meus manaments: lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les com una marca entre els ulls 26 »Mireu, avui us proposo d'escollir entre la benedicció i la maledicció: 27 la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; 28 la maledicció, si els desobeïu i us aparteu del camí que avui us assenyalo, i seguiu altres déus que no havíeu conegut.

Salm 30

2 En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.

Treu-me del perill, tu que ets bo,

3 escolta'm, no triguis a alliberar-me;

sigues el meu castell inexpugnable,

la meva roca salvadora.
4 Ets per a mi penyal i plaça forta;

guia'm, encamina'm per amor del teu nom,

17 Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,

salva'm per l'amor que em tens.

25 Sigueu valents, tingueu coratge,

tots els qui espereu en el Senyor!

Rm 3,21-25a.28

21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció,23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat,  28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei

Mt 7,21-27
21 »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Aquell dia, molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?" 23 Llavors jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! "24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

HOMILIA: Acabem un cicle i s'acaba, també, el Sermó de la muntanya que hem anat escoltant al llarg d'aquestes setmanes. Avui apareix, a la primera lectura, la frase que ha servit de lema per a tot aquest temps: GRAVEU LES MEVES PARAULES. Aquest és el camí que hem anat fent durant tot aquest temps. Intentar aprendre a llegir; esforçar-nos per comprendre un missatge que, a voltes, ens resulta incomprensible de tan provocador que és; desxifrar l'enigma que hi ha darrere el misssatge de Jesús. A partir de la reflexió de l'Alexis, ara estic pensant que, de fet, la Paraula no té res d'incomprensible ni d'enigmàtica. Les paraules de Jesús que hem anat sentint com ara "veniu amb mi", "vesteix el qui va despullat". "sigueu sants", "estimeu els enemics"...no tenen res d'enigmàtiques! El missatge és clar, directe, contundent i, a sobre, no podem escapolir-nos sota l'excusa de pensar que parla a uns altres o que és una crida genèrica. Jesús parla a la intimitat de cadascú i les seves paraules ressonen tan fort, són tan difícils de pair ( si és que ens ho creiem de debò) que busquem interpretacions, justificacions, edulcoraments...nosaltres no entenem perquè no en sabem més. La Paraula ens posa al límit, qüestiona tot l'ésser, tota la vida..i anem de corcoll buscant la manera de trobar una Paraula diguem-ne...descafeïnada? Jo crec que és així, que voldríem ser una mica estruç per protegir-nos de tot allò que ens pugui exigir massa, qüestionar massa. I ja hi tornem a ser! Torna a ser un problema ben nostre, ben propi de la naturalesa humana, tan fràgil, tan poca-cosa, tan necessitada de seguretats. Jo sempre tinc molt present les paraules del poeta Maragall, en el seu Cant Espiritual:

"home sóc i és humana ma mesura per tot quan pugui creure i esperar. Si ma fe i ma esperança aquí s'atura, me'n fareu una culpa més enllà?".

No trobeu que és exactament així? Som el que som. Estem digerint una Paraula tan forta que ens provoca una digestió ben feixuga. I quina és, doncs, la nostra esperança? Doncs jo vull creure, i crec!, que el Pare ens rebrà amb els braços ben oberts, que no ens farà culpa de res perquè, en la nostra petitesa, en la nostra incapacitat per acceptar obertament la seva Paraula, sí que vivim fent tot allò que bonament podem i sabem i escoltem des de la voluntat ferma de seguir els manaments del Senyor. I  segur que la nostra casa s'anirà fonamentant sobre roca, perquè  haurem viscut intentant fer de Jesús i de la seva Paraula , el nostre centre, els nostre anhel, el nostre fonament. Potser serà feble, potser serà esquerdat, potser serà irregular...però serà.

POSTMISSA: un grupet de joves van compartir conversa al llarg del vespre. Estona ben agradable, pel que m'han dit!

 

LA PROPOSTA D'AQUESTA SETMANA: Que posem la mirada en la Quaresma. Temps privilegiat per treballar la nostra roca i fer-la ferma, forta...que sustenti el pes de la nostra infinita limitació.

 

Una abraçada!

 

Montse

 

PD. Ah...i en els avisos, se'ns va anunciar que la setmana vinent hi ha festa gran! Celebració del dia de sant Ignasi. Una conferència a la tarda, una missa ben celebrada amb la xarxa Manresanet i un concert Gospel a l'església de Casp, a les 21:30h, per ajudar a tirar endavant el Magis 2011! Adjunto el pòster del concert!!