Estimats!
Seguim el nostre camí en diàspora! Sabem que els camps de treball han anat molt bé. Esperem el retrobament per tal que ens puguin explicar l'experiència!
LECTURES
Lectura de la profecia d’Amós (Am 7,12-15)
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat.» Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble.”»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-14)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
[En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.]
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,7-13)
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.
COMENTARI: "Cridà els dotze i començà a enviar-los de dos en dos". Bon títol i bones lectures enmig del nostre temps de diàspora. Quantes vegades, a les nostres celebracions eucarístiques, ens hem inspirat en la imatge del caminant, del peregrí que va per la vida desxifrant la Paraula; intentant comprendre el misteri que hi ha darrere de cada gest i de cada paraula de Jesús. Avui seguim caminant, cadascú des de l'indret allà on es troba ara mateix, i més aviat intuïm que hi ha la crida d'una urgència. Jesús crida els deixebles i els envia per tot arreu a predicar la Bona Nova, a guarir tots els mals. I els envia amb les mans ben buides..sense pa, sense sarró, sense diners....Què és el que se'ns pot estar dient a nosaltres ara? Qui som nosaltres sinó els mateixos deixebles de Jesús vivint en el nostre context i en la nostra història particular? És a nosaltres que ens crida i a nosaltres que ens envia. Segur que si les nostres orelles estan atentes, si la nostra mirada està ben clara, si el nostre cor està preparat per acollir sabrem fer, d'aquest període d'estiu, un temps de resposta a aquesta crida de Jesús. Ara mateix, se'ns han buidat les agendes de les urgències de les reunions, dels compromisos, dels horaris... Volem deixar entrar la urgència de respondre i caminar pel món guarint, escoltant, estimant de debò? Podem prendre algun compromís concret, al llarg d'aquest temps,que canviï radicalment, la vida d'algú que tinguem a prop? Podem fer companyia als més grans de casa? Podem oferir-nos per col·laborar a la parròquia del lloc on descansem? Podem apropar-nos als més pobres i fer del seu dia, un instant diferent? Jesús envia els seus deixebles desposseïts de tot..que això no ens espanti!! No ens cal pas res, no ens cal cap possessió si descobrim que la veu de Jesús mateix actua en nosaltres, ens envia, ens escull...a qui li cal res més? Com deia Sta. Teresa "Quien a Dios tiene, nada le falta, sólo Dios basta".
Una abraçada!!!!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada