Informe missa 2n Diumenge de Pasqua 2012

Estimats!

El passat dissabte ens retrobàvem en una Eucaristia multitudinària per celebrar junts la gran joia de la Pasqua. Moment preciós per celebrar aquesta gran notícia i per saber els uns dels altres, escoltant cadascuna de les experiències viscudes aquests dies: la Pasqua Jove de Raimat, la Pasqua d'Hostalets, la Pasqua itinerant i la Pasqua del grup Germanor.

L'equip de litúrgia estrenava nou lema i nou fil conductor: DEIXEU-VOS GUIAR PER L'ESPERIT, lema que ens acompanyarà fins a la Pentecosta. Apareixia, també, una imatge de la Trinitat de Rublev envoltada pels noms de cadascuna de les comunitats i grups del Casal. Volem ser una comunitat reunida al voltant de la Trinitat, una comunitat que prega cada setmana i que serà convidada a compartir, amb tots nosaltres, la resposta a aquesta pregunta: "On ens guia ara l'Esperit?. S'enceta, doncs, un camí pasqual de construcció de comunitat, d'escolta dels uns cap als altres, d'estimació mútua.

Amb un altar preparat amb molta cura i atenció, iniciàvem la celebració amb una capella a les fosques i una processó solemne amb el ciri pasqual, escoltant, enmig del silenci del moment, aquesta monició d'entrada:

El vespre d´aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als jueus. A les fosques, com nosaltres! Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres. Com el Pare m´ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.”

Que guiats per l´Esperit, la nostra alegria s´estengui per tot arreu:

HEM VIST EL SENYOR!

PREVERES: Alexis Bueno, Joaqui Salord i Francesc Roma

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Jose Paz, Xavi Matabosch i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA: Després de de presentar el nou fil conductor del temps pasqual, ens centrem en una de les figures que apareixen en l'evangeli d'avui: Tomàs, el deixeble a qui li costa de creure... símbol de tots nosaltres! Què no faríem nosaltres en la mateixa situació? Com a poc, la incredulitat, la por...sortir corrent!!! però en Tomàs podem observar quatre moments diferents que vénen a marcar un cert itinerari:

En primer lloc, com dèiem, no pot creure però, a la setmana següent, allà està amb la comunitat. Sense creure massa, sense trobar el sentit de res, en la seva solitud i por, es manté fidel. Com passa, avui, amb tantes persones que han viscut experiències fondes de Déu i, malgrat no entendre del tot, es posen als seus peus, al costat de la comunitat, com tots els joves  que després de la Pasqua Jove, es retrobaven a la nostra Eucaristia... la seva vivència no ha estat un foc d'encenalls d'un moment... ha estat una invitació a seguir rebent la fe de la comunitat en la quotidianitat. Potser no saben formular massa què ha passat però sí que saben que ha passat alguna cosa fonamental per a les seves vides.

En segon lloc, la tendresa que Jesús mostra envers ell... i per tant envers nostre. En lloc de jutjar-lo o recriminar-lo li diu: vine, apropa't, posa les mans aquí. Jesús vivia una amistat propera amb Tomàs i, malgrat tot, no la va trencar. La seva fidelitat i el seu amor es mantenen ben vius amb ell.

En tercer lloc, la invitació de Jesús a posar les mans en les ferides de Jesús marca un moment i un gest que no pot ser altra cosa, per a tots nosaltres, que una invitació que se'ns fa també a nosaltres...com si ens cridessin amb el nostre propi nom. Posar les mans en les ferides del cos místic del Crist, tocar les seves nafres és apropar-nos, carn amb carn, a la ferida que marca la història de la humanitat : els pobres en el sentit més ampli; els ferits del món.

I, finalment, ningú no ha fet una confessió de fe tan plena com la de Tomàs: "Senyor meu i Déu meu": és la confessió més plena de tot el Nou Testament. Tomàs no justifica res, no explica res....només reconeix el Senyor....i comprèn. Si ens sentim com Tomàs... seguim els seu itinerari! Arribarem lluny!

I ara, un apunt final. Ens acompanyava, com ja hem dit, el Joaqui Salord. Com molts sabeu, el Joaqui té un vincle molt especial amb els cambotjans que, precisament dissabte, celebraven el seu any nou. Us convidem, des d'aquí, a pregar per a aquesta gent, per aquest país unint-nos, així, a la pregària del nostre amic Joaqui.

Bona setmana!

Montse

sany nou cambotja