Informe missa 17 de setembre de 2011

Estimats!

Dissabte passat vam iniciar la celebració amb el nou fil conductor que ens acompanyarà fins  a la porta de l'Advent. Amb el lema "Per a mi viure és Crist", vam trobar un mural, fet per l'Eloi Aran, amb la imatge de la nostra ciutat ben a les fosques en la què només es detectaven uns petits punts de llum. La nostra ciutat, com tantes d'altres del nostre món, es troba immersa en la foscor dels qui pateixen, dels qui necessiten llum, dels qui esperen ser rescatats..i nosaltres i el Casal, potser podem esdevenir un punt de llum que irradiï en aquesta ciutat. Una llum al carrer Balmes que és convidada a reconèixer, entre tanta foscor, altres realitats i altres persones per les que la Bona Notícia de l'Evangeli seria el seu consol i la seva força. Per aquest motiu, la Núria Reventós ens va parlar de l'hospitalitat de Lourdes: primer testimoni d'un punt de la nostra ciutat que demana llum i que, alhora, és llum, perquè el Crist hi té posada la seva mirada. Al llarg de totes aquestes setmanes, llegirem molts textos evangèlics que giren entorn la imatge de la vinya i dels vinyaters: Què és la vinya sinó la nostra pròpia ciutat? La pròpia gent, amb rostres i històries descongudes que anem trobant cada dia? Qui són els vinyaters sinó nosaltres mateixos que rebem del Pare la missió de treballar-hi? I és a través de l'altre, especialment del qui està en la foscor, que descobrim el rostre del Crist. Perquè, com diu Sant Pau, per a mi viure és Crist.

Aquí l'informe:

PREVERE: Llorenç Puig

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa); Xavi Casanovas ( trompeta); Cristina Isern ( violí), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Jóse, Maria Torras i Carles Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants.

LECTURES:

Is 55,6-9

6 Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. 7 Que l'injust abandoni el mal camí, i el malèfic, les seves intencions! Que tornin al Senyor,

que és compassiu,al nostre Déu,tan generós a perdonar!8 «Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. 9 Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra.

Fl 1,20c-24.27a

Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. 21 Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m'és un guany; 22 però si continuo vivint, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. 23 Estic agafat per dos costats: d'una banda, tinc el desig d'anar-me'n i d'estar amb Crist, cosa incomparablement millor; 24 però, d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.

27 Ara, a vosaltres, tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l'evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l'evangeli,

Mt 20,1-16a

1 »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2 Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. 3 Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina 4 i els digué:

»--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

5 »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6 Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:

»--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

7 »Ells li responen:

»--És que ningú no ens ha llogat.

»Els diu:

»--Aneu també vosaltres a la meva vinya.

8 »Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:

»--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

9 »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12 i deien:

»--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

13 »L'amo va respondre a un d'aquests:

»--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu.15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

16 »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

HOMILIA: Quin evangeli més impressionant,oi? Imaginem que portem molts anys treballant en una empresa, a jornada completa; però hi ha tanta feina i s'han d'arribar a complir tants objectius que contracten algú, un jovenet que acaba de sortir de la universitat, posem per exemple, i li donen unes poques horetes per reforçar l'equip de professionals...i, a final de mes li paguen el mateix!!! Jo diria que el comitè d'empresa, com a mínim, es posaria en marxa per reaccionar en contra d'aquesta acció. Quina justícia és aquesta? No és una presa de pèl descomunal? Als ulls humans i a l'enteniment humà, aquesta situació li resulta absurda però als ulls de Déu la resposta és clara: "tens enveja perquè sóc generós?". Una altra vegada topem amb un evangeli que no ens deixa indiferents..m'agrada molt recordar Maragall en aquells versos que diuen així: "home sóc i és humana ma mesura per tot quan pugui creure i esperar/ si ma fe i ma esperança aquí s'atura, me'n fareu una culpa més enllà?"..amb quanta bellesa i delicadesa va expressar Maragall el que potser molts sentim davant de textos com el d'aquest evangeli. No comprenem la lògica de Déu perquè no és la nostra lògica. El pla de Déu s'escapa del nostre pla; "els vostres camins no són els meus" ens diu Isaïes. Què fer, doncs?. Com aprendre a ser fidels al Crist amb tanta generositat i fidelitat? Potser podem deixar ressonar el testimoni de Pau: la confiança que Crist és amb nosaltres, malgrat tot. El desig de descobrir el seu rostre i la seva proximitat. L'esperança de la nostra trobada amb Ell cara a cara i, mentrestant, seguir treballant i vivint en la nostra vinya particular, amb més o menys encerts, amb millors o pitjors fidelitats però amb la mirada posada en un Crist que en envia al món i que ens necessita al món. I segurament no serà bo perdre'ns en intentar comprendre la lògica del Déu. Intentem més aviat comprendre què hem rebut, a què estem cridats i  on hem estat enviats. 

Aquí teniu la pregària, escrita per la Saida Francia) que vam llegir després del comunió. Queda com a proposta que sigui lectura per cada dia d'aquesta setmana quan ens llevem, quan anem a dormir....

PER A MI, VIURE ÉS CRIST

Pare bo, em pregunto què passaria avui en la meva vida si aquestes paraules 

fossin totalment certes i sinceres. Sí, confiança cega en Tu, descentrament per 

acostar-me a l'altre, disponibilitat i entrega total per a la missió que em tens

preparada, per ajudar-te a construir el Regne. Sona fort ¿oi? i a la vegada quin 

goig !!! Saps que al costat del desig de fer realitat aquesta afirmació hi ha 

pors, vertigen, incomoditats.....Ja ho veus, Senyor, sol/sola segur que no puc, 

no en sóc capaç. Amb totes les meves limitacions, et necessito al meu costat,

per anar fent cada dia petites passes i arribar a dir amb la boca ben gran i la 

veu ben alta que VIURE és CRIST per a mi. Ajuda'm, Senyor, per tal que el meu 

comportament sigui digne del teu evangeli.

Bona setmana a tots!

Montse