Informe missa 24 de setembre de 2011

Estimats!

Aquest dissabte, Mare de Deú de la Mercè, patrona de Barcelona. Que ella inspiri aquestes setmanes en les que mirem la nostra ciutat descobrint els llocs i les persones des de les que Crist ens crida i ens parla. Aquesta setmana, el Nacho Queralt ens ha parlat del Josep. Un home que ho ha perdut tot. Tinguem-lo també ben present, doncs!

Aquí va l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Maria Torras, Albert Mitjans i Xavi Matabosch ( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES

Ez 18,25-28
25 »Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra?26 Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. 27 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. 28 Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà.

Fl 2,1-11 ( o Fl 2,1-5)

1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d'encoratjament, de consol en l'amor, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i compassiu, 2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts. 3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. 5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:6 Ell, que era de condició divina,no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,7 sinó que es va fer no res:prengué la condició d'esclaui es féu semblant als homes.Tingut per un home qualsevol,8 s'abaixà i es féu obedient fins a la mort,i una mort de creu.9 Per això Déu l'ha exaltati li ha concedit aquell nom qe està per damunt de tot altre nom,10 perquè en el nom de Jesústothom s'agenollial cel, a la terra i sota la terra,11 i tots els llavis reconeguinque Jesucrist és Senyor,a glòria de Déu Pare.

Mt 21, 28-32

28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:

»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.

29 »Ell li va respondre:

»--No hi vull anar.

»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

»--De seguida, senyor.

»Però no hi va anar.

31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

-El primer.

Jesús els diu:

-Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

HOMILIA:Una vegada més, un evangeli fort, colpidor, que no deixa indiferent. Un evangeli que seguint la tònica de les darreres setmanes, EM DESCOL·LOCA. En el fons, suposo que no estem (o no estic) preparada per acceptar que les prostitutes, borratxos, drogaddictes... “lo peor de lo peor” passin davant meu en el cami cap al Regne de Déu. És que si ho pensem de veritat... és fortíssim ¿no? I ho diu ben clar, no sembla que admeti gaires interpretacions. L’Alexis, ens plantejava que en el fons, el “kit” de la qüestió i de tota la nostra vida, el que realment compta és quelcom tant simple com: "vas o no vas a la vinya?”. Pregunta ben directe.. ale... Més enllà de les nostres paraules plenes de bones intencions, de la nostra dedicació al Casal Loiola i a mil històries pastorals (catequesis, grups...),de les nostres pregàries i hores de reflexió.... més enllà de les nostres “queixes i reclamacions” cap a Déu i les nostres excuses (d’això en som ben experts) ....en darrer terme, la pregunta serà: “molt bé tot el que m’expliques.... el teu currículum... però al final, ¿has anat a la vinya o no hi has anat?” I a més, no em diguis que no saps a quina vinya anar, no et passis la vida buscant vinyes espectaculars, comença únicament mirant al teu voltant, el teu dia a dia.

¿Has estat al costat d’aquells que t’han necessitat? ¿Has donat de menjar, de vestir, has anat a visitar als teus germans....? I en aquest moment, és un SÍ o un NO. No hi han “peròs”.. tota la resta... no importa. I encara que sigui en l’últim moment, és això el que compta. I això és el que ens costa de pair: jo tota una vida fent “mèrits”, i aquell que ha portat una vida tan indigne, al final de tot, quan ja no li queda res, quan ha tocat fons i ho té tot perdut, resulta que li entra el penediment, canvia, decideix anar a la vinya i em passa davant.¡Quina injustícia!. I és que les coses no van per aquí.. Déu segueix una lògica totalment diferent... i que no entenem.

Que aquesta setmana, la pregària que vam llegir després de la comunió ens ajudi a comprendre aquesta lògica:

 

TINGUEU ELS MATEIXOS SENTIMENTS QUE VA TENIR JESUCRIST

Senyor, avui tinc un gran desig que em crema per dins: Com m’agradaria viure amb els mateixos sentiments que tingué Jesucrist !!! Et confesso que no sé ben bé com fer-ho.  Diuen que la mirada és el reflex de l’ànima, de l’essència de la persona, i és per això que primer de tot et demano que m’ajudis a tenir la mateixa mirada de Crist. Una mirada que m’imagino transparent, neta, plena a vessar d’estimació i amor cap els altres. Sincera, profunda, capaç d’anar més enllà i veure el més profund del germà. Una mirada que ben segur transmetia tanta pau i serenor.... portadora de perdó i reconciliació. Una mirada que no jutja i que va donar sentit a tota la seva vida.

Si, una mirada amb una brillantor especial que m’ha interpel•lat i m’ha semblat reconèixer en el Germà Roger de Taize , en Vicens Ferrer, en Teresa de Calcuta.

Dóna’m Senyor, un boci d’aquesta mirada...

Una abraçada!
 
Saida