Estimats!
Aquesta setmana el Casal vibra d'una manera especial. Ens hem afegit a la Marató contra la Pobresa. Volem ser veu forta i present al costat dels qui més pateixen. Per això, començàvem la tarda ja preparant el primer acte de la setmana: el sopar de la fam. Anem, però,per parts i intentem traslladar en unes ratlles, la crònica del que va ser la vida al Casal del dissabte passat.
Aquestes varen ser les paraules que donaven entrada a la celebració de l'Eucaristia, festivitat de l'Ascensió.
Homes de Galilea,
per què us esteu mirant al cel?
Aquest Jesús que ha estat endut d´entre vosaltres cap al cel,
tornarà!
Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l´Evangeli
a tota la Humanitat!
Senyor Jesús, que la força de l´Esperit Sant ens faci el teus testimonis!
PREVERES: Alexis Bueno i Llorenç Puig ( amic retrobat després de la seva estada de 6 mesos a Mèxic. Benvingut, Llorenç!)
MÚSICS: Jose Paz, Carme Grimalt i Eulàlia Serra ( guitarres), Laura León ( violi), Marc Mitjans ( bateria) i Roser Peiró ( als cants)
LECTURES:
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
Lectura de la carta als Efesis ( Ef 4,1-13)
1 Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut, 2 amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, 3 procurant de conservar la unitat de l'Esperit amb el lligam de la pau. 4 Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l'esperança que us dóna la vocació que heu rebut. 5 Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, 6 un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
7 Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. 8 Per això diu l'Escriptura:Va pujar a les altures,s'endugué un seguici de captius,va repartir dons als homes.
9 Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. 10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per dur a plenitud totes les coses. 11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelitzadors, a d'altres el de ser pastors i mestres; 12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d'edificar el cos de Crist, 13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l'home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20)
Els digué:-Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.
HOMILIA: Aquesta setmana ja és la darrera que tenim el privilegi de compartir amb amics de la nostra comunitat aquesta homilia compartida. Aquest dissabte ens oferien la seva reflexió la comunitat de l'Espai Ignasià. Transcrivim textualment el què van compartir amb nosaltres.
"1. Context.
Jesús ha ressuscitat i té un missatge pels seus seguidors/es.
Els deixebles es troben en un estat de por i confusió. Malgrat això, segueixen buscant per donar resposta a una única pregunta: “i ara què?”.
Els deixebles busquen un Jesús Crucificat i no Ressuscitat. Ell mateix diu a les dones: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir". Les dones entenen què ha passat però no en diuen res a ningú per por.
En el context ja trobem el primer punt interessant de l’Evangeli. Déu està allà on menys t'ho esperes: en el nostre quotidià i la nostra Galilea diària. Moltes vegades busquem a Déu en un lloc no adient, difícil, llunyà, i no som capaços de veure’l a prop nostre. Tenir por és molt humà, i hem de ser conscients que necessitem un temps per a verbalitzar tot allò que ens passa. Hem d'estimar el temps, no ho podem donar tot.
Quantes vegades no denunciem injustícies per por o mandra?
Com ressuscita Jesús avui?
Quin és el missatge concret per a tu?
2. El plus de la responsabilitat com a cristians
Jesús ens diu: desperta! “Si vols, segueix-me”.
Jesús ens parla de “la salvació i la condemna” però més que això podem veure-hi una invitació a viure “amb plenitud”: qui descobreix el do de la fe té accés a un estil de vida més ple que qui no ha descobert aquest do. El do de la fe és un regal que Déu ens ha ofert però també és un compromís, una responsabilitat. Actuar de forma conscient, ser la causa del canvi, “respondre” a les crides.
Hi ha un “afegit” al fet de ser Cristià i voler seguir-lo: acceptar el do de la fe és conviure amb el misteri de Déu, consentir que Déu ha entrat a les nostres vides i tenir l'experiència de sentir-nos estimats sense condicions. Aquesta vivència d’amor profund i autèntic és el que dóna color a les accions que realitzem.
Segon punt: l’Evangeli ens parla d’una vida de plenitud si coneixem Déu i ens deixem estimar per Ell.
Quins són els afegits, quines accions cristianes ens reconforten?
Gent que estima el seu enemic
3. La diferència entre l’anunci i el testimoni
La paraula i el compromís: una relació de significats.
L’Evangeli ens diu que anem a anunciar la Bona nova, que en la recerca d’una vida plena cal parlar de Jesús i viure’l. L'anunci (la paraula) és necessari, però no és una actitud de proselitisme (de propagandisme) la que compta, sinó la tranquil•litat i la discreció quan van acompanyades de fets. La paraula només pren sentit quan va acompanyada de fets: TESTIMONIS.
Tercer punt de l’Evangeli d’avui, fent servir unes paraules ja escrites per algun altre autor: "No parlis de Déu sinó actua de tal manera que et preguntin per ELL".
Com és el teu diàleg com a cristià? Com fas testimoni de la teva fe?
Així doncs, tota fe interior s’ha de fer visible amb uns signes externs.
4. Els signes externs dels cristians
L’Evangeli ens parla de treure dimonis, parlar llengües desconegudes, agafar serps... en nom de Déu. Com es concreta tot això avui? Què ens vol dir?
Hi ha un llenguatge que cal recobrar, practicar i enfortir: el del perdó, el silenci atent, l'escolta, els petits gestos, la confiança... que cada vegada més s’està convertint en llenguatge desconegut. Jesús ens convida a posar-hi atenció, a aprendre a parlar-lo i utilitzar-lo.
Parlar de dimonis avui sembla una mica surrealista però si pensem bé en el què sempre ha representat un dimoni: el mal, aquell que esclavitza i que no deixa ser lliure... encara no trobem actituds endimoniades a les nostres vides? L’afany de possessió ens esclavitza i ens porta a una manca de felicitat.
Per això els cristians estem cridats a curar les ferides del mal del món, i coses senzilles com una mirada de confiança a una persona trencada interiorment poden transformar petites realitats i fer fugir dimonis opressors. Podem fer-ho perquè ens sentim estimats per Déu i això ens fa forts i ens alimenta. Aquest és un dels altres punts que toca l’Evangeli avui: La crida de Jesús a fer missió: “imposaran les mans als malalts per tal de guarir-los”.
L'experiència dels primers deixebles no només ens convida a sortir al carrer i viure amb plenitud, sinó que ens reafirma un cop més, que el missatge de Jesús no és una experiència personal i aïllada del món sinó que es tracta, justament, de sortir de nosaltres mateixos. Això és fer missió, fer sentir als altres petits tasts d'aquest Amor que hem tingut el privilegi de conèixer. No es fa missió en moments puntuals, sinó que el repte de Jesús és convidar-nos a acomplir la nostra Missió en cada moment de la nostra vida. Amb el nostre veí, el nostre company o la persona que demana almoina.
Però alerta! Que sigui un camí bonic, no vol dir que sigui un camí fàcil. Per tant, haurem d'estar atents a les serps i les metzines que molt probablement trobarem, perquè som humans. Les nostres metzines seran les excuses que ens posem per no canviar, el tancament en un mateix.
Quart punt: Jesús ens crida a fer missió, treure dimonis i parlar llenguatges que estan poc de moda: perdó, confiança, esperança...
5. Conclusions: convidar a la reflexió sobre la missió testimonial, els signes cristians, el diàleg entre cristians.
Per acabar, l'experiència que ens explica l'Evangeli d'avui és com un mirall que ens torna una imatge de com som nosaltres i del que podem arribar a esdevenir si ens deixem endur per aquest Amor tan gran que és tenir i viure experiència de Déu.
1. Trobar a Déu en les petites coses
2. Tindrem una vida plena si ens deixem estimar per Déu.
3. Hem de ser testimonis de l’experiència de Déu, no només anunciadors de la Bona Nova.
4. Jesús ens convida a fer missió, a transformar les nostres petites realitats."
En acabar la celebració de l'Eucaristia, es va celebrar el sopar de la Fam. Vam tenir l'oportunitat d'escoltar amics de la nostra comunitat:
Ricard Mitjans i Pedro Brotons del Projecte Home
Gines de Mula, de CVX-Catalunya que col.labora amb el Joaquim Pons sj al projecte CIE: centres d'internament d'immigrants.
Sr. Angel Pérez i la seva senyora del Banc d'Aliments
Helena Coll, de l'Espai Ignasià, voluntariat a Migrastudium
Mireia Gomà, Centre Sant Jaume de Badalona
Moderador: Juan Mezo
Varen ser testimonis breus i senzills; que arribaven fons... I és que es va vivint això que la fe o es posa en pràctica o és morta! L'assistència va ser força nombrosa i l'àpat posterior ( a base de pa amb oli i aigua) es va produir en un ambient molt distès i agradable.
Una bona setmana a tots!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada