Informe missa dia 5 de maig de 2012

Estimats!

Ahir missa ben plena de joves de 3r i 4t ESO que havien estat participant en el darrer voluntariat del curs. Fa goig veure les nostres celebracions tan plenes d'infants i joves, malgrat que, de vegades, els costi mantenir el silenci i la serenitat!! Doncs, paciència per part dels més grans i, per damunt de tot, agrair al Pare que aquest jovent se senti acollit i acompanyat al Casal Loiola. I, a partir d'aquí, com el nostre lema per al temps pasqual indica..deixem-nos fer per l'Esperit! També teníem presents els amics del CIM que estaven de sortida de cap de setmana i que avui, diumenge, han celebrat el dia de pares en un any ben especial: el cinquè aniversari del CIM: Felicitats i gràcies per tot el que feu!

La processó del ciri pasqual s'iniciava al so d'aquestes paraules que ahir van ser proclamades per la pròpia autora ( Núria Monteis):

Jo sóc el cep veritable. Estigueu en mi i jo en vosaltres.

Senyor Jesús, dóna’ns la valentia de Pau per anunciar el teu nom!

Que units a Tu el nostre amor no sigui només de paraules, sinó de fets i de veritat.

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Jose Paz, Xavi Matabosch i Eulàlia Serra ( guitarres) i una servidora als cants

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,26-31)

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,18-24)

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.

Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.

El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,1-8)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

HOMILIA ( ahir la comunitat Berchmans va compartir amb nosaltres la seva homilia, preparada en comunitat, tot pregant junts, els dies previs a aquesta Eucaristia, el text de l'Evangeli. Transcrivim literalment el que van expressar): En aquest evangeli podem veure una imatge de la relació que Jesús manté amb el Pare i els seus seguidors, persones com nosaltres. 

En volem destacar tres imatges: Jesús com a cep, el Pare com a vinyataire i els deixebles com a sarments.

Jesús és el cep que sosté els sarments, amb exigència i tendresa alhora. Si no és en l’amor, no és del Crist. Sense la seva saba ens assequem. No podem res sense Ell, però Ell no vol fer res sense nosaltres i en Ell i amb Ell farem tot el que el Pare vol, és grat  al Pare i per glòria del Pare.

Jesús ens fa lliures i en el mateix instant ens compromet i ens exigeix tot. Ens fa col•laboradors "lliurament necessaris" i molt estimats des de sempre, abans de nosaltres mateixos. No hi ha por... no hi hauria d'haver por.... només l'estima del Pare.

El llenguatge és rotund. No deixa escletxes pel dubte. Amb ell tot, sense ell res. Com hagués estat la nostra vida sense Ell? Quines decisions hauríem pres? Quins camins hauríem iniciat? Amb Ell, el camí es l’Amor; l’amor envers els altres i això dona una vida plena de fruits de vida, de fruits bons. Un amor basat en els actes no en paraules buides. Amb Ell hem de ser portadors de pau i alegria.

Deixem que l’amor de Déu ens envaeixi com la saba i ens ajudi a donar fruits.

Fent un símil amb les nostres comunitats, ens podem sentir plantes que donem fruits com tants altres arbres, però sovint ens oblidem i acabem per descuidar-nos, amagant-nos del sol que tanta vida dóna a les plantes sota alguna ombra... Potser necessitem mirar-nos més, admirar-nos com a simples éssers vius, cuidar-nos per continuar donant fruits. 

Amb els nostres companys de camí, que també donen fruit en aquest misteriós cultiu de Déu, podem ajudar-nos els uns als altres per fer el nostre hort més productiu. D’aquesta manera li podem demanar al Crist de renovar els nostres esforços per ser una planta millor, més solidària i més present en la vida dels nostres companys també plantes, que comparteixen la mateixa terra, la mateixa aigua, el mateix sol.

Jesús ens aconsella mantenir-nos units a Ell, el cep, i a ser fidels al seu ensenyament.  

Estar amb Jesús implica valorar i viure els esdeveniments de la vida tal com Ell ho feia. És a dir, ser lliures davant tot allò que intenta esclavitzar-nos (poder, diners, reconeixement,...) És una qüestió de saber triar i saber escollir allò que ens apropa a Déu.

Preguem al Senyor perquè nosaltres, sarments, ens mantinguem en l’amor de Déu, el cep, per poder donar fruits deixant enrere la  fullaraca que ens ho impedeixi. 

Bona setmana a tots!

Montse