dimecres, 23 de novembre del 2011

Informe missa dia 19 de novembre de 2011

Estimats!

Dissabte, celebració de final d'any litúrgic: festa de Crist Rei. Amb aquesta Eucaristia s'acaba tot el cicle i ens preparem de nou per recomençar amb aquest Advent que ja s'anuncia. I, per acabar també, amb els que ha estat el fil conductor de tot aquest temps, vam poder escoltar un altre testimoni d'un "d'aquests germans meus més petits". Els qui pateixen malaltia i, alhora, l'anonimat i la soledat en trobar-se malalts en un país o ciutat en la que ni tan sols són reconeguts com a ciutadans..són els sense nom.

Aquí l'informe:
PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt i Júlia Diaz ( guitarres), un cor de segones veus ( Marta Molins, Júlia Diaz i Montse Puiggròs) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants.  Aprofito per comentar que aquest equip de músics es va passar tota la tarda del dissabte assajant i preparant noves cançons sota la direcció del Xavi Casanovas. I el resultat...excel·lent!! Gràcies per aquest servei a la comunitat.
LECTURES:
Ez 34,11-12.15-17
11 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. 13 Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs:

1Co 15,20-26.28
20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
 
Mt 25,31-46
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

HOMILIA: No podem quedar-nos tranquils desprès de llegir l’evangeli d’avui. Ens presenta dues alternatives clares: el Regne o el Foc etern. Tot en funció de la nostra resposta davant la necessitat del germà: el qui té fam, el despullat, el malalt, el qui està exclòs,… Hi ha una identificació radical entre Deu i els més necessitats, marginats de la societat, els qui no compten per a res. Un Crist rei pobre i amb els pobres.

L’evangeli és clar: el judici serà sobre tot el que hem fet per a ells. Potser nosaltres escriuríem un altre Judici Final: “Veniu a mi els que heu estat bons pares, bons professionals, cristians formats, no heu fet mal a ningú,… » Tot això ho hem de fer però no és ben bé això el que diu l’evangeli.

El testimoni d’avui: Gregoire Ahongbonon. Desprès d’haver viscut l’amor de Deu al sentir-se salvat ell mateix, va acollir el més menyspreats de la seva societat: els malalts mentals a Costa d’Ivori. Homes i dones marginats, aïllats, alguns tancats i lligats per anys als que ell ha anat tornant la seva dignitat en els seus centres.

Mirem al nostre voltant, estem oberts als qui ens necessiten ? Anem per la vida amb els ulls ben oberts i amb ulls de tendresa per captar el qui té fam, esta sol, està malalt,és foraster…? I un cop hem vist la necessitat, ens decidim a fer alguna cosa, per mínima que sigui per ajudar, aportar el nostre granet de sorra? Jesús ens demana sortir de nosaltres mateixos i no cansar-nos d’estar al costat dels més necessitats. De vegades els tenim molt a prop, en el nostre entorn, altres vegades hem de fer un esforç per trencar la nostra bombolla de comoditat per anar més enllà.

CATEQUESI INFANTS: Els nens presentaren una cartolina amb dues columnes: coses que fa un rei :esquiar, anar a festes, viatjar,etc… i coses que fa Jesús: ajudar els altres, perdonar, donar de menjar els pobres,…. Van concloure que JESÚS ÉS UN REI MOLT ESPECIAL.

I per acabar aquest informe...la darrera pregària que la Saida Francia ens ofereix. També li agraïm aquest regal que ens ha anat fent setmana rere setmna..i a partir de la setmana vinent:nou fil conductor!

UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS

 
La veritat, Senyor, és que aquestes paraules teves són fortes i contundents.
Sento que em dius: Deixa de dir coses boniques sota el títol de cristiana, de filosofar sobre com arreglar el món... i vinga, fes alguna cosa , que hi ha molta feina !!!
Saps que a cops visc com "si res estigués passant", mentres el món crida i pateix. No m'agrada gens, però davant teu no me’n puc amagar. Avui vull demanar-te, Senyor, que la realitat m’interpel•li de veritat,... que no em sigui indiferent. Sóc conscient que això porta més patiment, més compromís... però és que no vull passar per la vida de puntetes... vull viure al màxim, intensament, amb sentit.
Prou coneixes que a cops passo pel camí com el sacerdot o el levita, ben lluny de l’actitud del samarità.
Dóna’m, Senyor, la humilitat que em cal per reconèixer i sentir la teva compassió. I no per sentir-me bé (que també!), sinó perquè m'ajudi a contemplar el patiment i neixi en mi una mirada "compassiva", autèntica cap al germà, una mirada que em porti a actuar.
Tu ens estimes amb bogeria, perquè per a Tu cadascú de nosaltres som únics, un bé preciós, valuós, que cal cuidar. I jo, desitjo arribar a tenir aquesta mateixa mirada cap aquells que m'envolten.
Tant de bo, amb la constància de la pregària, cada dia pugui dir amb més força: SÍ, EN TOT, SERVIR I ESTIMAR



Us recordem que tots aquells qui vulgueu, el proper dissabte dia 26 estem tots convidats a un mini-recés per tal de preparar-nos per l'Advent; de 17h a 19h al mateix Casal Loiola. Bona setmana!

Fermín i Gloria

1 comentari:

  1. És que l'Evangeli és tan fort! Sembla que ens cal una vida, i molta pregària per anar assimilant el que hi ha! Gràcies als germans, al seu servei i la seva fe cadascú segueix endavant. Dissabte, entrem en Advent: Déu en advent, Déu que està venint... com ens trobarà?

    Alexis

    ResponElimina