Informe 1r Diumenge d'Advent 2011

Estimats!

Inici d'any litúrgic! Celebrat, novament, en una comunitat que aplega, setmana rere setmana, unes 300 persones. Ahir teníem ben presents els amics del CIM que han estat a Banyoles en una sortida de tot el cap de setmana. També vam comptar amb la presència d'una setantena de joves de 3r i 4t ESO que van dedicar el dissabte al voluntariat i, alhora, un bon grup de persones també implicades en el Gran Recapte d'aliments que s'ha convocat aquesta dies. I també ahir, un grupet de membres de la comunitat es van reunir a les 17h per fer un "mini-recés" per tal d'aprofundir en els textos d'aquest temps litúrgic que comencem. Molta vida, moltes experiències viscudes per celebrar i per agrair davant la llum d'una corona d'Advent que ahir començava a anunciar que Déu arriba, lema que ens acompanyarà durant tot aquest temps d'Advent.

PREVERE. Alexis Bueno

MÚSICS: Jóse Paz, Carme Grimalt, Pau Rovira, Ignasi Canela, Albert Mitjans, Carles Mitjans ( guitarres), Cris Isern ( violí), Victor Jordà  ( bateria) i una servidora als cants.

MONICIÓ D'ENTRADA:l'equip de litúrgia oferirà, al llarg d'aquestes quatre setmanes que tenim per davant, una monició d'entrada per tal de centrar el sentit de la celebració de l'Eucaristia. Una monició directament relacionada amb una imatge ( aquí la teniu adjunta) que apareixerà projectada al llarg de tota la celebració. Aquí transcrivim la monició:

Iniciem l’Advent. Venim d’un temps en el que hem fet contemplació del dolor que hi ha a la nostra ciutat. Déu, el nostre Pare, fa molt de temps que ens va donar tot el que tenim, tot el que som..aquesta terra, aquesta humanitat, aquesta vida. Tot va quedar a les nostres mans. Què n’ hem fet de tot el que hem rebut? Hem construït un món en el que la riquesa ha generat pobresa, el benestar ha generat indigència, la conquesta de la pau s’ha buscat a través de la guerra…Quina resposta podrem donar a aquest Déu que ara ens anuncia el seu retorn? Isaïes  es preguntava: “Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?” Preguntem-nos-ho també avui, posant la nostra mirada en aquesta imatge. I estiguem atents, vetllem..Déu arriba i la humanitat que trobarà no està pas a punt. I, malgrat tot, Déu segueix essent fidel. Veniu, Senyor Jesús! Anhelem la vostra presència i supliquem el vostre ajut.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel•lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

HOMILIA: Inici d'any litúrgic. Amb l'Advent, Déu ens anuncia el seu retorn...com trobarà casa nostra? La història de l'Advent és la d'una pobra humanitat que desitja fervorosament la nova arribada de Déu i que s'alegra de saber que s'anuncia ja el seu retorn i, alhora, això li permet veure què és allò que no està massa endreçat, massa a punt. Qui no endreça i prepara casa seva quan sap que li arriba un convidat? I, aleshores, aquesta pobra humanitat pren consciència que hi ha massa coses per endreçar; que amb el temps que li ha estat donat s'ha anat abandonant a si mateixa i ha anat deixant que la indiferència, la desigualtat, l'egoisme anessin guanyant terreny...i apareix aleshores el clam del profeta Isaïes "Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?". El clam d'IsaÍes podria ser també el nostre, ara i avui; en aquesta ciutat nostra en la què hem anat descobrint, al llarg de la tardor, tants punts que cridaven a la justícia, al consol, a la pau. Déu arriba i ens cal endreçar casa nostra i la imatge de l'ndigent que ens ha acompanyat al llarg de la celebració ens dóna pistes en aquest sentit. Què fer aleshores? Probablement, seguir admirant-nos d'un Déu que, malgrat tot, és fidel a nosaltres i torna i retorna sense cansar-se. Potser ens toca dipositar en Déu tota la confiança que ens sigui possible; vetllar i restar atents a la seva arribada; revisar les nostres actituds i demanar-li que ens aculli de nou, que ens mostri de nou els seus camins i, sobretot, no deixar d'agrair-li la seva fidelitat inacabable. És Déu qui vetlla per tots nosaltres. Veniu, Senyor Jesús!

Bona setmana!

Montse