Informe V Diumenge de Quaresma 2012

Amics,

Ahir acabàvem el nostre itinerari quaresmal. La setmana vinent recordarem ja l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i se'ns anunciarà clarament la seva mort en Creu. Hem intentat, al llarg d'aquest temps, encertar els camins que Jesús ens ha anat assenyalant; hem intentat seguir la ruta que Ell ens mostra; la ruta que duu a trobar-nos cara a cara amb Jesús.I hem anat descobrint que seguir els seus camins implica buidar la motxilla, desprendre's d'un mateix...fer un camí de descens. Ahir començàvem la celebració amb aquestes paraules:

Davant el dolor i el sofriment que se’ns imposa, a voltes, a la vida, 

un clam desesperat ens podria dur a preguntar-nos: 

- Per què??

- Per què a mi??...

Llavors experimentem soledat, 

molta soledat: perquè tot sovint no hi trobem respostes...

Però sí podem fer un gir i preguntar-nos, en canvi: 

- Com (puc fer-hi front)?

- Qui (m’hi pot ajudar)?

- Per a què (em pot estar passant tot això)?

- Què en puc aprendre?

Ja una Llum comença a despuntar d’entre la foscor...

Perquè són preguntes, aquestes, que no s’esgoten en si mateixes, 

sinó que ens obren un NOU camí davant nostre: 

el camí que –amb Fe i al costat de Crist- podem recórrer 

per beure d’aquella Font que emana glops de Vida Eterna.

El camí que ens duu a la Joia de la Pasqua viscuda ben endins, 

al fons de cadascun de nosaltres...

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas, Jose Paz, Júlia Diaz ( guitarres), Victor Jordà ( caixa) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,31-34)

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor.

L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,7-9)

Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Evangeli segons sant Joan (Jn 12,20-33)

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

»En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

HOMILIA: Avui és el dia en què el nostre explorador descobreix, finalment, el rostre de Jesús. Aquest "Voldríem veure Jesús" - que ha estat el lema que ens ha acompanyat al llarg de tot aquest temps- pren tot el seu sentit. Hem anat seguint la ruta que ens marcava Jesús amb les seves paraules escrites en l'evangeli; hem anat buidant la nostra motxilla; hem descobert que seguir-lo i comprendre el seu missatge només és possible si vivim les nostres vides des del despreniment. Avui ressona amb força la frase de l'evangeli: "si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit". Una frase que cantem molt sovint i que dóna la pista final al nostre explorador. La ruta de Jesús - i també la nostra- ens demana desprendre'ns de tot. Veure Jesús implica col·locar-nos davant de Déu completament nus; la ruta de Jesús assenyala un camí en el que Ell i només Ell és el nostre tot. I res més. Cap altra cosa.

I, en canvi,tenim tantes altres coses en la nostra ruta a les que aferrar-nos!! I que no ens imaginem pas que ens sigui possible viure sense elles! La salut, el reconeixement a la feina, l'estabilitat familiar, els amics....Què passaria si tot això desaparegués de cop? Si entrés en crisi? Existeix - i tots ens som testimonis més directes o menys- la realitat del qui pateix malaltia i se sent morir; la realitat del qui perd la feina o s'ha de desprendre d'un lloc reconegut i se sent desolat; la realitat del qui té una crisi de parella i se sent sense cap força per continuar..tot això existeix. És ben real. I també és ben real que moltes de les persones que viuen aquests sofriments, descobreixen una llum nova a la seva vida; experimenten més que en cap altra moment, la proximitat de Jesús. Perquè ja no estan aferrats a res. Perquè estan nus. Perquè el seu camí de descens ha fet possible contemplar la seva història des d'una altra mirada. 

Aquest sofriment és el mateix sofriment de Jesús quan ens diu, avui: "En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora?" i, alhora, aquest sofriment és el que farà realitat la Pasqua, l'anunci de la Llum...si el gra de blat no mor i cau a terra, no dóna fruit. Com dèiem a la monició d'entrada...el sofriment de Jesús - i també els nostres grans o petits sofriments- obren un NOU camí davant nostre.

Una abraçada!

Montse

PS. Us recordem que dissabte vinent començarem la celebració amb la benedicció dels Rams.