dimarts, 21 d’agost del 2012

Any 2012: des de la diàspora 7



Estimats,

Seguim avançant els dies, enmig d'aquesta calor sufocant que alguns ( no pas tots, segur!) estem patint. Desitgem que, en aquest temps de descans, trobem també el nostre espai i el nostre racó per a la pregària i la contemplació.

LECTURES:
Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 9,1-6)
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,15-20)
Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»


COMENTARI: Un diumenge més, Jesús torna a anunciar-nos quina ha de ser la veritable relació amb Déu, el seu Pare; relació que passa per la unió i comunió a través d’ell mateix, el Crist, que donarà el seu cos i la seva sang perquè tots nosaltres tinguem vida eterna. 
Un diumenge més, les lectures ens recorden que som convidats a formar part del banquet del Regne de Déu perquè és així com podem sentir-nos vius plenament. El llibre dels Proverbis ens anticipa que en aquest banquet trobarem el camí del coneixement i Sant Pau ens interpel•la a ser gent de seny per poder entendre què vol de nosaltres el Senyor. I tot i així, potser nosaltres, sords a la crida, encara seguim declinant la invitació.
Un diumenge més, els relats bíblics tornen a ser directes i punyents, però de vegades estem distrets i no sabem entendre on rau el veritable sentit de la nostra vida. Potser encara seguim comportant-nos com la gent que no sap el que es fa  malgrat saber que també avui els temps que vivim són dolents. Siguem prudents, atents a la crida, agraïts pels dons que rebem cada dia a través de l’Esperit i reconeguem quin és el veritable aliment que dóna sentit a la nostra vida. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Amb les paraules de Jesús, Sant Joan torna a recordar-nos que també avui és només a través del Crist com serem capaços d’arribar al Pare. I és a l’eucaristia on podem sentir aquest vincle que ens dóna la vida plena. La donació del Crist per tots nosaltres ens referma un cop més que som cridats i estimats per Déu Pare.
Un diumenge més, la comunitat dispersa es retroba a l’eucaristia participant així tots junts de la Paraula, del pa i del vi per sentir-nos germans i fills de Déu units al Crist. Que allà on siguem, l’Esperit ens ompli per poder seguir reforçant els nostres lligams.

Yolanda Gimenez

1 comentari:

  1. Una abraçada a tota la comunitat des de Lleida! Ja instal·lant-me en noves terres, nova comunitat, nova missió... amb il·lusió i entrant a poc a poc... Aviat començareu les eucaristies dels dissabtes al Casal. Aquí a la parròquia Sant Ignasi jo ja he estat celebrant... comunitat en sintonia! Bon inici de curs per a tots!

    ResponElimina