Informe 2n Diumenge de Quaresma 2012

Estimats,

segon diumenge de Quaresma. Fent presents, d'una manera especial, els amics de l'Espai Ignasià que estaven reunits durant tota la jornada i la comunitat Berchmans que estava de sortida a Hostalets de Balenyà. Sota el lema "voldríem veure Jesús" seguim caminant en aquest recorregut que tenim simbolitzat en un mapa col·locat a la paret del presbiteri i amb una motxilla, al costat de l'altar,que ens va recordant que ens cal anar buidant, anar deixant allò que ens fa feixuc el camí per tal de seguir avançant vers Jesús. Aquí teniu la monició d'entrada que servia per situar la celebració:

"Segon Diumenge de Quaresma. La setmana passada començàvem a prendre consciència que el camí que estem recorrent és, en realitat, un camí de descens. Viure la Quaresma significa fer camí amb l’únic desig de veure Jesús i ens adonem que caminar i allargar-li la mà no és possible si no ens anem descarregant de tot allò que ens separa de la seva ruta. Si no anem buidant la motxilla massa plena que carreguem a l’esquena.

La setmana passada arribàvem al primer punt del recorregut que apareix al nostre mapa: el desert. Avui Jesús ens convida a arribar a un altre destí: la muntanya, lloc de pregària i de silenci.Ensenyan’s la teva ruta, Senyor, que ens encamini a la veritat. Que aquesta sigui la nostra pregària per a aquesta segona setmana de Quaresma".

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Luis Jordà ( saxo), Jóse Paz, Júlia Diaz i Inés Gallés ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». HOMILIA:Ens trobem, aquest diumenge, amb un evangeli que ens deixa, com a poc, perplexos. La Transfiguració. Una escena ben coneguda i, alhora, ben difícil d'entendre. Pere, Jaume i Joan "veuen" Moisès i Elies al costat del seu amic Jesús. I, a sobre, senten la veu de Déu que assenyala Jesús com al seu Fill. La imatge només ens la podem imaginar si la col·loquem en el context d'una pel·lícula de ficció..i potser això ens deixaria una mica més tranquils. Però la imatge no apareix en una ficció sinó en l'evangeli; aquesta paraula que conté, per a nosaltres, alguna notícia que , una vegada més, ens costa tant de desxifrar i copsar en tot el seu abast. Intentem anar, doncs, per aquest camí; perquè, de fet, aquest dies és el que estem fent: un camí en el què ens cal anar desxifrant tots els enigmes que ens portaran, a la fi, a la trobada amb Jesús.Probablement, el primer que ens cal és preguntar-nos si nosaltres mateixos hem viscut alguna experiència similar a la que van viure aquells deixebles: Qui ha vist Déu d’entre nosaltres? Qui ha tingut una experiència semblant a la de la transfiguració? Qui ha tingut l’experiència d’una proximitat enlluernadora, on veia totes les coses clares? Això és el que busca el nostre explorador a la muntanya, oi? Veure, comprendre, i aleshores sí que creuré...Davant la formulació d'aquesta pregunta, la reacció és immediata: el silenci, el dubte, la perplexitat...home...una experiència tan clarivident com aquella...doncs més aviat no! Sembla que això avui en dia ja no es veu, ja no hi ha transfiguracions... Com si ens separés un abisme infranquejable respecte de l’experiència d’aquells deixebles. Però el nostre excursionista, que som cadascú de nosaltres, no volem quedar-nos aturats en aquesta perplexitat. I si allò que van veure, en realitat, no fos tan diferent a allò que nosaltres també podem veure? No devem ser pas tan diferents a Pere ni a Jaume ni a Joan! Ells eren homes del seu temps, i nosaltres també! Ells van abandonar Jesús en el moment més dolorós del seu Calvari, Pere el va negar mogut pel pànic...massa diferent al què faríem nosaltres? segurament no. Aleshores, què veien ells que no veiem nosaltres? L'Alexis ho explicava així:  veieren alguna cosa que, de fet, no acabaren d’entendre fins el fracàs total de la creu i l’experiència de la Resurrecció: la identitat més profunda de Jesús. Aquella experiència va ser la descoberta d'una mirada nova, diferent. Copsar la realitat molt més enllà del que sembla que es veu a primer cop d'ull. Adonar-nos que contemplar la realitat des d'una altra perspectiva ens pot obrir els ulls de tal manera que la realitat esdevé novedosa, diferent, sorprenent. Al costat d'aquells primers deixebles, hi ha hagut molts d'altres que han "vist": sant Ignasi mateix n'és un exemple. I tants d'altres testimonis de persones que han viscut i que viuen la seva vida "veient" la realitat i l'altre amb uns ulls que ens descol·loquen, que ens interpel·len, que ens fan adonar que, a voltes, anem passant per la vida veient parcel·ladament tota la realitat...I com es fa això? perquè el desig de saber-ho fer hi és!!! Doncs potser fent confiança en tots aquests testimonis, descobrint Jesús mateix en la manera de fer i de viure de persones que parlen d'alguna cosa que sí que han vist...persones que senten la veu de Déu en els qui clamen, en   els qui ploren.... Davant d'aquestes persones que potser tenen “transfiguracions” petites, parcials, només ens resta pensar: "jo no he vist, jo potser no veuré però crec perquè en aquesta persona hi ha Crist mateix, el qui ha mort, el qui ha fet tot el descens per renéixer a una vida nova. I me'l crec cegament. I nosaltres, que som uns simples exploradors en aquest camí, volem veure Jesús....es tracta de treure’ns coses de sobre. Què he de treure de la motxil·la?  Potser la temptació de “la” gran transfiguració que em confirmi. I en canvi, mirar, mirar senzillament, profundament, i preguntar què veuen els que semblen haver vist, per poc que sigui.I potser sí que cadascú hem tingut més transfiguracions de les que sembla... Seria una bona proposta, per a aquesta Quaresma, rellegir vides de sants, vides de testimonis que estan, ara i aquí, donant la vida pels altres perquè veuen més enllà del que veiem nosaltres? Potser sí.... Una abraçada! Montse