Informe missa dia 28 d'abril de 2012

Estimats!

Un pas més en el nostre camí pasqual, enmig d'un cap de setmana llarg per a força gent! Moment, de nou, per contemplar la llum del Ressuscitat i per contemplar, també ben endins nostre, si aquesta llum té prou força per il·luminar, acompanyar i consolar els qui tenim més a prop. 

Acompanyant la processó d'entrada amb la claror del ciri pasqual trencant la foscor de la capella, escoltàvem aquestes paraules que, setmana rere setmana, ens envia la Núria Monteis ( gràcies, Núria!):

Jo sóc el bon pastor!

Conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi.

I jo dono la vida per elles.

Que l´Esperit ens ajudi a comprendre i a viure profundament la prova d´amor del Pare: SOM FILLS DE DÉU!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Laura León ( violí), Lluís Jordà ( saxo), Xavi Casanovas i Xavi Matabosch ( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

»Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

HOMILIA: Com sabeu, al llarg de tot aquest temps pasqual, algunes comunitats del Casal estan col·laborant directament en la preparació de les Eucaristies preparant, en pregària i comunitàriament, l'homilia d'algun dels dissabtes. D'aquesta manera es fa ben palès que som comunitat que creix, que camina i que es va construint. Aquest dissabte passat varen ser els amics d'Universitaris Loiola els qui van compartir amb nosaltres els seus pensaments i la seva pregària. Aquí sota transcrivim el que van oferir-nos:

- "Com a cristians, portadors de llum, hem de sentir-nos cridats a guiar aquelles ovelles que es troben fora del teu ramat. Alhora, hem de ser conscients de qui és el nostre Pastor: Jesús ens empeny a l'acció i, per tant, a viure amb el Crist. Finalment, donar gràcies al Casal, que a molts de nosaltres ens ha fet de pastor, d'acompanyant respectuós i així, sense imposar res, ens ha ajudat a acostar-nos al Crist".

- "Sóc mercenari quan faig les coses per obligació, sense voluntat. Que l'ESperit ens ajudi a viure amb passió i dedicació amorosa. Pare, que la teva llum i misericòrdia ens sigui guia i que la puguem veure a través de persones, natura, vida i el teu esperit. Em sento agraït amb els jesuïtes i tota la comunitat ignasiana perquè fan que la veu del pastor sigui més clara en mi".

- " La gent que em cuida són els meus pastors. El pastor és aquell qui et recorda allò essencial. El Senyor és el pastor que mai no ens abandona".

La Betty Besó, en nom dels UL, compartia amb nosaltres aquests pensaments i aquestes intencions. I encara vam seguir aprofundint una mica més en aquesta imatge preciosa del bon pastor. Aquell que abandona tot el seu ramat per anar a trobar l'ovella perduda. Qui, amb una mica de seny, faria una cosa així? El relat és preciós, poètic fins i tot...però mirat fredament..fora de tota lògica!! El bon pastor que ens presenta l'evangeli no és un líder com nosaltres podríem entendre, no és com el Guardiola que aquests dies ha omplert tantes pàgines i comentaris de tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. Nosaltres no entendríem pas - ni seríem massa compassius amb ell- si hagués deixat d'atendre els millors jugadors per dedicar-se exclusivament al jugador perdut, el qui no l'encerta mai, el qui no és bo. Tornaríem a omplir facebook i twitter i premsa...però d'una altra manera! El bon pastor de l'evangeli és aquell que dóna la vida; que cerca estimar el qui està sol, el qui està perdut, el qui necessita rescat. I precisament al twitter, un bon amic, escrivia: " La lògica del bon pastor ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos: Bon germà? Bon fill? Bon sacerdot? Bon polític, metge, educador? Bon amic?

Quedem-nos, doncs, amb aquesta reflexió.

Bona setmana!

Montse