Any 2012: Des de la diàspora 4

Amics,

Seguim avançant en el nostre temps en diàspora; temps de comunitat que segueix viva i que segueix pregant en comunió. Sabem que els campaments del CIM ja han finalitzat i que han estat tot un èxit. Ara toca un merescut descans a tots el monitors i al consiliari. Per altra banda, el camp de treball d'Almería segueix en marxa, segur que està essent una experiència impressionant.

LECTURES

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)

En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,1-6)

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves.

Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

COMENTARI:Aquest diumenge  ens trobem amb l’Evangeli de Joan, el passatge de la multiplicació dels pans i dels peixos, molt conegut per tots nosaltres. 

Però, ¿què té de nou avui per nosaltres?. ¿què ens vol dir ara Jesús?. 

Molts estem tot just al començament de les vacances, plens de ganes de fruir d’uns dies de descans amb la família  i els amics. Ansiosos de deixar enrere els nervis  d’última hora  per  enllestir tota la feina.  Som una generació molt mancada de temps lliure. Durant tot el curs estem immersos en un munt de tràfecs,  que molts cops ofeguen la capacitat de fruir  de les coses senzilles. 

Si fem servir bé el temps de vacances, podem veure el seu efecte multiplicador. Donem el nostre temps als altres, amb la senzillesa de l’infant que ofereix els seus cinc pans i dos peixos i veu com menja una gentada. El nostre preuat i escàs  temps,  compartit amb alegria i ofert als altres, dóna de si. Transformem  les nostres presses  en plenitud com a persones.  Cerquem temps per somriure, per jugar...Totalment  lliures per distribuir el nostre temps d’acord amb la pròpia escala  de valors, no la imposada per les obligacions laborals...

Per altra banda, pot ser que aquestes vacances estiguin presidides per l’angoixa de no tenir feina al setembre. Més del 24% de la població activa a Espanya està a l’atur. En aquest entorn de crisi, aquest Evangeli cobra un relleu especial. Les crisi, les desigualtats, la marginació... més que degudes a l'escassetat són ocasionades per un mal repartiment dels recursos que,  ben distribuïts, són prou suficients perquè tothom tingui una vida digna. 

Quin ordre econòmic  més diferent tindríem si el Primer Món rebaixés el seu estatus en favor del Tercer i Quart Món!. Que diferent seria si haguéssim tingut un sistema financer responsable!. Tant debò que el nostre desenvolupament no hagués estat basat en una terrible especulaciò immobiliària!. Si Europa actués unida, la prima de risc no ocuparia els titulars dels diaris....

Preguem perquè l’Envangeli ens doni la sensibilitat de plantejar-nos “on comprarem pa perquè puguin menjar tots?”. Tots, el Món sencer!!!!. I la saviesa d’oferir el que tenim “cinc pans d’ordi i dos peixos” perquè Jesús ho transformi. Llavors veurem un ordre nou, arribarem on mai haguéssim cregut “recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.”

Bona setmana!

MARISOL ORTIZ