diumenge, 4 de setembre del 2011

Informe Missa 3 de setembre de 2011



Estimats!

Ahir ens vam retrobar de nou. Comunitat del Casal que recomença una altra vegada, que segueix en el seu pelegrinatge per la vida intentant respondre al Crist, a la seva crida. Molts encara estan de vacances o fora de la ciutat però els hem tingut ben presents: com la M.Àngels Melgosa que ahir mateix viatjava cap a París per iniciar dos anys de formació: Malgo!! Que et vagi molt bé. Estem en comunió amb tu. Per altres, l’estiu ha estat moment de bones notícies: ha nascut la Martina, filla del Xavier Fernàndez i la Mercè Garí: enhorabona,pares!!!I, alhora, el curs de la vida també ens dóna, de vegades, moments de dolor. Avui acompanyem en la nostra pregària la família de la Carme, la Teresa i el Joan Grimalt que han perdut la mare darrerament. I seguim també pregant pel Lau i pel Francesc que segueixen en mans de metges. Amb ells estem units en la pregària! I també sabem que el Jesús Renau va tenir un ensurt també de caràcter mèdic i que ja es troba força millor.Ànim, doncs, Jesús!

I aquí l’informe!

PREVERE: Alexis Bueno

LECTURES:

Ez 33,7-9
»A tu, doncs, fill d'home, t'he fet sentinella del poble d'Israel. Quan sentis un crit d'alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. Si jo amenaço el malvat dient-li: "Malvat, segur que moriràs", i tu no l'adverteixes ni li dius res perquè s'aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu, et demanaré comptes de la seva sang. Si tu, en canvi, l'adverteixes que s'aparti del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la vida.

Rm 13,8-10
No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar,no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.

Mt 18,15-20
15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.

MÚSICS: Xavi Casanovas, Júlia Diaz i Carles Mitjans a les guitarres i una servidora als cants..amb la sempre constant Saida Francia al control del PPT dels cants.

HOMILIA: L’Alexis ens va centrar en l’evangeli convidant-nos a una reflexió des de l’ inici:”penseu un moment en alguna persona que us costi, que no us caigui bé, que només de veure-la o pensar-hi ja us posi nerviosos o de mal humor”. Amb aquesta imatge, vam resseguir l’evangeli. Què és el que faríem nosaltres i el nostre món? Segur que criticar l’altre, segur que apartar-nos-en i no voler-ne saber res de res. Mirar-lo, com a mínim, des del recel. I, com sempre, Jesús, amb la seva Paraula, ens torna a descol·locar  Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà”. Una vegada més, l’Evangeli esdevé una forta provocació. He pensat moltes vegades que potser estem massa acostumats a escoltar l’Evangeli com si fos una paraula externa a nosaltres; com si ens expliquessin historietes d’un altre temps que trobem precioses, impressionants però que defugim d’escoltar com si ens parlés a nosaltres mateixos. I resulta que ens parla a cadascú de nosaltres! Jesús ens diu: “mira, mac@, auqesta persona que tens al cap i que l’Alexis t’acaba de dir que hi pensis tota l’estona…ara mateix, vés a buscar-la i guanya-la com a germà.” I, us tornaré a ser sincera –seguint amb les meves idees temeràries- jo penso: “ doncs mira, Senyor, que vingui ell o ella primer. A sant de què ara jo m’he de moure per anar a buscar aquest/a impresentable? Si algú fa malament és ell/a…No pas jo!”…quin pensament més horrible,oi? Mal esperit, segur! I aleshores t’adones que tens el cor tan dominat pels mals esperits que - com deia una de les persones de la comunitat en el moment de les pregàries- potser la imatge de la persona que no puc suportar sóc jo mateix/a!! I tant, pensava jo!
L’evangeli, una vegada més, no és una proposta genèrica que podem més o menys interpretar o adaptar a les nostres necessitats. No deixa escapatòria. Més clar, impossible.
I també, com és habitual en Jesús, no es queda tranquil deixant anar  una sola idea d’aquestes tan directes. De seguida llença la segona, per si de cas algú de nosaltres estava intentant trobar-ne l’aplicació light a la seva vida:” Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel”. O sigui, res de res d’exigir que sigui l’altre el qui em vingui a buscar! Participar del Regne passa per anar a retrobar el germà a la terra. També ens deia l’Alexis que una de les primeres preguntes que Déu fa a l’Antic Testament és precisament aquesta: On és el teu germà?
Amics, serà aquesta la pregunta clau que ens obrirà les portes del Regne? Estem a data d’avui preparats per respondre-la? En la mesura que ahir a tots ens va venir al cap la imatge d’alguna persona, la resposta és NO. No estem preparats. Sabem molt bé on és el nostre germà. El que tenim clar és que no mourem un dit per ell. M’equivoco? Potser aquesta pot ser la nostra aventura per aquest curs: Cerquem el nostre germà i anem-lo a trobar. Segur que el nostre actuar serà més agradable als ulls del Pare.

Una abraçada a tots!

Montse

2 comentaris:

  1. Montse, moltes gràcies pel teu recordatori! Estic recent arribada a París, i a l'eucaristia d'aquest diumenge m'he sentit molt unida a la comunitat del Casal.
    "On és el teu germà?" El meu germà és en el vincle, en tot allò que faig per estrenyer els llaços de la fraternitat. Per això entenc que quan n'hi ha dos o tres de reunits, realment units en l'amor, Déu no s'hi pot resistir...
    Una abraçada per tots!

    ResponElimina
  2. Un retrobament ben maco i viscut ahir !!!

    Quina passada això d'estar realment units en l'amor, Malgo !!! Molta sort per Paris... desde el Casal estarem en total comunió amb tu.

    I parlant d'amor... MOLTES, MOLTÍSSIMES FELICITATS A LA MONTSE I EL JOAN que avui celebren 20 anys de casats... que Déu els ajudi a regar el seu amor dia a dia com fins ara !!!

    Una abraçada ben forta a tots

    Saida

    ResponElimina