Informe missa 5 de novembre de 2011

Estimats!

Aquest dissabte, missa més que multitudinària!! 100 joves havien participat al voluntariat que promou l'equip de monitors de l'ESO de Joves Loiola; el Fòrum havia celebrat la seva assemblea...missa tan plena de gent, tanta vida, tantes coses per compartir..com el testimoni de les noies qye ens van explicar la seva experiència amb els avis....La suma de tot plegat... impressionant!

Aquí l'informe:

PREVERES: Francesc Padrosa ( presidint), Alexis Bueno, Jaume Flaquer i Jóse Montobbio.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà (bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Pau Rovira, Albert Mitjans, Ignasi Canela i François Masson( guitarres), Laura León i Cris Isern ( violí)i Xavier Fernández a la direcció de cants.

LECTURES:

Sv 6,13-17
Aviat es fa conèixer al qui la desitja. 14 Qui matina per trobar-la no s'haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. 15 És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, 16 perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d'ella, se'ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. 17 Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció.

1Te 4,13-18

13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.

 

Mt 25,1-13

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades:

»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

9 »Les assenyades respongueren:

»--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»--Senyor, Senyor, obre'ns!

12 »Però ell va respondre:

»--Us asseguro que no us conec.

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

HOMILIA:

Hem començat un cicle de tres diumenges amb tres paràboles del Final dels Temps; les deu joves, els talents i el Judici Final. Encara que "els finals" els veiem sovint lluny, no és menys cert que no per això deixem de programar-nos i planificar-nos constament a la vida per a preparar l'arribada dels esdeveniments propis de la nostra existència........

Però aquest final del que parla la paràbola d'avui no es planifica ni es programa com els altres.....Mirar el que al "Final" serà veritable, el que tindrà pes, és despullar-se de tot el que vivim ara cercant allò que es autèntic i decisiu ja ara. I què és?Jesús promou la insolidaritat?

Una festa molt important (les Noces de Déu amb la humanitat), una processó de torxes (estem a la nit) per acollir el Nuvi, que encara no arriba, no se sap quan vindrà.........Cinc joves amb les torxes preparades, altres cinc sense oli a les llànties ("si finalment ve el Nuvi ja tindrem temps d'anar a buscar oli o ja em deixaran").........De cop i volta, el Nuvi que es presenta, les 5 noies amb les torxes corrent a buscar oli, tornant a la festa però ........la porta és tancada. Visca el Nuvi, ei deixeu-nos entrar que no el veiem!!! No us conec.

Val, les noies no estaven preparades al moment decisiu, però no les podrien haver deixat entrar? I les altres noies, ¿no els hi podrien haver deixat ni tan sols una miqueta d'oli per encendre les seves torxes? S'està animant a què cadascú faci la seva i passi dels altres?

La crida, personal i instransferible

Ser solidaris, compartir, atendre els necessitats, tenir bon cor (com el bon samarità),servir els altres posant-nos els darrers etc,etc.... ¿no és això el què ens diu l'Evangeli? ¿No tenim borsa de voluntariat al Casal?¿ No obrim cada homilia una finestra per apropar-nos a realitats que no coneixem però que existeixen a la nostra ciutat?¿I doncs...? Llavors, ¿fem la nostra sí o no? Doncs no, de cap manera. Evidentment, és clau l'ajuda entre nosaltres, l'estimació, el servei....Però al Final, quan ens presentem davant el Senyor, cadascú portarà entre les mans el fruit del seu camí únic i intransferible: la seva resposta al Senyor. Ningú no pot creure per mi; soc jo qui haurà de fer la meva opció; ningú no podrà estimar per mi. Cap ONG, ni cap institució, ni el Casal ni ningú em podrà estalviar d'estimar personalment, directament, generosament el Senyor (el pobre, els vellets visitats el dissabte pels joves del voluntariat, els malalts mentals a l'Àfrica del Gregoire, el company sol i trist.........). Aquesta és la resposta que espera de nosaltres el Senyor: una resposta personal, sense delegar en ningú, generosa en amor. Perquè, com deia Teresa de Calcuta, quan ens trobem amb el Senyor no ens preguntarà sobre quants actes haurem fet al pròxim sinó quants haurem fet amb amor.

I l'oli de la llàntia?

Ningú no ens donarà ni un didal d'oli. Som nosaltres qui tenim la responsabilitat d'omplir la llàntia, responent a aquesta crida personal i intrasferible que ens fa el Senyor.¿Què podria ser aquest oli?:La valentia d'apuntar-se a un voluntariat, la valentia d'anar contra corrent, llegir l'Evangeli, creure-hi, intentar aplicar-ho a vida.....La pregària, que ens ajuda a que l'Esperit arreli en el nostre cor, en la nostra ànima,i vagi canviant les nostres actituds. Tenir esperança i compartir-la amb els altres amb alegria i il.lusió, com els joves del voluntariat que han compartit la seva alegria i ganes de viure amb gent gran i han obtingut un somriure de gent que se sent sola. Obrir els ulls i deixar-se mirar per Déu que és en l'altre .

Demano el Senyor que ens doni capacitat i saviesa per respondre a l'exigència evangèlica i que no em faci perdre de vista aquestes preguntes: Quina és la meva resposta personal i intransferible al Senyor? On busco el Senyor?

I, com sempre, compartim la pregària que la Saida ens regala cada dissabte.

NO T’ENTRISTEIXIS COM ELS QUI NO TENEN ESPERANÇA

Senyor, ¿recordes com he actuat amb el Bernat? ¿Recordes que aquest estiu t’has endut el seu germà amb Tu? Saps que em surt estar al seu costat quan em demana, oferir-li la meva espatlla perquè plori tot el que vulgui, pregar per ell... Però dir-li “no t’entristeixis com els qui no tenen esperança” ... No, això no em surt...No en sé !!!

¿Com em poden sortir aquestes paraules, sense que siguin ofensives, enmig de tant dolor, mentre un està assumint que aquell ésser estimat ja no hi serà més, almenys físicament en aquest món? I no tant sols això, Senyor; penso que davant la mort d’ algú molt i molt estimat, no sé si jo les voldria escoltar. Sí, ja ho sé que em falta molta esperança !!! De fet, em fa molta por no saber ni el dia ni l’hora..per a aquells qui més estimo i per a mi mateixa… quan potser no hauria de ser així.. però ¿Què vols que hi faci? Suposo que no sóc l’única.

Potser, Senyor, la clau és que vetllem. I no com aquell que es prepara per un examen fet un sac de nervis, sinó simplement vivint de manera autèntica, intentant apropar-nos a l’evangeli, sobretot, estimant i deixant-nos estimar. Molt complicat, i a la vegada, tinc la sensació que molt senzill.

Sóc conscient, Pare bo, que sovint visc despistada, vaig fent....i,de sobte, sento que em dius “ NO T’ADORMIS, VETLLA”... i llavors m’activo durant uns dies… i tornem a caure…i així una altra vegada….

Dóna’m Senyor, l’esperança, la fortalesa, la fe… perquè pugui entendre i acceptar millor el tema de la mort, perquè cada vegada aquesta vetlla pugui ser una mica més llarga, més viscuda, més sentida !!

Bona setmana a tots!
 

Albert Sitges i Glòria Milà