Informe missa 10 de setembre de 2011

Estimats!!

Aquest dissabte vam tenir una eucaristia que va ser motiu de celebració: el bateig del Marc, nét del Joan i la Montserrat Socorro. Enhorabona, doncs, a la família i, alhora, a tots plegats: la comunitat universal ha rebut un nou membre.

I ara, l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Joaquin Menacho, Carme Grimalt i Albert Mitjans a les guitarres. Laura León al violí i una servidora als cants.

LECTURES

Sir 27,30-28,7

30 La rancúnia i la ira són també coses detestables,i, tanmateix, l'home pecador les manté.1 El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,que no deixarà passar cap de les seves faltes.2 Perdona les ofenses que t'hagi fet el teu proïsme,i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.3 Si un es manté furiós contra un altre,

¿com pot pretendre el perdó del Senyor?4 Si no té pietat d'un home que és com ell,¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?5 Si l'home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?6 Pensa en la teva fi i deixa d'odiar,pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.7 Recorda't, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,recorda't de l'aliança de l'Altíssim i passa per alt les ofenses que has rebut.

Rm 14,7-9

 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.

Mt 18,21-35

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

HOMILIA: Em fa la sensació que portem un parell d'eucaristies remogudes, amb deures clars i,a la vegada, no fàcils. Enllaçant amb l' homilia del dissabte passat, l’Alexis va tornar a interpel·lar-nos de forma molt directa i intensa amb el tema del perdó.  I ja és això, ja és bon senyal que sortim una mica incòmodes d’una eucaristia ¿oi?

D’acord, puc esforçar-me per recuperar un germà, acostar-me a aquell qui més em costa, perdonar aquell que m’ha fet mal una vegada, potser dos o tres màxim….  però es que Déu em demana que perdoni 70 vegades 7, és a dir, infinites vegades, és a dir, sempre … les vegades que calgui. Quina bogeria!!!!  Decididament l’ésser humà, almenys jo, sóc incapaç de fer-ho !!!

Per entendre aquesta lògica de Déu (que sembla impossible), l’Alexis ens va donar una pista molt clara: fer una cura d’humilitat i acceptar que el nostre deute amb Déu és immens. Ser conscient que visc de miracle, d’un miracle d’amor i de perdó! D’un perdó immerescut que m’ha arribat. He estat rescatat i no hauria pogut pagar mai el que he rebut!

I és que no som del tot conscients que a Déu li devem la Vida !!! I això que diem alegrement és molt fort !! Li devem tot el que som i tot el que tenim.

Jo, sovint, no puc evitar pensar quants regals em fa Déu i no puc deixar de sentir-me tan afortunada!!  Fins aquí, tot perfecte… molt maco....ara bé, si vaig una mica més enllà.. doncs m'adono que en veritat no sóc conscient i/o  prou humil per acceptar que, en definitiva, no m’ho mereixo,  que són regals perquè sí, sense tenir-ne jo cap mèrit, ni un.  ¿Tots els dons que hem rebut? ¿I tota l’estimació incondicional rebuda d’aquells que ens envolten?, ¿ I tants amics? ¿i la família? ¿I tantes vivències a agrair? 

I amb tot, l’amor sense mesura d'un Déu  amb una “santa” paciència ens perdona una, dos, mil… i infinites vegades, tantes vegades com tantes vegades ens equivoquem (que segurament en són unes quantes cada dia). Com deia l’Alexis, malgrat el meu “NO” a Déu, Ell ve a mi i m’agafa de la mà, es deixa ferir pel meu pecat, es deixa tacar per la meva brutícia per tal d’abraçar-me, caminar amb mi, conduir-me de retorn a casa.

Potser doncs el que ens cal és pregar perquè ens sentim de veritat deutors i perdonats per Déu. Que siguem capaços d'admetre que mai no arribarem a pagar-li tots els nostres deutes. I, a partir d’aquí, des d'aquesta humilitat i petitesa, que Déu ens ajudi a viure amb coherència, essent conscients de la immensa desproporció entre el nostre deute amb Déu i els petits deutes del dia a dia entre nosaltres. 

Una abraçada,

Saida Francia