Informe missa dia 12 novembre de 2011

Estimats!

Comunitat que avança, que es va acostant ja al temps d'Advent i que segueix preguntant-se on són i qui són els nostres germans més petits. Dissabte, testimoni preciós de la Mercè Mariné amb el testimoni d'una persona que només troba, en l'alcohol, lúnica companyia, l'única amistat, l'únic consol. Dissabte de CIM i, per tant, infants, joves, famílies..com sempre...vida a vessar!

Aquí va l'informe:

PREVERES: Pedro Rivero ( presidint..per primera vegada al Casal després de la seva recent ordenació), Alexis Bueno i Jaume Flaquer.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Pr 31,10-13.19-20.30-31
10 Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. 11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; 12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. 13 Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit 19 Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. 20 Obre la mà als pobres, l'allarga als necessitats. 30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. 31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.

1Te 5,1-6

1 Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. 3 Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. 4 Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. 5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. 6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

 

Mt 25,14-30

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. 19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

-Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

21 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

-Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

23 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26 »Però l'amo li va respondre:

-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

HOMILIA: El Pedro va fer una homilia centrada en l'evangeli.  Fragment preciós. I, com passa moltes vegades, m'inspiro en les seves paraules per compartir amb vosaltres aquest espai. "Un home va confiar els seus béns als seus servents i va marxar": Déu mateix és l'artífex de tot el que som, començant per la nostra existència. Quina importància té haver rebut molt o poc? No seria més encertat posar l'accent en la confiança que diposita el Pare en cadascú de nosaltres? Déu ens ho regala tot, ens ho confia perquè es refia de nosaltres; fiar-se de l'altre pressuposa un amor incondicional i una generositat sense límit. Impressionant. I ,a sobre, se'n va. Confia tant que queda a les nostres mans fer rendir el que hem rebut, amb total llibertat. I aleshores apareix la nosra petitesa: no sempre som capaços de respondre a tanta fidelitat; la gratuïtat del seu amor és tan immensa que, pobres de nosaltres, fem el que podem! I, poser massa sovint, no sabem com gestionar ni el que hem rebut, ni la llibertat que ens ha estat donada ni la confiança que ens ha estat posada a les nostres mans.És com si la persona que més estimem en aquest món ens fes un regal i enlloc de desembolicar-lo i compartir-lo amb aquells que no tenen el mateix, el deixéssim ben desat en un altell de casa per la por a perdre'l, a fer-lo malbé, a gastar-lo. I segur que aquesta persona tan estimada, no deixarà de fer-nos regals, any rere any, sense cansar-se, fidelment, perquè l'amor és més fort i més gran. Aquest evangeli ens convida a fer una contemplació de nosaltres mateixos..i crec que tocaria fer-la davant d'una Creu: Tu, Senyor, que m'ho has donat tot...has estat capaç de donar la vida; en la teva creu, Senyor, en les teves nafres hi ha la meva petitesa, la meva infidelitat, la meva por...Com Santa Teresa que descobria en les ferides de Jesús, ferides provocades per ella mateixa! Obrim els ulls, doncs! Reconeguem el que hem rebut...i no busquem heroïcitats pensant que fer rendir el que he rebut depèn de nosaltres mateixos. Misteriosament, segueix essent Déu mateix qui alimenta la nostra vida i ensfa créixer i començar i recomençar. Abaixem els ulls, doncs, davant del Crucificat.

 

I, una vegada més, la pregària que la Saida, ben fidelment, ens regala cada dissabte. Estiguemen comunió a través d'aquest text al llarg de la setmana.

 

HAS ESTAT FIDEL EN POCA COSA

Senyor, GRÀCIES per la teva gran fidelitat incondicional en poca cosa. ¿T'ho podré arribar a agrair com et mereixes algun dia?

GRÀCIES, perquè en la meva vulnerabilitat, en la meva petitesa i la meva fragilitat, en les meves infidelitats...Tu sempre has estat fidel !!!

Que gran que és això !!!

GRÀCIES, Pare, perquè puc experimentar la teva incomparable fidelitat. Sí, una fidelitat que mai no es cansa de les meves "tonteries" i que m'esperona a caminar i avançar.

¿Saps? Jo també vull i desitjo ser-te fidel, Senyor. I no solament en els millors moments, que en definitiva no deixa de ser fàcil, sinó especialment en els moments de foscor i desolació, en aquells moments en els que sembla que no hi ets, quan et busco i no et trobo,

És com si necessités massa coses per ser-te realment fidel, Senyor, masa seguretats i evidències, mentre Tu ets el gran "mestre" de fidelitat en poca cosa. ¿M'ensenyes? Intentaré aprendre !!!

Senyor, GRÀCIES per la vida que m'ha estat regalada.

GRÀCIES per tots els talents que m'han estat donats de forma gratuïta. Poca cosa, sí, però desitjo posar-los al teu servei, al servei dels altres.

Una abraçada ben gran!!

Montse